Resultats de la cerca
Es mostren 2350 resultats
Els Estats Units i la Gran Bretanya bombardegen l’Iraq
Davant els obstacles que el Govern de Saddam Hussein posa a la tasca dels inspectors de la UNSCOM que treballen a l’Iraq, el Govern nord-americà ordena l’inici de l’operació Guineu del Desert, un atac amb míssils per a destruir els possibles emplaçaments d’armes químiques de l’exèrcit iraquià Durant quatre dies, avions britànics i nord-americans fan diverses grans ofensives aèries sobre l’Iraq, llançant més míssils dels que es van utilitzar en la guerra del Golf, que tot i la indeterminació de les fonts podrien haver causat més d’un miler de morts Clinton i Blair anuncien el cessament dels…
familiar de la inquisició
Història
Servidor laic del Sant Ofici.
Aquirí importància a partir de la implantació 1483 de la inquisició castellana pel seu nombre i pels privilegis eclesiàstics, de què gaudia Podia portar armes per a protegir els inquisidors El càrrec, considerat com un honor, requeria un expedient previ de puresa de sang i fou exercit sovint per membres de la noblesa esdevingué també objecte, sovint, de venda, i alguna vegada fou hereditari Els abusos originaren constants protestes a les corts, i llur nombre fou fixat, a València el 1554 i al conjunt de la corona catalanoaragonesa, el 1568 Al s XVI tots els membres dels tribunals, però…
arquer
Militar
Soldat que utilitzava l’arc com a arma ofensiva.
A l’antiguitat clàssica els cretencs foren famosos per llur destresa També foren reputats els arquers escites, els parts, els perses i els huns L’arc fou una de les armes característiques dels normands A l’edat mitjana europea, cossos d’arquers a peu i a cavall figuraven en la composició dels exèrcits Els anglesos manejaven al s XIV un gran arc típic long bow i llurs companyies d’arquers foren causa eficient de les victòries angleses a la guerra dels Cent Anys A Anglaterra perduraren fins al principi del s XVI Els arquers figuraven encara en els exèrcits turcs i russos al començament dels s…
Daniel Lamata de la Torre

Daniel Lamata de la Torre
Club d’Esgrima SAM
Esgrima
Tirador d’esgrima en cadira de rodes.
S’inicià a la Sala d’Armes Montjuïc i debutà en competició d’espasa l’any 1991 Guanyà dotze Campionats d’Espanya consecutius 1991-2002 Participà en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i Sydney 2000, i aconseguí la medalla de bronze en espasa individual en aquests últims També guanyà la medalla d’or en floret a la Copa del Món 2000 i la medalla d’or individual i la de bronze per equips al Campionat d’Europa 2001 Es retirà l’any 2002 Fou president de la Federació Catalana de Minusvàlids Físics 2007-08 Rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 2009
Pedro Pablo Pérez Muñoz
Pentatló modern
Esgrima
Pentatleta, tirador, tècnic, jutge i directiu.
Membre dels clubs Ferca San José de València i de la Sala d’Armes Montjuïc de Barcelona, es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya júnior d’espasa 1988 Com a pentatleta fou campió d’Espanya júnior 1988, i per equips, representant la Comunitat Valenciana 1987, 1988 Amb la selecció espanyola participà en tres Campionats del Món júnior de pentatló modern 1987, 1988, 1989 És el director tècnic de la Federació Catalana de Pentatló Modern i representant de tècnics i àrbitres a la mateixa federació És tècnic de pentatló del Centre Català de Tecnificació Esportiva d’Esplugues de Llobregat També és…
onzè

onzè o terç de trentí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa d’or, que circulà a la primera meitat del segle XVII.
Creada amb autorització del lloctinent duc d’Alburquerque per llicència del 2 de març de 1618, corria amb un valor legal d’onze rals catalans També era conegut amb el nom de terç de trentí , moneda coetània L’onzè tenia un pes teòric de 2'35 g i un diàmetre de 17 mm, i porta a l’anvers el bust del rei mirant a l’esquerra i, a sota, les armes de la ciutat i al revers l’escut coronat amb les barres de Catalunya entre XI i R marques del valor i la llegenda Civitas Barcino seguida de la data La darrera emissió coneguda és la del 1641
companyia
Història
Militar
Del s XIII al XVIII, unitat de les milícies urbanes o rurals catalanes.
Era formada aproximadament per cent homes d’armes dividits en dues cinquantenes de cinc desenes cadascuna milícia Era comandada per un capità, elegit generalment entre les classes privilegiades, i tenia assignada la defensa d’un sector determinat de la muralla L’allistament era fet per oficis El conjunt de companyies de Barcelona formaven la Coronela A la Ciutat de Mallorca, per tal de disminuir la força dels oficis després de la revolta de les Germanies, el virrei reduí 1525 el nombre de companyies per la ciutat i les distribuí per parròquies i després per barris les companyies de les…
Torneig de la Mercè d’Esgrima
Esgrima
Torneig d’esgrima que se celebrà a Barcelona des de principi de la dècada de 1950 fins al 1981.
El seu precedent data del 1918, any en què l’Associació Barcelonesa celebrà un torneig d’esgrima durant les festes de la ciutat Fou durant molts anys el torneig de més prestigi organitzat per la Federació d’Esgrima de Catalunya Hi participaren els millors tiradors catalans i espanyols, i fins i tot alguns campions olímpics i mundials Es competí en categoria masculina, en les tres armes, i de vegades en floret femení Tingué diversos noms Torneig Verge de la Mercè, Torneig Internacional Nostra Senyora de la Mercè, etc i als anys vuitanta, amb la recuperació del Trofeu Ciutat de Barcelona, deixà…
Laia Vila Vilajuana

Laia Vila Vilajuana
CLUB D’ESGRIMA SAM
Esgrima
Tiradora i àrbitra.
Membre del club d’esgrima Sala d’Armes Montjuïc, fou campiona d’Espanya en diferents categories inferiors Assolí la medalla de plata en els Campionats del Mediterrani per a menors de divuit anys 2005 i una medalla de bronze 2006 i una de plata 2010 en proves de la Copa del Món júnior En categoria sènior, ha estat campiona de Catalunya individual en sabre 2011, 2012 Amb la selecció espanyola ha disputat quatre Campionats del Món 2005, 2009, 2010, 2011 i set d’Europa 2006-12 Guanyà la medalla de bronze en els Campionats Iberoamericans 2006 És àrbitra autonòmic d’espasa, floret i sabre
ballester
Història
Soldat armat amb ballesta.
Des del s XIII l’exèrcit català disposava d’unitats de ballesters a peu com a força principal de la infanteria També n'hi havia a cavall, auxiliars dels cavallers, i a l’armada els ballesters eren la principal arma del combat naval a distància els ballesters catalans, elogiats per Ramon Muntaner, foren famosos a l’edat mitjana Les ordinacions navals catalanes del 1258 precisaven que cada ballester havia de tenir dues ballestes de dos peus, una d’estrep i tres-centes sagetes L’aparició de les armes de foc determinà la seva desaparició al s XVII A València integraren el Centenar de la Ploma
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina