Resultats de la cerca
Es mostren 68264 resultats
tríptic
Art
Composició pictòrica, escultòrica o d’orfebreria dividida en tres cossos, en la qual els dos exteriors es tanquen sobre el central; tenen també decorada la cara exterior que resta a la vista quan el tríptic és tancat.
Aparegué a Bizanci com a derivació i ampliació del díptic, i restà sempre de mida petita i portàtil en l’art cristià oriental A Occident arribà a adquirir grans dimensions i constituí veritables retaules d’altars, i el seu millor moment fou el gòtic El seu ús perdurà fins al s XV
trincola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, amb la rabassa llenyosa, de 20 a 90 cm d’alçària, de fulles linears planes o triquetres, de flors blanques, arranjades en panícula, i de fruits capsulars arrodonits.
És endèmica de la península Ibèrica, on creix en sòls guixencs
tricoccals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies, que comprèn plantes llenyoses o herbàcies, d’hàbit molt variat, de fulles freqüentment simples; de flors unisexuals, actinomorfes, d’ovari súper i tricarpel·lar; de fruits secs, molt sovint trícocs, i de llavors carunculades.
És integrat bàsicament per les famílies de les buxàcies, de les callitricàcies i de les euforbiàcies
trena
Porció de cabells que, dividits en tres o més badies, s’entreteixeixen de manera que cadascuna de les badies, seguint una línia sinuosa, va entrecreuant-se amb les altres, passant-los alternativament per sobre i per sota.
terretita
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 14 cm, que té les parts superiors de color bru grisenc amb taques negres i vermelles, les inferiors blanques i les potes verdes o grogues.
A l’hivern, les parts superiors són de color gris brunenc Habita a Noruega, Lapònia i el N de Rússia i Sibèria, i hiverna a l’Àfrica des de la Mediterrània fins al Senegal És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions i no gaire corrent
atracció paronímica
Lingüística i sociolingüística
Fenomen, anomenat també etimologia popular
, que es produeix quan hom vol donar un determinat sentit a les paraules: aleshores és fàcil que hi hagi una creació de significat, provocada, generalment, per un canvi fonètic o bé semàntic.
arrodoniment
Fonètica i fonologia
Fenomen particular, de l’anomenada labialització, que consisteix en una prominència activa dels llavis en la realització de certs fonemes, pròpiament arrodonits, o d’altres no arrodonits per influència immediata d’algun que sí que ho és.
arbre del paradís
Arbre del paradís
Mykola Swarnik (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbust o petit arbre caducifoli, de la família de les eleagnàcies, de tiges, fulles i flors cobertes de pèls esquamiformes argentats, amb flors groguenques i flairoses, fruit d’un groc vermellós, semblant a una oliva petita, comestible.
D’origen oriental, és conreat en jardineria, a l’Europa meridional
anticonvulsiu
Farmàcia
Nom genèric dels fàrmacs anticonvulsius
, agents depressors del sistema nerviós central que combaten els estats d’hiperactivitat o d’irritació dels centres motors encefàlics; entre d’altres, destaquen els barbitúrics, les hidantoïnes, les benzodiazepines i les oxazolidines.
anellar
Ramaderia
Posar una anella al morro dels porcs o dels bous, en el primer cas per tal d’evitar que en grufar malmetin els sembrats, i en el segon per tal de poder-los acomboiar mitjançant una perxa.