Resultats de la cerca
Es mostren 330790 resultats
ducat de Bouillon
Geografia històrica
Territori (actualment pertanyent al Luxemburg belga), erigit en ducat de l’Imperi el 1093 a favor de Jofre de Bouillon, el qual el vengué (1095) al bisbe de Lieja per tal de procurar-se diners per a la croada de Terra Santa.
Pertangué a la família de La Marck 1483 i als vescomtes de Turena 1591 Ocupat 1676 i annexionat 1793 pels francesos, el 1814 el territori passà a formar part dels Països Baixos
pic de Bergús
Cim
Cim (2 843 m) de la cresta que uneix el gran tuc de Colomers al tuc de Ratera (entre el portell de Colomers, al sud, i la bretxa de Bergús —2 750 m—, al nord), que limita els termes de Salardú (Vall d’Aran) i d’Espot (Pallars Sobirà).
El coll de Bergús 2 765 m el separa, a l’est, de la serra de Crabes Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l' estany de Bergús o de Colomers d’Espot 2 450 m alt, que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d’Espot més amunt, a 2 480 m, hi ha els estanys superiors de Bergús Ha estat anomenat també pic del Desengany
Laguna de Duero
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, al S de la capital provincial, entre els rius Pisuerga i Duero.
A més de l’agricultura de secà cereals i vinya, el canal del Duero ha permès els cultius de regadiu hortalisses Hi ha ramaderia bestiar de llana i indústries derivades
castell de Torlanda
Castell
Castell del municipi de Conesa (Conca de Barberà), al S del terme, a la vall de Torlanda, que aflueix per la dreta al riu de Vallverd.
El castell és esmentat ja el 1178 abans fou anomenat Segura, dins el comtat de Barcelona El darrer quart del s XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona el monestir cedí Sarral i Cabra del Camp Alt Camp i adquirí Forès, Conesa i Torlanda Era pràcticament deshabitat a la fi del s XVIII
Valença de Tost
Història
Comtessa de Pallars Jussà, filla del magnat Arnau de Tost, senyor d’Àger.
El 1055 es casà amb el comte Ramon V de Pallars Jussà, que, veient obstruïda l’expansió natural del comtat vers el S per les possessions urgelleses de la serra del Montsec i de la vall d’Àger, segurament cercava amb aquest matrimoni una solució a aquest problema Segons alguns historiadors, Valença aportà en dot la conca de Tremp per part seva, Ramon V li donà 1056 els castells de Mur, l’Areny, Llimiana, Orcau i Basturs Figura sovint al costat del seu marit en documents de caràcter feudal de la segona…
coll de Jau
Depressió (1 513 m) de la serralada que separa el Conflent (vall de la Castellana) de la comarca occitana del País de Salt, entre el massís de Madres (pic de la Gleva, 2 024 m), al SE, i el tuc Dormidor (1 845 m), al NE.
Al vessant conflentà hi ha les restes dels antics monestirs de Clariana o monestir de Jau i de Corbiac i de la torre Mascardà
taifa de Saltes
Història
Petit regne de taifes format a l’illa del seu nom, juntament amb la ciutat de Huelva, a causa de la desmembració del califat de Còrdova (1031).
El 1052 fou annexada als dominis d’al-Mu'taḍid de Sevilla El fill del senyor independent de Saltes fou el conegut geògraf al-Bakrī
alcalde de barri
Història
Dret administratiu
Persona nomenada per l’alcalde per al regiment de nuclis de cases de barriades separades de la població o dels districtes urbans en les ciutats que ho exigeixen.
Ha de viure al barri o al districte corresponent, perd el càrrec en cessar l’alcalde que l’ha nomenat, i té les funcions que l’alcalde li delega Els alcaldes de barri foren creats per Carles III el 1768 Pràcticament suprimits, llurs funcions són assumides per les Juntes de districte
Tapia de Casariego
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat a l’E de la ria de l’Eo.
Agricultura, ramaderia i pesca Hi ha indústries derivades i manufactures de la fusta
barra de premsa
Indústria tèxtil
Cadascuna de les barres que, en les màquines de teixit de punt per ordit Kette i Kette-Raschel equipades amb agulles de bec o de premsa, són emprades per a premsar totes les agulles alhora.
Les barres de premsa poden ésser llises o fresades per tal d’aconseguir efectes especials de mostra