Resultats de la cerca
Es mostren 10347 resultats
Benós
Aspecte de l'església parroquial de Sant Martí de Benós
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), a 910 m d’altitud, en un coster, a la dreta de la Garona.
L’església parroquial de Sant Martí és romànica Vora el riu, sota el veí poble de Begòs, hi ha la central hidroelèctrica de Benós Benós, central hidroelèctrica de Apareix esmentat en diversos documents, entre els anys 1278 i 1313, amb el nom invariable de villa de Benos El 20 denovembre de 1313 dos cònsols i dinou caps de casa de la vil ade Benòs juraren fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
Benigànim
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, en un terreny pla, accidentat al nord-est per la serra de la Solana (424 m alt.).
El terme és drenat pel riu d’Albaida i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc dels Pilarets o de Torrella L’agricultura és predominantment de secà el conreu més estès és el de la vinya unes 500 ha, seguit en importància pel d’oliveres i cereals sobretot blat La propietat de la terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa el 97% de la superfície agrària La ramaderia d’ovins, que aprofita les pastures naturals, va en regressió Hi ha granges avícoles Les activitats industrials són tradicionals telers familiars durant el s XIX i fabricació d’arrops actualment comprenen…
Benavites
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a la vall de Segó, que comprèn també l’enclavament d’ Alarap
, dins el terme municipal de Quartell.
Els conreus, que aprofiten l’aigua de la font de Quart, són gairebé tots de regadiu 344 ha, i produeixen taronges, nespres, altres fruites i arròs a Alarap Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris 94% i per arrendataris Hi ha magatzems de preparació de fruita que donen treball a un centenar de persones La població ha anat augmentant lleugerament des del 1900 A la dècada dels setanta s’ha estabilitzat El poble 636 h agl 2006, benaviters 36 m alt és prop de la carretera de Barcelona a València Lloc de moriscs, el 1394 pertanyia a Bernat Vives de Canyamars El 1535…
pic d’Arcalís
Cim
Cim (2 780 m) de la serralada que separa la vall de Tristaina de la de Llengonella, dins la parròquia d’Ordino (Andorra).
l’Algodar
Caseria
Caseria del terme municipal de Real de Montroi (Ribera Alta), al peu de la serra que limita la vall dels Alcalans per occident.
La rambla de l’Algodar , la capçalera de la qual és compresa, en gran part, dins els termes de Torís Ribera Alta i Dosaigües Foia de Bunyol, aflueix, per la dreta, al riu Magre prop de Real de Montroi
Farena
Aspecte del poble de Farena
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Mont-ral (Alt Camp), en un coster, a l’esquerra del riu Brugent, en un eixamplament de la vall.
L’església de Sant Andreu, d’origen romànic segle XII, és la de l’antic castell
Escàs
Poble
Poble del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), situat a la vall d’Àssua a la confluència dels rius de Caregue i de Berasti.
Pertangué al vescomtat de Castellbò i a l’antic terme de Surp
les Encies
Poble
Poble del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), a la vall d’Hostoles, al vessant S de la serra de les Medes.
A l’església parroquial Santa Maria, esmentada ja el 1155, era venerada fins l’any 1936 la imatge de fusta policromada de la Mare de Déu de les Encies
Eixea
Poble
Poble (1.015 m alt), cap del municipi de la Vall de Lierp (Ribagorça), al vessant S del Turbó, vora el barranc de Paderniu.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve
el Cros
Veïnat
Veïnat disseminat del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), a la vall de Camprodon, a la dreta del Ter, aigua amunt del poble.