Resultats de la cerca

Es formà al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria 1995-2001 Després jugà a l’Infante de Sagres de Portugal 2001-02, el Reus Deportiu 2002-07, amb el qual guanyà una Copa del Rei 2006, una Supercopa d’Espanya 2007 i dues Copes de la CERS 2003, 2004, i el Futbol Club Barcelona 2007-10, amb qui guanyà dues Copes d’Europa 2008, 2010, dues Copes Continentals 2008, 2009, una Copa Intercontinental 2009, tres Lligues 2008, 2009, 2010 i dues Supercopes d’Espanya 2008, 2009 Fitxà pel Blanes Hoquei Club 2010-13, i el 2013 anà al Club Patí Manlleu, de primera divisió…

Conegut com El noi de Cornellà , s’inicià la temporada 1969-70 en el Reial Club Deportiu Espanyol d’aficionats i de seguida entrà a formar part del primer equip, on destacà com a migcampista organitzador Debutà a primera divisió al setembre del 1970 Durant vuit temporades 1970-78 disputà 234 partits de Lliga, en què marcà 39 gols i esdevingué un dels ídols de l’afició perica Traspassat al València, hi jugà cinc temporades 1978-83 en 138 partits, i fou campió de la Copa del Rei 1979 i de la Recopa d’Europa 1980 S’incorporà posteriorment al Bastia 1983-86 i al Rennes 1986-87…

Inicià la seva trajectòria d’extrem, però evolucionà després a migcampista i finalment a defensa lateral esquerre Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol procedent de la Unió Esportiva Olot, on s’havia format Debutà a primera al setembre del 1983 i, tot alternant alguns partits amb la filial, l’Hospitalet, ben aviat fou titular en el primer equip Després de cinc temporades 1983-88, fou traspassat al Futbol Club Barcelona, on jugà tres temporades 1988-91 En la temporada 1991-92 passà a l’Atlético de Madrid i en la següent retornà al Barcelona 1992-93 Després jugà al Sevilla 1993-95…

El 1936 començà a patinar a la pista del Turó de Barcelona i el 1939 s’integrà en el seu equip d’hoquei sobre patins, amb el qual fou subcampió de Catalunya 1941, 1942 Aquell any fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, que acabava de crear la secció d’aquest esport, i guanyà quatre Campionats de Catalunya 1944-47 i dos d’Espanya 1944, 1947, i després jugà al Futbol Club Barcelona i el Creu Roja El 1952, que es retirà, fou el número 1 de la primera promoció de l’Escola estatal d’entrenadors i es convertí en el tècnic del RCD Espanyol, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya…

Fou fundat l’any 1902 amb el nom de Football Club X i esdevingué un dels clubs més destacats de la primera dècada del segle A partir de la temporada 1903-04 prengué part en el Campionat de Catalunya de primera categoria En l’edició 1905-06, en suspendre el Reial Club Deportiu Espanyol les seves activitats, molts jugadors d’aquest club ingressaren a l’X, entre els quals hi havia el porter Gibert i Sampere Aquest fet el beneficià de tal manera que acabà proclamant-se campió de Catalunya tres vegades consecutives 1906, 1907, 1908 El 1908 adoptà el nom d’X Sporting Club amb la…

El 1958 fitxà per l’equip reserva del Futbol Club Barcelona Posteriorment jugà al Club Patí Vilanova 1963-67, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya 1964, 1966 i una Copa d’Espanya 1964, i al CH Mataró 1967-70, amb el qual el 1968 conquerí una Lliga i una Copa d’Espanya El 1970 tornà al Barça, equip amb què conquerí les dues primeres Copes d’Europa del club blaugrana 1973, 1974, a més d’una Lliga 1974 i dues Copes d’Espanya 1972, 1975 Anà al Cerdanyola Club d’Hoquei 1976-79, de primera divisió, amb el qual el 1977 pujà a la màxima categoria A continuació, jugà amb el Club Hoquei…

Extrem dret, començà al Fortpienc i passà pel Catalunya de les Corts Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1924-30, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1929, un Campionat de Catalunya 1929 i disputà les dues primeres edicions de la Lliga 1928-29 i 1929-30, amb 30 partits disputats i 16 gols Després jugà amb el Sevilla 1930-33 i el Futbol Club Barcelona 1933-37, amb qui jugà 125 partits, marcà 73 gols i guanyà dos Campionats de Catalunya 1935, 1936 i la Lliga Mediterrània, celebrada per primera i única vegada durant la temporada 1936-37 L’estiu del 1937 s’exilià a Mèxic…

Migcampista, s’inicià el 1953 al filial del Girona i després passà al primer equip 1956-58, amb el qual jugà dues temporades a segona divisió Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1958-62, amb el qual jugà 33 partits a primera divisió, pel Gimnàstic de Tarragona 1962-63 i, després d’un breu pas pel Terrassa, retornà al Girona 1963-66, on jugà també d’extrem dret amb el nom de Ribera II , juntament amb els seus germans Enric i Jaume El setembre del 1960, formà part d’una selecció de Catalunya en el partit de les noces d’or de l’Associació Lisboeta Empresari de la construcció de…

S’inicià al CN Reus Deportiu, però completà la seva formació al CN Tarraco i el CN Sabadell, on fou entrenada per Josep Claret Posteriorment, entrenà a la Residència Blume amb Peter Dhalberg Fou divuit vegades campiona d’Espanya nou als Campionats d’estiu i nou als d’hivern A l’estiu, tres cops de 100 m esquena 1975, 1976, 1979, cinc cops de 200 m esquena 1974-77, 1979 i un cop de relleus 4 × 100 m estils 1974 amb la selecció catalana A l’hivern, quatre cops de 100 m esquena 1975, 1976, 1978, 1979, quatre cops de 200 m esquena 1974, 1975, 1976, 1978 i un cop de relleus 4 × 100 m…

S’inicià al CP Bell-lloc com a defensa i, després de jugar durant dues temporades al Llista Blava de Lleida 1984-86, fitxà per l’Igualada HC 1986 i debutà en la màxima categoria En les tretze temporades que jugà a l’Igualada HC, guanyà sis Copes d’Europa 1993-96, 1998, 1999, cinc Supercopes d’Europa 1993, 1994, 1995, 1998, 1999, cinc Lligues espanyoles 1989, 1992, 1995-97, dues Copes del Rei 1992, 1993, una Supercopa d’Espanya 1994 i quatre Lligues Catalanes 1992, 1993, 1994, 1998 També fou tretze vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual obtingué la medalla de…