Resultats de la cerca

Autor de l' Epístola dogmàtica o Tomus ad Flavianum , 449, que adreçà al patriarca d’Antioquia, Flavià , on condemnà Nestori i Eutiques i proclamà la doctrina que fou seguida després pel concili de Calcedònia Defensà Roma de la invasió d’Àtila Hom en conserva una collecció de sermons molts dels quals foren incorporats al Breviari romà i l’epistolari, font històrica i teològica de primer ordre Fou proclamat doctor de l’Església per Benet XIV 1754 La seva festa se celebra el 10 de novembre

Essent diaca, fou elegit successor d’Anastasi II pel clergat i senat romà hostil a Constantinoble —la minoria, en canvi, elegí Llorenç— i obtingué el favor de l’ostrogot Teodoric 499 Acusat d’immoralitat per Llorenç, fou sotmès al judici d’un sínode 501, que trameté l’afer al judici de Déu Llorenç ocupà violentament Roma, on durant quatre anys regnà el terror Restablerta la pau per Teodoric, el cisma no finí fins a la mort de Símmac La seva festa se celebra el 19 de juliol

Estudià a Roma 1788-95, on fou alumne d’ACavalluccini De retorn a Portugal, fou rebut amb molts honors i nomenat pintor de la cort 1802 Però a causa de les seves idees liberals el 1823 hagué d’exiliar-se a París Més tard anà a Roma, on morí Entre les seves obres, que recorden sovint la pintura de Goya, cal citar Retrat dels seus fills Museu Nacional de Arte Contemporaneo, Lisboa i Junot, emissari de Napoleó, davant Lisboa Museu Nacional de Soares dos Reis, Porto

Establert a Roma, hi publicà, el 1497, el Tractatus cum consiliis contra pudendagram seu morbum gallicum , un dels primers llibres estampats sobre la sífilis El 1499 consta ja com a metge del papa Alexandre VI, al qual dedicà el De praeservatione curationeque pestilentiae Ambdós moriren a l’estiu del 1503, en un període de gran pesta a Roma L’any precedent, el sou mensual de mestre Pintor era de quatre ducats Fou sebollit a l’església de Sant'Onofrio, sota una làpida que li posà la seva muller, de cognom Sabata

Pot ésser considerat l’iniciador de l’escultura barroca italiana Treballà a Orvieto, on féu l' Anunciació , per a la catedral 1603-10, Museo dell’Opera del Duomo, a Roma, on obrà el Sant Mateu 1610-12, per a la Capella Paolina de Santa Maria Major, i a Piacenza, on féu les estàtues eqüestres de Ranuccio i Alexandre Farnese 1612-29 Un altre cop a Roma, realitzà una Verònica 1628-40, de sensual i melodramàtica agitació, per a un dels nínxols dels pilars que sostenen la cúpula de la basílica de Sant Pere

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles Premiat el 1823, el 1825 pogué anar a Roma, on pintà dues teles de grans dimensions La mort de Sòcrates, anticipació molt directa del que després fou anomenat pintura d’història , i Judes rebent el pagament de la seva infame venda , que regalà a Ferran VII i que li valgué, per voluntat del rei, de prosseguir l’estada a Roma Altres obres dignes de destacar són Judit i L’Assumpció de la Mare de Déu ambdues al Museu de Belles Arts de València

Jesuïta 1726, fou professor a Gandia, on conegué Gregori Maians, amb el qual mantingué una relació epistolar També fou professor de teologia a Girona Passà a Itàlia Gènova i Roma ja abans que els jesuïtes fossin expulsats d’Espanya Mantingué relacions amb Finestres És autor de Theologia dogmatico-scholastica Roma 1767-77, obra enciclopèdica de la qual publicà sis volums i deixà, en morir, els materials per acabar-la i que intenta d’agermanar la teologia positiva amb l’escolàstica tomista, vivificant-les amb la crítica És autor també de Scholastica vindicata Gènova…

Del 1614 al 1617 fou cantor al cor de la catedral de Spoleto Aquest darrer any viatjà a Roma per estudiar amb Francisco Soto de Langa, Giovanni Maria Nanino i Francesco Soriano El 1619 es traslladà a Florència, on gaudí de la protecció del duc Cosme II de Mèdici, i al cap de dos anys tornà a Roma El 1622 fou admès com a soprano al cor papal, i posteriorment viatjà a Bolonya, Florència i Parma, ciutats on gaudí d’un gran èxit com a cantant El 1626 interpretà La catena d’Adone , de Domenico Mazzocchi, a Roma A Florència cantà en La Flora , de M da Gagliano…

Ordenat sacerdot el 1925, exercí el ministeri pastoral en ambients rurals, obrers i universitaris Fou professor de filosofia, ètica professional i dret romà a Saragossa i a Madrid El 1928 fundà, a Madrid, l' Opus Dei , institució de la qual fou president general Des del 1946 residí a Roma Escriví obres d’espiritualitat, entre les quals es destaca Camino 1939, molt reeditada i traduïda a més de trenta idiomes Pòstumament li fou publicat 1981 el llibre Via Crucis El 1992 fou beatificat i el 2002 canonitzat per Joan Pau II La seva festa se celebra el 26 de juny

Es formà amb Andrea del Sarto i més tard amb Pierino del Vaga Fou un dels introductors a Venècia del corrent manierista de tradició florentina i romana frescs al Palazzo Grimani, avui perduts La seva producció acusa una forta influència de Miquel Àngel frescs a l’església de Santa Maria dell’Anima, Roma, 1541-44 a la sala d’audiències del Palazzo Vecchio, Florència, 1544, i en una de les estances del Palazzo Farnese, Roma, 1555 El 1554 anà a França, on participà en la decoració del palau de Fontainebleau D’aquest període només resta Incredulitat de sant Tomàs Musée…