Resultats de la cerca
Es mostren 3080 resultats
estornell vulgar

Estornell vulgar
peterichman (CC BY 2.0)
Ornitologia
Estornell de la família dels estúrnids, de plomatge negre amb reflexos verdosos i pigallat de blanc.
A la tardor ocasiona grans danys a les vinyes i als oliverars És migrador parcial N'hi ha a tot Europa, excepte al litoral mediterrani, i és comú als Països Catalans durant l’hivern
camp fosc
Física
Tècnica d’il·luminació utilitzada en microscòpia que presenta la mostra sobre un fons fosc o negre.
sangria

Gerra amb sangria
Alimentació
Beguda refrescant a base de vi negre, aigua carbònica i llimona (o llimonada gasificada) i sucre.
Sovint hom hi afegeix algun licor brandi, cointreau , etc, certes espècies canyella, nou moscada, etc i d’altres fruites taronja, préssec, etc És servida freda
Peguera

Estany Tort de Peguera (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Coma del Pallars Sobirà, dins el municipi d’Espot, que davalla de la línia de crestes que separa la vall d’Espot de la d’Àssua i la Fosca: cims de Muntanyó (2 708 m alt.), pic de Mainera (2 906 m alt.), tuc de Saburó (2 908 m alt.), pic de Peguera
(2 942 m alt.); la cresta despresa d’aquest pic vers el N i formada pels pics de Monestero (2 878 m) i de Fonguero (2 883 m) i pel pui de Linya (2 868 m) la separa de la de Monestero.
La capçalera conté els nombrosos estanys de Peguera , circ d’origen glacial estany petit i estany gran de Peguera , del cap del Port, del Ferro, de la Llostra, Aimagat, Escondits, de la Cabana, de la Coveta, Negre el més gran, Trullo, Tort de Peguera on hi ha el refugi JMBlanc, els tres darrers convertits en pantans per la construcció de preses que alimenten la central de Lladres Llur emissari, el riu de Peguera , que rep, per l’esquerra, l’aigua de la conca de Lladres, s’uneix a l’Escrita a Espot
vall d’Ordesa
Paisatge de la vall d’Ordesa, al Pirineu axial aragonès
© B. Llebaria
Vall del Pirineu axial aragonès, a la província d’Osca, Aragó.
Correspon a la vall del riu Arazas, afluent de l’Ara, al peu del Mont Perdut, i que es presenta encaixada entre parets quasi verticals emmarcada entre el crestam del Circ de Cotatuero, Tres Sorores, serra Custodia i serra de Las Cutas Té uns 12 km de longitud i el riu salva els desnivells formant diversos salts d’aigua, com l’anomenada Cola de Caballo i les Gradas de Soaso La bellesa del paisatge i l’abundància de vegetació pi roig, pi negre, faig i avet feren que fos declarada el 1918 Parc Nacional
hipernova
Astronomia
Gran explosió amb què acaba la vida d’un estel de massa excepcionalment gran, d’entre 100 i 150 masses solars.
És, doncs, l’equivalent de la supernova, però amb un alliberament d’energia 100 vegades superior El seu nucli es collapsa directament en un forat negre, i a més es formen dos dolls de plasma que es mouen a una velocitat propera a la de la llum i que emeten una radiació gamma intensa Atès que els estels de massa superior a 100 masses solars són molt poc freqüents, les hipernoves també ho són S'estima que a la Via Làctia es produeix una hipernova cada 200 milions d’anys
Duana Nova
La Duana Nova , del comte de Roncali, a Barcelona
© Fototeca.cat
Edifici projectat i construït al pla de Palau de Barcelona en 1790-92 per Miguel de Roncali, potser amb la participació de Josep Ivern, a qui algun contemporani atribuí la paternitat absoluta de l’obra.
Té planta rectangular, pati emporxat classicitzant, quatre façanes de pedra i estuc decorades amb pilastres i columnes d’estuc negre adossades al mur la cornisa, de marbre blanc, amb uns grans gerros decoratius, corona el conjunt, que té un cert aire encara rococó L’interior conserva diverses sales decorades amb pintures allusives al comerç barceloní i temes mitològics o relatius a Don Quixot les de la sala d’actes, obra de Pere Pau Muntanya, són una glorificació de Carles III d’Espanya El 1902 esdevingué seu del govern civil de la província
la Comalada
Vall del Vallespir, al vessant S del Canigó, des de la pica fins a la vall del Tec.
La capçalera, on hi ha l' estany de la Comalada , és dominada pels pics de Sethomes 2 661 m alt, de Rojat 2 724 m alt i de Tretzevents 2 731 m alt El paisatge desolat dels cims canvia a partir dels 2 000 m amb els primers boscs de pi negre, on hi ha l’ermita de Sant Guillem de Combret Al curs baix hi ha diversos masos dedicats a la ramaderia i finalment el poble del Tec, a l’aiguabarreig del riu de la Comalada , que drena la vall, amb el Tec
mal·leabilització
Tecnologia
Acció i efecte de mal·leabilitzar.
La malleabilització fosa s’efectua en una atmosfera oxidant i a 1 000-1 050°C, es produeix una dissociació de la cementita en ferro i carboni, que resta en forma de mòduls o esferes de grafit a l’interior de la peça, alhora que es produeix una descarburació superficial fosa malleable blanca Si hom efectua el recuit en una atmosfera neutra i a 900-1 000°C, tot el carboni producte de la dissociació resta en forma de grafit i dóna a la fosa el color negre fosa malleable negra
ganga

Mascle de la ganga en plomatge nupcial (a l'esquerra) i femella (a la dreta)
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes
de la família dels pteroclídids, de 31 cm de llarg i amb les plomes centrals de la cua primes i més llargues que les altres.
El mascle, a l’estiu, presenta les parts superiors de color bru marcadament tacades de groc, les cobertores alars castanyes, el pili gris, la cara d’un groc ataronjat, la barbeta i la gola negres i una ampla franja pectoral castanya la femella presenta les parts superiors groguenques llistades de negre i gris cendrós, i la gola i les parts inferiors blanques amb dues o tres franges pectorals negres És gregari i nia a terra Habita al nord d’Àfrica, a l’Orient Pròxim i Mitjà i a la meitat meridional de la península Ibèrica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina