Resultats de la cerca
Es mostren 1735 resultats
Milla Internacional Ciutat de Cornellà
Atletisme
Competició d’atletisme que es disputà a Cornellà de Llobregat entre el 1994 i el 2011.
Organitzada anualment pel club Cornellà Atlètic, en cada edició es disputaven fins a una vintena de curses per a totes les categories, federades, escolars i populars L’any 1998 la prova aconseguí la categoria d’internacional La cursa del 2011 també fou el Campionat de Catalunya de la milla en ruta Entre els atletes que han guanyat la competició destaquen l’atleta local Reyes Estévez, vencedor en quatre ocasions, Fermín Cacho, Arturo Casado, Manuel Olmedo i l’ucraïnès Ivan Hesko Entre les noies, han guanyat Montse Fontarnau, en tres ocasions, Jacqueline Martín, Carla Sacramento, Marta…
Club Ciclista Montgrí

Gran part de l’activitat del Club Ciclista Montgrí se centra en el ciclisme femení
Club Ciclista Montgrí
Ciclisme
Club ciclista de Torroella de Montgrí.
Fou fundat l’any 1983 amb Juli Casino com a president Creà un equip d’infantils dirigit per David Payet, i des del 1997 organitza el Gran Premi Montgrí per a la categoria màster 30 El gruix de la seva activitat se centrà en el ciclisme femení, amb la creació d’un equip que, sota diferents denominacions, Girona-Costa Brava, Delfí Verd i Ono ha reunit ciclistes com Elena Carbonell, Eva Clop, Débora Gálvez, Anna Henestrosa i Esther Fernández Organitza el Trofeu l’Estartit-Illes Medes, també denominat Memorial Rafel Fabra, vàlid per a la Copa d’Espanya femenina
Club Atletisme Sport Canet 1980
Atletisme
Club d’atletisme de Canet de Mar.
Fundat el 1980, nasqué amb el nom de Club Atletisme Canet Fou impulsat per l’atleta i entrenador Antonio Hernández Luna, que també fou president del club Els entrenaments començaren en un espai cedit per la Diputació a l’Escola de Teixits, fins que poc després es traslladaren a les pistes municipals d’atletisme El 1990 s’escindí en dues entitats, el Club Atletisme Canet i l’Sport Canet, que el 2000 es tornaren a fusionar sota la denominació actual Entre els atletes sorgits del club figuren David Pujolar, Marc Roig i els germans Ricard i Sílvia Fernández
San Cristóbal de La Laguna

Aspecte del nucli històric de San Cristóbal de La Laguna (Tenerife)
© Excmo. Ayuntamiento de La Laguna
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, al N de l’illa de Tenerife, al centre d’una plana molt fèrtil que ha estat drenada artificialment.
Antiga capital de l’illa, fundada al segle XV pel conqueridor Alonso Fernández de Lugo , esdevingué centre universitari i episcopal de l’arxipèlag a partir de la segona meitat del segle XIX, després d’un estancament, a causa del desenvolupament del port de Santa Cruz de Tenerife als segles XVIII i XIX Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de La Laguna, fundada el 1701 Conserva esglésies i edificis de l’època fundacional la catedral, l’església de la Concepción i el palau episcopal L’any 1999 el conjunt històric fou declarat patrimoni de la humanitat
El centredreta catalanista no independetista es reuneix a Poblet
Un centenar de dirigents del catalanisme no independentista de centredreta es reuneix al monestir de Poblet per plantejar noves vies per superar el conflicte actual entre Catalunya i Espanya Entre altres, hi prenen part militants destacats del PdeCAT com Marta Pascal, Lluís Recoder i Carles Campuzano Aquesta trobada ve precedida 18 de setembre per una altra en què es reuneix un grup de tendència similar que agrupa exmilitants de CDC o del PDeCAT que han format organitzacions com la Lliga Democràtica, Lliures o Convergents, amb noms com l’exconseller Germà Gordó o l’exdiputat al Congrés Antoni…
Joventut Comunista de Catalunya
Organització juvenil del Partit Socialista Unificat de Catalunya
-, fundada el 1970 i continuadora de l’antiga Joventut Socialista Unificada de Catalunya.
Federada a la Unión de Juventudes Comunistas de España, es defineix com a antinuclear i pacifista, amb especial preocupació pels problemes específics dels joves —ensenyament, atur, droga, etc— i ha tingut com a òrgans de premsa més importants “Jove Guàrdia” 1971-76 i “Jovent” 1977-80 Des del 1980 travessà una gravíssima crisi interna, en gran part parallela a les del PSUC i PCE, que li féu perdre molta de la militància i la presència social Els màxims responsables n'han estat Josep Maria Riera fins el 1980, Eduard Jiménez 1980-84 i Ricard Fernández des del 1984
Evarist Móra i Rosselló
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, cartellista i decorador.
Format en una acadèmia barcelonina, fou premiat a la Triennal de Milà per uns cartells i a la Biennal de Venècia Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc i del FAD Fent equip amb Josep Fernández i Gual i Josep Mir i Virgili, participà al I Saló d’Artistes Decoradors 1936 Després de la guerra civil de 1936-39, en societat amb Mir, realitzà el Saló Rosa i el Dique Flotante Féu marqueteries murals per als magatzems Sears, la sèrie L’expansió catalana casa de la ciutat de Barcelona i la Taula de Canvi i El consolat de Mar, al Banc Condal
Colección de Documentos Inéditos para la Historia de España
Història
Sèrie documental publicada entre el 1842 i el 1895 amb un total de 113 volums, més 2 d’índexs apareguts en 1930-31.
La dirigiren, en el seu inici, Martín Fernández de Navarrete, Miquel Salvà i Pedro Sáinz de Baranda, i posteriorment, els marquesos de Pidal i de Miraflores, José Sancho Rayón, Francisco de Zabálburu i el marquès de Fuensanta del Valle Aplega documents, en general dels s XVI i XVII com la versió castellana de l’anomenada Crònica de Miquel Parets o la correspondència d’Hug de Montcada i de Lluís de Requesens i del seu germà Joan de Zúñiga amb la cort, entre els d’interès per als Països Catalans, transcrits en ortografia moderna, escollits sense gaire criteri, especialment els…
Josep d’Oliver de Boteller i Saragossa
Història
Militar
Militar.
Germà de Jacint El 1684 fou capità de la Coronela de Barcelona Membre de la Junta de Defensa de la ciutat durant el setge del duc de Vendôme 1697, intentà d’impedir que el lloctinent Fernández de Velasco capitulés El 1704 fou membre de la comissió que, tot i l’ordre expressa de Felip V, es negà a admetre esmenes en les còpies del testament de Carles II, arxivades a Barcelona Durant la guerra de Successió lluità a favor del rei arxiduc Carles III, que el creà vescomte 1706 i comte 1707 de Camprodon Morí en defensa de Barcelona, l’11 de setembre
Narcís Julià Fontané
Futbol
Futbolista i entrenador conegut com Julià II.
Defensa central, es formà a les categories inferiors del Girona FC Entre el 1979 i el 1982 jugà tres temporades amb el primer equip gironí i, tot seguit, tres temporades més al filial del Saragossa Debutà a primera divisió amb el Saragossa 1985-94, amb el qual guanyà dues vegades la Copa del Rei 1986, 1994 Disputà un partit amb la selecció catalana Ha estat segon d’entrenadors amb Txetxu Rojo, Juanma Lillo o Víctor Fernández, al Saragossa i al Porto, i ha dirigit, entre d’altres, el Girona 2009-10 El 2010 fou nomenat secretari tècnic del FC Barcelona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina