Resultats de la cerca
Es mostren 10347 resultats
canal del Cristall
Muntanya
Canal de la part septentrional de la serra de Cadí, al terme de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), damunt la vall de Bastanist.
S'inicia a l’ampli planell del prat de Cadí i culmina sota el puig de la canal del Cristall 2 562 m alt, a la cresta de la serralada Prop del cim de la cinglera, a l’est de la canal, dins una cova i voltada de glaç, hi ha la font del Cristall , la més coneguda de la serra de Cadí
es Cornador
Cim
Cim (980 m alt.) de la serra de Tramuntana (Mallorca), al límit dels termes d’Escorca (vall de l’Ofre) i de Sóller.
pic de Comalestorres
Cim
Contrafort oriental (2 807 m) del pic de Comaloforno, al terme de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), damunt l’estany de Cavallers.
pla de la Llacuna
Altiplà situat a l’E de la serra de la Safor, entre Vilallonga de la Safor i la Vall de Gallinera (Marina Alta).
coma Loforno
Coma de la vall de Boí (Alta Ribagorça), afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, que davalla del pic de Comaloforno
.
tossal de la Llosada
Cim
Cim (2 548 m) de la línia de crestes que separa la vall dels Cortals d’Encamp (Andorra) de la baga de Soldeu.
Castellonet de la Conquesta
Municipi
Municipi de la Safor, accidentat per les petites serres que marquen la transició entre la vall d’Albaida i l’horta de Gandia.
Les terres no conreades més de 300 ha són parcialment poblades per pins i brolles, en part de propietat comunal El regadiu fou ampliat els anys seixanta amb la perforació de diversos pous el taronger hi és el conreu predominant Al secà, en retrocés, hom conrea vinya moscatell, garrofers, ametllers i oliveres La població arribà al màxim el 1900, i, després d’assolir el mínim els primers anys noranta, ha tingut una certa recuperació El poble 167 h agl 2006, castellonetins 172 m alt és al sector més pla del terme L’església parroquial Sant Jaume fou iniciada el 1729
Castellbarri
Castell
Antic castell del terme de Calonge de Mar (Baix Empordà), en un cim, contrafort meridional de les Gavarres, dominant la vall dels Molins.
En resta una torre enrunada de planta rectangular És esmentat el 1058 pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols, i al segle XII fou concedit en feu a la família dels Gaufred, senyors de Fenals Al seu costat hi ha les restes d’un poblat ibèric
estany de Mar
Estany
Estany (2.412 m) d’origen glacial, a la capçalera de la vall Fosca, dins el municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà).
És un dels més grans dels que alimenten l’estany Gento
Malagarriga
Enclavament
Enclavament (1,05 km2) del municipi de Pinós (Solsonès), a la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars (Bages).