Resultats de la cerca
Es mostren 997 resultats
procediment Thomas
Tecnologia
Procediment d’elaboració d’acer a partir de fosa provinent de minerals de ferro rics en fòsfor que consisteix a tractar la fosa en un convertidor revestit interiorment amb matèries bàsiques, descobert per Sidney Gilchrist Thomas.
paleta
Construcció i obres públiques
Eina que consisteix en un tros de planxa d’acer quadrangular, que és proveïda en una de les seves superfícies d’un agafador i emprada pels guixaires per a estendre el guix sobre una paret, etc.
valona
Tecnologia
Oficis manuals
Cadascun dels discs que, als extrems d’una ànima cilíndrica de fusta, de cartó, d’acer, etc, en la qual hom enrotlla fil, filferro, etc, impedeix que el material enrotllat es pugui desenrotllar pels dits extrems.
compensació
Transports
Operació d’anul·lar les desviacions magnètiques que presenta l’agulla nàutica en qualsevol dels trenta-dos rumbs de la rosa dels vents, causades per l’acer present en l’estructura o en la càrrega del vaixell.
La compensació és efectuada mitjançant uns imants i unes masses de ferro dolç, a fi de crear un camp magnètic uniforme al voltant de l’agulla que anulli les pertorbacions degudes a la massa del vaixell Cal fer-la dins un port o una badia on hi ha senyals installats per aquest fi
calorització
Tecnologia
Procés que consisteix a recobrir amb una fina capa d’una mescla d’alúmina i pólvores d’alumini distints metalls (acer, ferro, coure) i escalfar-los tot seguit a 1 000°C en un corrent d’hidrogen.
Els objectes així tractats adquireixen una gran resistència a l’oxidació, fins i tot a altes temperatures, i als agents corrosius
encarriladora
Transports
Peça d’acer en forma de rampa i amb un solc convergent que, recolzada sobre el cap del carril i col·locada davant la roda descarrilada, permet de fer-la pujar per portar-la al seu lloc.
esquí
Esport
Cadascuna de les llenques de material dur (fusta, fibra sintètica, alumini, acer, etc) terminades anteriorment en punta corbada que se subjecten a cada peu i que serveixen per a lliscar sobre una superfície coberta de neu.
La sola de cada llenca és travessada longitudinalment per un o més canals que permeten de mantenir la direcció, i els cantells respectius van proveïts d’uns bordons metàllics que “mosseguen” la neu i permeten un major domini dels moviments Llur longitud, altura i elasticitat varien segons l’especialitat a practicar, l’estatura i el pes de qui els utilitza i les condicions de la neu Les fixacions que subjecten els peus a cada esquí van proveïdes de ressorts automàtics que alliberen el peu en cas de caiguda violenta
cervesa
Gerra de cervesa
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Beguda alcohòlica simple (3 a 5% d’alcohol), obtinguda per fermentació d’una infusió de malt, blat de moro i altres cereals, amb addició de llúpol.
Coneguda ja a Egipte fa 6000 anys, d’allà s’estengué a Europa a través de Grècia A l’edat mitjana la producció se centralitzà als monestirs, però, en anar-ne augmentant el consum durant els segles XVII i XVIII, hom començà a construir cerveseries L’obtenció de cervesa comprèn les següents etapes preparació del malt ordi germinat, maceració, cocció del most i fermentació La finalitat de la maceració és dissoldre al màxim les parts útils del malt té lloc una sacarificació del midó, que es transforma en dextrines per acció de les amilases, i una degradació de les matèries nitrogenades complexes…
seleni
Química
Element no metàl·lic, pertanyent al grup VIA de la taula periòdica, de nombre atòmic 34.
Fou descobert l’any 1817 per JJ Berzelius en intentar una síntesi de l’àcid sulfúric El seleni natural és constituït per una mescla de sis isòtops naturals estables amb masses que van de 74 a 82 i que determinen un pes atòmic de 78,96 Són també coneguts 14 radioisòtops artificials de l’element És un element rar, que constitueix el 10 - 4 per cent del pes de l’escorça terrestre Ocorre rarament natiu, associat amb el sofre, i els seus minerals més importants són alguns selenurs PbSe, Ag ₂ Se També es troba, en petita proporció, associat amb les menes del coure, níquel i plom, de les quals hom…
passador
Construcció i obres públiques
Barra d’acer, normalment de petit diàmetre, que hom col·loca entre dues lloses contigües de formigó armat, travessant la juntura, per a impedir-ne el moviment relatiu transversal i establir les condicions mecàniques d’unió entre elles.
El passador d’ancoratge , que té la missió d’articular les lloses entre si sense permetre'n moviments longitudinals, va encastat en cadascuna de les lloses, mentre que el passador lliscadís va ancorat en una de les lloses i penetra en l’altra de manera que en permet el moviment longitudinal, habitualment pintant la superfície de la barra amb un producte bituminós o bé fent-la lliscar dins una beina encastada en la llosa