Situació
Façana de ponent del temple, que té com a obertura una finestra amb forma de creu.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Santa Cecília és al cim d’un turó, totalment isolat, als vessants que davallen del coll de Cabesses cap a Lavansa.
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG397525.
Per a anar-hi, cal prendre la carretera de Vilanova de Meià a l’Hostal Roig; a uns 4 km hi ha una desviació que porta cap a un punt de llançament de parapent, passant pel coll de Cabesses, que cal creuar per baixar cap a la casa de la Fabregada. Just abans d’arribar a aquesta casa, en un revolt, cal prendre una pista que acaba, al cap d’uns 2 km, en un camp. A l’altre extrem d’aquest camp hi ha el turó al cim del qual es veuen les restes de l’església de Santa Cecília. (JAA)
Història
Aquesta església degué ser sempre una capella dependent de la parroquial de Sant Sadurní de la Fabregada i del priorat de Meià fins a la desamortització eclesiàstica.
El terme de la Fabregada es documenta, com s’ha dit en tractar de la parroquial de Sant Sadurní, l’any 1094, mentre que de l’església no es coneix cap referència antiga de manera explícita. Segurament, un cop l’església de Sant Sadurní deixà de tenir-hi culte, la de Santa Cecília continuà les funcions de capella del terme, ja que Sant Sadurní perdé les funcions parroquials amb anterioritat, a mitjan segle XVII. Roig i Jalpí, a mitjan segle XVII, fa el comentari següent: “Santa Cecilia Virgen, y Martyr, en dicho termino de Fabregada”.
Posteriorment, Santa Cecília deixà de tenir culte i en l’actualitat es troba gairebé enderrocada del tot; només en resten drets alguns murs. (ABC)
Església
Planta de l’església, amb la indicació del tram de l’absis aterrat.
J.A. Adell
Es tracta d’un edifici de reduïdes dimensions, d’una sola nau coberta amb una volta de canó de perfil semicircular, parcialment enrunada als extrems de llevant i de ponent, on es conserven els brancals de l’arc toral adossat al mur de ponent, que la reforçava. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, aterrat, que s’obre a la nau mitjançant un arc presbiteral en degradació, del qual només es conserven els brancals.
L’única finestra que es conserva és a la façana oest, en forma de creu, i la porta s’obre a la façana sud, resolta amb un arc de mig punt, espoliat exteriorment.
Les façanes no tenen cap tipus de decoració, com tampoc no en devia tenir la desapareguda façana absidal, si s’ha de jutjar pels vestigis conservats; a l’interior es veuen tres fornícules rectangulars, al mur de ponent.
L’aparell és de carreuó ben escairat, disposat ordenadament en filades horitzontals i regulars, amb unes filades curtes d’aparell disposat en opus spicatum a la base del mur oest, que sembla una refecció; també n’hi ha al mur nord, on per dins és resseguit amb el rejuntat incís de les peces.
Tot i la manca d’elements ornamentals, o singulars, que permetin de donar una filiació estilística, els elements constructius assenyalen clarament les formes pròpies de l’arquitectura del segle XI. (JAA)
Bibliografia
- Roig i Jalpí, 1668, pàg. 108
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 558