Resultats de la cerca

Fill d’ Ermengol VI Fou un gran privat de Ferran II de Lleó, que el nomenà majordom i li feu moltes donacions, especialment després de l’ajut que li prestà en la campanya contra els sarraïns d’Extremadura 1167 Durant les estades al seu comtat concedí cartes de poblament a Agramunt 1163, Balaguer i Castellblanc 1174 El 1166 fundà el monestir de Bellpuig de les Avellanes Morí assassinat, juntament amb el seu germà Galceran de Sales, en circumstàncies i per motius desconeguts

Es distingí pel seu absolutisme Fou ambaixador a Dinamarca 1774, a Alemanya 1775-78 i a Rússia 1779-1800 des de Sant Petersburg negocià l’aliança austrorussa i el segon i el tercer repartiments de Polònia Vicecanceller d’Àustria 1801-05 participà en el congrés de Rastatt 1803 Pactà la nova aliança amb Rússia 1804 i ingressà en la Tercera Coalició antinapoleònica, però la derrota d’Austerlitz l’obligà a abandonar el govern

El seu pare, l’almirall Costanzo Ciano, fou un dels primers feixistes italians Ingressà molt jove a la carrera diplomàtica El 1930 es casà amb Edda, filla de Mussolini, el qual el nomenà sotssecretari d’estat i després ministre de premsa i propaganda Participà com a aviador en la guerra d’Etiòpia, i el 1936 esdevingué ministre d’afers estrangers Propugnà la política imperialista de la Itàlia feixista i d’aliança amb Alemanya Signà el “pacte d’acer” maig del 1939, que establia definitivament l’eix Roma-Berlín, i fou un dels responsables de la invasió d’Albània, però no desitjava l’entrada d’…

Seguí la carrera militar A Gènova entrà en contacte amb les idees liberals Desterrat a la Vall d’Aosta per la seva adhesió a la Revolució del 1830, abandonà l’exèrcit 1831 Entre el 1835 i el 1847 viatjà per la Gran Bretanya i França i desplegà una àmplia activitat periodística en diverses publicacions europees També residí un quant temps a Leri, on es dedicà a escriure diversos estudis de política econòmica Després de l’establiment de la llibertat de premsa 1847 fundà “Il Risorgimento”, des d’on preconitzà la unitat italiana i l’adopció de reformes dins un liberalisme conservador sufragi…

El 1520 entrà al servei del cardenal Thomas Wolsey, i el 1529, al d’Enric VIII Fou nomenat canceller de l' exchequer 1533 i lord del Segell Privat 1536 Afavorí l’absolutisme reial, la supressió dels monestirs, la ruptura amb Roma, la reforma de l’Església anglesa i que el rei es divorciés de Caterina d’Aragó La seva impopularitat i el fracàs de la unió matrimonial i de l’aliança amb Alemanya en provocaren la caiguda i la posterior execució

Favorit d’Isabel I, fou enviat 1585 a les Províncies Unides, amb un exèrcit de 5 000 homes, per participar en les lluites dels rebels holandesos El seu intent de sotmetre els Estats Generals fracassà 1587

Amb els seus sis germans es rebellà contra Pere III de Catalunya-Aragó i prengué l’Alguer i altres punts de Sardenya 1347 Perdonat 1354, no trigà gaire a unir-se a Marià IV, jutge d’Arborea, contra els catalans 1355 Tot i que tornà a reconèixer l’autoritat del rei, poc temps després es rebellà novament

Ajudà el nou emir Ḥišam I en la revolta antiomeia, atiada per Bagdad i encapçalada per Sa'īd ibn al-Ḥusayn al-'Ansarī als ports de Beseit 788-789

Almirall britànic Fill del príncep Ludwig von Battenberg Ingressà en la Royal Navy 1913 i participà en la Primera Guerra Mundial Durant la Segona Guerra Mundial fou cap de les operacions aeronavals combinades 1942-43, i el 1943 fou nomenat comandant en cap de les forces aliades del SE asiàtic, on aconseguí la victòria sobre les forces nipones Fou virrei de l’Índia 1946 i governador general 1947-48 Nomenat primer lord de l’almirallat 1955 i cap de l’estat major naval 1955-59, el 1956 fou també almirall de la flota, i després cap de l’estat major de la defensa 1959-65 Morí en un atemptat…

Educat a Halle, centre del pietisme, i a Wittemberg 1717-19, per pressions familiars es dedicà a la vida pública Acollí els germans bohemis a la seva propietat de Herrnhut Berthelsdorf el 1727, i, després de renunciar als seus càrrecs, s’installà a la seva proximitat Berthelsdorf i procurà de portar-los cap al pietisme , on creia que podien unir-se totes les confessions cristianes Davant les dificultats, optà per ordenar-se de pastor Perseguit pels luterans ortodoxos, que aconseguiren el seu exili 1736, fou ordenat de bisbe 1737, i visità les Antilles i Pennsilvània, on organitzà els germans…