Resultats de la cerca
Es mostren 4180 resultats
Juan del Río y González
Economia
Història
Política
Financer i polític.
Durant la guerra de Successió féu importants préstecs a la tresoreria de Felip V, que el creà marquès de Campo Florido 1707 Fou cap de la Tesorería Mayor de Guerra filipista 1707-09, president del Consejo de Hacienda 1709-13 i secretari de finances de Felip V arran de l’expulsió d’Orry 1715 La seva intervenció féu reduir els imposts sobre béns confiscats al País Valencià, que havien provocat el descontentament entre els filipistes valencians El 1717 abolí algunes de les duanes interiors que dificultaven el comerç entre els Països Catalans i Castella
Ramon Guillem
Cristianisme
Bisbe de Barcelona.
Essent prepòsit de la canònica de Barcelona fou elegit bisbe, el 1107 El 1109, amb motiu de la recent invasió dels almoràvits pel Penedès i Anoia, anà d’ambaixador a la cort de Lluís el Gras per tramitar una possible ajuda, que no fou necessària Estructurà els béns de la canònica i obtingué del comte Ramon Berenguer III la renúncia a favor de la seu de diverses capellanies que ell proveí Participà en la conquesta de Mallorca pels catalans i pisans del 1114 i morí en l’expedició en circumstàncies desconegudes
Ramon
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1064-87).
Sembla que era fill del comte Hug I d’Empúries Fou nomenat bisbe per Guifré de Cerdanya, arquebisbe de Narbona, el 1062 Reestructurà la canònica d’Elna, composta de vint-i-quatre membres, reféu la casa canonical i recuperà els béns usurpats pels vescomtes de Castellnou i per altres senyors Assistí a les treves de Toluges 1065 i al concili reformador de Girona 1077 Consagrà un altar major nou a la catedral d’Elna 1069 i l’església de Santa Maria del Riquer 1073, on establí un petit priorat dependent de Cuixà
Esteve
Història
Fidel de Carles III el Simple, fill de Gomesind, net d’un altre Gomesind i besnet del got aprisiador Sunvild.
Potser era nebot, per línia materna, del vescomte Esteve de Narbona Es casà amb Anna, filla del comte Alaric d’Empúries i neta, per part de la mare, Rotruda, del comte Berà I de Barcelona A precs de l’arquebisbe de Narbona, Arnust, i recomanat per la reina mare Adelaida, rebé 899 un important precepte de Carles el Simple, que convertia en alous uns béns seus al Narbonès i de la seva muller a Empúries, Rosselló i Besalú El 901 alguns d’aquests ja eren a les mans de llurs descendents i hereus
Bernat Espanyol
Història
Fill de Pere Espanyol.
Participà en la conquesta de Mallorca 1229 amb la host de Guillem de Montcada juntament amb el seu germà Tomàs Rebé una alqueria a Canarrossa i altres béns a Inca, Pollença i Montuïri en la part adjudicada a Nunó Sanç, que constituïren la base econòmica de la branca dels Espanyol de Mallorca Fou cònsol de mar i jurat de la ciutat i el regne de Mallorca el 1248 Ell o un successor seu participà en la conquesta de Menorca Heretaren d’ells els seus fills Tomàs i Ramon
Associació de Catòlics
Entitat religiosa seglar creada a Palma, Mallorca, per tal de contrarestar els efectes de la revolució del 1868 i que perdurà fins el 1875.
Organitzada en una direcció provincial i en juntes parroquials, fou presidida per Faust Morell Els seus dirigents, membres de les classes rectores, propugnaren les doctrines del Concili Vaticà I i permeteren de desenvolupar una activitat cultural que confiaren a Josep M Quadrado i Tomàs Aguiló A més d’editar el setmanari “La Unidad Católica”, mantingué diverses escoles, organitzà conferències i una orquestra filharmònica En produir-se la Restauració, l’entitat, que havia deixat de tenir sentit, es dissolgué i traspassà, el 1877, els seus béns al Cercle d’Obrers Catòlics
Carles de Llar i Teixidor
Història
Senyor de Llar, Toès, Flaçà, la Guàrdia i Marinyans.
Establert a Vilafranca de Conflent, s’hi casà amb Anna Mde Pasqual-Cadell, filla del senyor de Serinyà i Joncet El 1671 rebé de Carles II el privilegi de noble del Principat de Catalunya En descobrir-se la conspiració de Vilafranca de Conflent fet que hom atribuí a la delació de la seva filla Agnès el seu cosí Manuel Descatllar i Dessoler i ell, ensems amb d’altres, foren torturats, però en cap moment no confessaren res hom els donà garrot a la plaça de la Llotja, de Perpinyà, i els confiscà els béns
Carles III de Borbó
Història
Duc de Borbó.
Conestable de França al servei de Lluís XII i de Francesc I, participà en les campanyes d’Itàlia 1509-15 Les ambicions reials sobre el ducat de Borbó el feren posar-se al servei de Carles V 1523 i participà en la batalla de Pavia 1525 El 1526, al capdavant de l’exèrcit imperial, marxà a Roma contra Climent VII, aliat de França, però morí en atacar la ciutat Les tropes, sense la contenció d’un comandament, saquejaren la ciutat Els seus béns passaren a la corona de França
Sant Martí a Llordà (Isona)
Art romànic
En l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins, de l’any 1080, entre els nombrosos béns amb què fou dotada s’esmenta l’església de Sant Martí “ que est in campo Lordani ” Dins del terme més proper al castell de Llordà és trobaven dues esglésies dedicades a sant Martí, Sant Martí dels Masos de Sant Martí i Sant Martí de Siall —església annexa de Llordà esmentada l’any 1904, ara desapareguda— Cal suposar que el document del 1080 feia referència a una d’aquestes dues esglésies
Santa Maria de Camp-ras (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta església és avui desapareguda i no es coneix el seu emplaçament exacte, tot i que era propera al turó de Montmagastre El topònim Camp-ras és esmentat des de l’any 1010 1019 En aquesta data, el comte Ermengol II d’Urgell, la comtessa Ermessenda de Barcelona i el seu fill el comte Berenguer Ramon, entre altres béns, cediren a Sant Miquel de Montmagastre les Coromines de Campo de Rasio De l’església de Santa Maria de Camp-ras se’n té notícia des del 1119, quan rebé la deixa de certes oliveres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina