Resultats de la cerca
Es mostren 990 resultats
Pozoblanco
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, al N de la capital i a 649 m d’altura a la Sierra Morena.
És mercat agrícola i la seva indústria tradicional és la llanera A prop hi ha mines de bismut i de plom
Peña de Francia
Cim
Pic culminant de la Sierra de Francia, a la província de Salamanca, al Sistema Central de la península Ibèrica (1 723 m).
Agua
Volcà
Volcà de Guatemala, al vessant occidental de la Sierra Madre, al SW de la capital de l’estat (3 753 m alt.).
El 1541 destruí la ciutat d’Antigua Guatemala o Ciudad Vieja actualment és extingit
Puebla de Guzmán
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia, situat a l’E de Portugal, amb què delimita, al peu de la Sierra Morena.
Hi ha agricultura, ramaderia i mineria Les indústries són derivades
Pradoluengo
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, prop de la Sierra de la Demanda, a l’E de La Rioja.
Pertany a una zona de boscs i pastures Hi és destacable la indústria tèxtil
Pinar del Río
Ciutat
Capital de la província homònima, Cuba, situada al vessant septentrional de la Sierra de los Órganos, a l’W de l’illa.
Monclova
Ciutat
Ciutat de l’estat de Coahuila, Mèxic, als contraforts orientals de la Sierra Madre Oriental, vora el riu Salado de los Nadadores.
Macael
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, situat a la vall del riu Almanzora, al N de la Sierra de los Filabres.
Hi ha agricultura, però l’activitat econòmica principal és l’extracció de marbre i la seva posterior transformació
Castilblanco de los Arroyos
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, drenat per les riberes de Huelva i de La Cala, i accidentat per Sierra Morena.
Agricultura de secà oliveres, cereals i ramaderia porcí i oví Pedreres
Estudis florístics o de biodiversitat vegetal de plantes vasculars
Els quatre volums de la Flora dels Països Catalans , d’Oriol de Bolòs i Josep Vigo, i una mostra corresponent al teix de la representació gràfica i dels mapes de distribució, que constituïren una aportació extraordinària, perquè per primera vegada representaven cartografiades les àrees de les diferents espècies als Països Catalans, a la resta d’Europa i a la Mediterrània La recerca florística ha generat, a la dècada del 2000, la culminació d’obres de síntesi, en format de flores o manuals d’identificació, l’avenç dels aties de distribució i, també, la confecció de portals de biodiversitat en…