Resultats de la cerca
Es mostren 1760 resultats
Marjorie Mowlan
Política
Política britànica.
Més coneguda per Mo Mowlan, estudià ciències polítiques a la Universitat de Durham i posteriorment a l’Iowa University EUA, on realitzà una tesi doctoral sobre el sistema suís de referèndums El 1969 ingressà al Partit Laborista Treballà com a professora al Northern College L’any 1987 fou elegida diputada del Partit Laborista al parlament per la circumscripció de Redcar Formà part del gabinet laborista a l’ombra, com a ministra d’hisenda 1990-92 Encara a l’oposició, exercí de ministra d’afers ciutadans i de dones 1992-93 i de patrimoni nacional 1993-94 Del 1994 al 1997 fou…
Brian Cowen
Política
Polític irlandès.
Fill d’un diputat del Fianna Fáil , ingressà de molt jove a aquest partit Graduat en dret al Dublin University College, a la mort del seu pare el substituí en el parlament 1984 Successivament reelegit, des del 1992 ha ocupat carteres ministerials treball 1992-93, transports, energia i comunicacions 1993-94, sanitat 1997-2000, afers estrangers 2000-2004, i finances des del 2004 El maig del 2008 substituí el dimitit Bertie Ahern com a primer ministre d’Irlanda En aquest càrrec, hagué de fer front a l’enorme dèficit en què l’estat es veié compromés a causa de les repercussions de la…
Pere de Puigverd
Història
Abat de Santes Creus (1158-85).
Fill probable del magnat homònim Fou un dels primers monjos catalans del monestir cistercenc de Valldaura-Ancosa i el quart abat del monestir i primer de filiació catalana Al llarg del seu abadiat la comunitat s’establí definitivament a l’indret de Santes Creus abandonant Valldaura del Vallès Cerdanyola i l’indret d’Espluga d’Ancosa, on no s’arribà a establir per manca d’aigua La installació a Santes Creus, que el monestir posseïa des del 1158, fou molt dificultosa per les qüestions sobre la jurisdicció religiosa del lloc, que pertanyia a l’arquebisbe de Tarragona i al bisbe de Barcelona La…
Jordània 2013
Estat
En les eleccions legislatives celebrades al final de gener, amb una participació del 56,6%, els electors es van pronunciar amb una àmplia majoria a favor dels caps de tribus, personalitats locals i homes d’afers pròxims al règim L’escrutini va ser boicotejat pel Front d’Acció Islàmica FAI, branca política dels Germans Musulmans, i pel Front Nacional per les Reformes, dirigit per Ahmad Ubaydat, exprimer ministre El 29 de gener, el primer ministre Abd Allà al-Nassur va presentar la dimissió del seu Govern al rei Abdallà II, però va tornar a ser nomenat cap de l’executiu al final de…
Tuvalu 2010
Estat
Al mes de setembre, es van escollir els 15 escons del Parlament unicameral, al qual els aspirants es presentaven a títol individual perquè no hi havia partits polítics, i dues terceres parts dels candidats hi van mantenir el seu escó El governador general, Iakopa Italeli Taeia, va nomenar per segona vegada com a primer ministre Maatia Toafa, succeint en el càrrec Apisai Ielemia, que, el 2006, havia estat precisament el seu successor i que, ara, esdevenia president del Parlament El nou Govern va entrar en funcionament al final de mes, amb el carismàtic Enele Sopaga a la cartera d’Afers…
Vanuatu 2014
Estat
Al mes de maig, el primer ministre, Moana Carcasses Kalosil, va perdre la moció de confiança del Parlament i va ser substituït per Joe Natuman, el qual va incloure al seu nou gabinet dos antics primers ministres, Ham Lini vicepresident i Sato Kilman nou ministre d’Afers Estrangers Al setembre, Baldwin Lonsdale va ser elegit president del país, en substitució de Iolu Abil, el mandat del qual havia expirat feia cinc anys Al març, es va produir una epidèmia de dengue que va afectar centenars de residents de Port Vila i Luganville Aquest fet va despertar crítiques sobre la gestió del Ministeri de…
Guillem III d’Anglaterra

Guillem III d’Anglaterra, segons un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Història
Rei d’Anglaterra, Escòcia (Guillem II) i Irlanda (Guillem I) (1689-1702), príncep d’Orange (1650-1702) i stadhouder de les Províncies Unides dels Països Baixos (Guillem III: 1672-1702).
Fill pòstum de Guillem II de Nassau-Orange i de Maria, filla de Carles I d’Anglaterra, fou proclamat stadhouder pel partit orangista amb ocasió de la revolta popular contra el líder republicà Jan de Witt, acusat de facilitar la invasió de les Províncies Unides als exèrcits de Lluís XIV de França 1672 Aïllant-la diplomàticament Gran Aliança de la Haia, 1674, forçà França a replegar-se i a oferir la pau en condicions favorables Nimega, 1678 Casat amb Maria després reina Maria II , primogènita del duc de York després Jaume II d’Anglaterra, intervingué en els afers anglesos cridat per l’oposició…
Rafael Ángel Calderón Fournier
Política
Polític costa-riqueny.
Fill d’una família de polítics el seu pare havia estat president de l’estat en 1941-48, i la seva mare, ambaixadora a Ciutat de Mèxic, nasqué i visqué fins als nou anys a Nicaragua a causa de l’exili dels seus pares Llicenciat en dret, es dedicà de molt jove a la política i ingressà al Partido de Unificación Nacional, partit que abandonà el 1975 Sota la presidència de Rodrigo Carazo, en 1978-80 fou ministre d’afers exteriors El 1983 fundà el Partido de la Unidad Social Cristiana PUSC, que liderà El 1990 fou elegit president de Costa Rica Durant el seu mandat 1990-94 liberalitzà l’economia i…
Paul Marcinkus
Cristianisme
Eclesiàstic nord-americà, de nom d’origen Paulius.
Fill d’un immigrant lituà, el 1947 fou ordenat de sacerdot catòlic per la diòcesi de Chicago Després d’estudiar Dret Canònic a Roma 1950-53, fou nunci a Bolívia i al Canadà 1955-59 i, de retorn al Vaticà, secretari d’Afers Estrangers Estret collaborador del papa Pau VI investit el 1963 i a qui va salvar personalment d’un intent d’assassinat el 1971, el 1969 aquest el nomenà arquebisbe d’Orta i secretari de la cúria romana i, el 1971, director de l’Institut per a les Obres de Religió IOR, la principal institució financera del Vaticà El 1982, un any després que Joan Pau II el…
Níger 2012
Estat
La presència de grups islamistes al nord del país, que periòdicament segresten estrangers, va representar l'amenaça més greu per al president Mahamadou Issoufou, elegit al març del 2011 Un dels grups que actua al nord, el Moviment per la Unicitat i el Gihad a l'Àfrica de l'Oest MUGAO, una dissidència d'Al-Qaida del Magrib Islàmic AQMI, havia establert les bases principals al nord de Mali Al nord-est es mou Boko Haram, un grup que es reconeix d'al-Qaida i que s'ha responsabilitzat de nombrosos atemptats a Nigèria Amb la finalitat d'obstaculitzar les accions de Boko Haram, els ministres d'…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina