Resultats de la cerca

Germà de Josep i d’ Aleix Ildefons Civil Estudià a Montserrat 1903-07, Étampes 1908-10, Pithiviers 1910-13 i a la Schola Cantorum de París 1913-17, on fou deixeble de Vincent d’Indy El 1924 fou nomenat organista de la catedral de Girona, on fundà també l’Escola Municipal de Música 1936, que dirigí en 1942-65 És autor de nombrosa música religiosa, d’obres de música de cambra, peces per a orgue i per a piano, lieder i diverses sardanes Autor d’ El fet musical a les comarques gironines durant el lapse de temps 1800-1936 1970

Fill d’immigrants extremenys, visqué a Figueres, on s’inicià en el periodisme El 1970 s’installà a Girona, on participà en l’equip de Presència , i escriví en diverses publicacions catalanes Fou coautor, amb NJ Aragó, de Girona grisa i negra 1972 i un dels fundadors de Punt Diari , on escrivia una columna a l’última pàgina, que fou recollida en un llibre d’homenatges pòstum, Quiosc Membre del PSC, fou regidor de Girona, diputat provincial i president del Consell Municipal de Sarrià de Ter El 1981 fou creat, a Girona, el premi de narració breu que duu el seu nom

Estudià filosofia i teologia a Barcelona, però feu el noviciat a Montblanc, on es destacà com a predicador El 1823 publicà Males y días de luto que los liberales y constitucionales dieron a España , en vers

Estudià enginyeria i belles arts Es relacionà amb el Cercle Maillol Durant una etapa inicial també realitzà gravats primer premi de La Rosa Vera, 1951 i illustracions per a llibres de bibliòfil El 1994 rebé la Creu de Sant Jordi Són característics els seus paisatges especialment els de Cadaqués i d’Eivissa de composició ordenada i resolts amb colors suaus i perfils lleugerament difuminats

Abandonà els estudis d’arquitectura per dedicar-se a la pintura 1962 Se centrà, partint de l’informalisme, en el tema nostàlgic de les parets de les cases de la petita burgesia 1964, i publicà, amb gravats de 1964-66, el llibre Petit homenatge a la flor de paret 1967 Centrat després en el tema de les balustrades noucentistes 1968, reaccionà contra la comercialització de l’obra d’art i evolucionà cap a l’ arte povera i l’art conceptual, evolució iniciada amb la participació en la Mostra d’Art Jove de Granollers 1971 Es consolidà com un artista amb una trajectòria caracteritzada…

Es formà a l’Escolania de Montserrat Fou, de ben jove, segon mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona El 1769 feu oposicions per a la plaça de mestre de capella de Las Descalzas Reales de Madrid, que no aconseguí També intentà, infructuosament, obtenir la plaça a la seu de Màlaga, i el 1774, a la catedral de Girona, on guanyà les oposicions com a successor de Manuel Gònima El 1780 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, on romangué durant dotze anys Es jubilà el 1792 i per reial ordre fou nomenat canonge de Girona El seu catàleg és format bàsicament per…

Casada 1806 amb L Fitz-Gerald, tinent irlandès del regiment d’Ultònia, en iniciar-se la guerra del Francès es distingí com a comandant de la companyia femenina de Santa Bàrbara, durant els setges de Girona El seu germà, Manuel Jonama i Bellsolà la Bisbal segle XVIII — segle XIX, fou alcalde de Guatemala i ministre de la guerra de la República de Guatemala 1850-53

Entre els anys 558 i 575 es formà en teologia i en cultura grega i llatina a Constantinoble Tornà a la península Ibèrica, on s’oposà a la persecució de Leovigild i fou bandejat a Barcelona 577 Mort Leovigild, tornà del desterrament i fundà el monestir de Bíclarum , per al qual escriví una regla, fins ara desconeguda Bisbe de Girona 591-621, hi desplegà una gran activitat litúrgica assistí a diversos concilis entre el 592 i el 614 És autor d’una interessant crònica on narra amb molta d’objectivitat els fets ocorreguts entre el 567 i el 590, data de la redacció

Estudià teologia a Barcelona Dominicà 1580, fou lector 1601 i després mestre de teologia 1605 al convent del seu orde de Llutxent Vall d’Albaida Investigà nombrosos arxius del Principat i escriví Flos sanctorum o Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña 1602 i Girona 1630, que conté informacions avui encara interessants D’aquesta obra es publicaren biografies soltes, algunes en català, als segles XVIII-XIX Aguiló, Catálogo, 1212-15, com ara la  Vida del gloriós S Segimon  Vic 1825 Traduí del llatí al castellà les vides dels sants dominicans…

Exercí de metge a Girona Participà en diversos Jocs Florals i collaborà a Harmonia , L’Escena Catalana , Revista Catalana , Ofrena  i Vibració Milità en el catalanisme i fundà el setmanari Catalanitat  1910 i del Centre Nacionalista Republicà de Girona El 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Els seus poemes, d’estètica classicista, es publicaren en revistes i antologies El 1908 “La Novella Catalana” li edità la narració Cercant la fossa i el 1918 estrenà el quadre dramàtic Sacrilegi “Lectura Popular”s d Exiliat a França el 1939, retornà el 1948 i s’establí a Palamós Deixà…