Resultats de la cerca
Es mostren 2490 resultats
shigel·la
Biologia
Gènere de bacteris constituït per bacils gramnegatius i immòbils, de la família de les enterobacteriàcies.
No fermenten glúcids i, si ho fan, els resultats són molt tardans 5, 6 o 7 dies, donen positiu en roig de metil i negatiu en butilenglicol i citrat Té 30 serotips diferents, tots patògens per a l’home L’espècie més perillosa és Shdysenteriae o bacil de Shiga que donà el nom a tot el gènere, causant de la disenteria bacillar, aïllada per primera vegada per Chantemesse i Widal 1888, bé que fou el bacteriòleg japonès Kioski Shiga qui en demostrà el paper etiològic en una epidèmia que el 1896 causà més de vint mil morts
Club Atletisme Sport Canet 1980
Atletisme
Club d’atletisme de Canet de Mar.
Fundat el 1980, nasqué amb el nom de Club Atletisme Canet Fou impulsat per l’atleta i entrenador Antonio Hernández Luna, que també fou president del club Els entrenaments començaren en un espai cedit per la Diputació a l’Escola de Teixits, fins que poc després es traslladaren a les pistes municipals d’atletisme El 1990 s’escindí en dues entitats, el Club Atletisme Canet i l’Sport Canet, que el 2000 es tornaren a fusionar sota la denominació actual Entre els atletes sorgits del club figuren David Pujolar, Marc Roig i els germans Ricard i Sílvia Fernández
el Maigmó
el Maigmó
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya destacada (1 296 m), d’una característica cúspide cònica, situada a la partió de la foia de Castalla i l’Alacantí, dins el terme d’Agost.
El cim principal forma, amb el Maigmonet 1 188 m, al NW, un sinclinal penjat de calcaris dolomítics i margosos cenomanianoturonians que formen part del clap cretaci estès cap al S i l’W, redreçat pel Triàsic diapíric de l’estret de Roig La timba meridonal és anomenada el balcó d’Alacant , i continua a l’W per la solana de l’Aixau Les altures es prolonguen al NW, dins l’estructura subbètica, amb els materials miocènics de l’Empenyador 1 260 m, cobert d’un dens coscollar Per damunt dels 950 m hom hi pot trobar neveres o pous de glaç
hortolà

Hortolà
© phenolog
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, d’uns 15 cm de llargària.
Té el cap, el coll i el pit d’un color verd grisenc, la gola, el mostatxo i el cercle ocular d’un groc pàllid, les parts superiors ratllades de bru i negrenc, el carpó d’un falb rogenc, el ventre vermellós i les ales ratllades d’un bru fosc i d’un bru groguenc i roig La femella és de tons més pàllids El bec i les potes són de color rosat Habita a tota l’Europa continental, excepte a la Bretanya i a la meitat sud de la península Ibèrica, on és accidental, i hiverna a l’Àfrica oriental
Pamesa València
Esport general
Club de basquetbol de la ciutat de València fundat el 1986, arran de la secessió de la secció de bàsquet del València CF.
El seu primer president fou Antonio Egea, com a president de l’associació de premsa de València, entitat que es féu càrrec del club El seu primer nom fou Hoja del Lunes Valencia fins que, al cap de pocs mesos, els empresaris Joan i Ferran Roig Alfonso n'assumiren la direcció i li donaren el nom actual Juga els seus partits al pavelló de la Font de Sant Lluís, que té una capacitat de 9 200 espectadors Ha estat campió de la Copa del Rei 1998, subcampió de la copa Saporta 1999 i subcampió de la Copa del Rei 2000
Ferenc Molnár
Literatura
Teatre
Novel·lista i dramaturg hongarès, de família jueva.
Publicà les seves primeres narracions el 1897 i obtingué un gran èxit amb la comèdia Az ördög ‘El diable’, 1907, allegat a favor de l’amor lliure, i amb la novella per a la joventut A Pál utcai fiúk ‘Els nois del carrer Pál’, 1907 Satiritzà la societat aristocràtica hongaresa del seu temps en obres dramàtiques d’un naturalisme decadent, com és ara Liliom 1909, A farkas ‘El llop’, 1912 i A vörös malom ‘El molí roig’, 1923 El 1930 es traslladà a Suïssa, i més tard s’establí als EUA Moltes de les seves obres han estat adaptades al cinema
Salvador Guinot i Vilar
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Es llicencià en lletres a Madrid i milità en el partit conservador Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la diputació Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, en el butlletí de la qual collaborà assíduament Publicà, a part diversos treballs sobre Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig, les narracions costumistes Capolls mustigats 1899, refoses sota el títol d' Escenes Castellonenques 1902 Fuentes literarias de la lengua valenciana 1922 i El poeta Jaime Gazull 1924
Chimú
Ceràmica chimú , civilització prehispànica estesa a la costa nord de l’actual Perú entre els segles XI i XV
© X. Pintanel
Història
Civilització preincaica estesa a la costa nord de l’actual Perú, des de Piura i Paramonga fins a Casma, entre els s. XI i XV.
Fou un dels regnes més importants del país, dins la tradició cultural dels mochica Desenvoluparen una agricultura avançada i tingueren una organització social estratificada que influí en els inques Es distingiren en l’art dels teixits ornamentació geomètrica, en l’orfebreria coure, bronze, or, argent, tumbaga, en la ceràmica preferència pel color monocrom negre o roig i, especialment, en l’arquitectura Es conserven les ruïnes de la capital, Chanchán, prop de Trujillo, planificada en deu grans districtes rectangulars voltats de murs de maó, cases i piràmides també de maó disposat…
Antoni Ferratges de Mesa i Ballester
Història
Història del dret
Polític i advocat.
Primer marquès de Mont-roig 21 de febrer de 1887 Fou diputat per Vic 1869-71, i el 1871, governador civil de Girona i, més tard, de Castelló de la Plana Fou diputat a corts per Granollers 1871-72, 1881-83, 1883-84, 1884-86, 1886-87, 1891-93, 1893-95 i 1898 i per Cuba 1881-84, i senador vitalici des del 1898 L’any 1872 fou nomenat secretari de la presidència del Consell de Ministres i el 1883 Director General del Deute Primerament formà part del partit progresista, posteriorment del liberal de Sagasta i, finalment, del conservador de Maura
Josep Gelpí i Julià
Literatura catalana
Escriptor religiós i memorialista.
Vida i obra Eclesiàstic, cosí de Joan Gaspar Roig i Gelpí El 1632 es doctorà a Roma en drets civil i canònic, i el 1633 fou designat prior de Meià rebé tot seguit l’hàbit benedictí Publicà diversos llibres de reglamentacions eclesiàstiques i deixà manuscrits alguns llibres de devoció, com ara la Romeria del Paradís i una Relació de les coses del gloriós sant Jordi, màrtir en Catalunya , i les seves memòries, en tretze volums que abracen del 1622 al 1666, de les quals només se’n conserva una petita part Bibliografia Pons i Guri, JM 1960 Vegeu bibliografia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina