Resultats de la cerca
Es mostren 1796 resultats
Som Església
Moviment internacional catòlic de caràcter renovador.
Corrent originat cap a la meitat dels anys noranta del s XX a Àustria i a Alemanya, que gira entorn d’un manifest que duu aquest nom i que ha estat firmat per milers de catòlics a Europa, l’Amèrica Llatina i l’Amèrica del Nord Les seves reivindicacions principals són una Església amb més diàleg i participació del poble, que promogui un procés democratitzador al seu si la igualtat plena de les dones i la seva admissió en tots els ministeris eclesials el celibat opcional per als capellans, i una valoració més positiva de la sexualitat Aquest moviment té una estructura de xarxa i se serveix d’…
Conselh Generau d’Aran
Òrgan de govern de la Vall d’Aran.
Rep el nom de l’antiga institució de govern de la Vall d’Aran vigent entre el 1313 i el 1834, any que fou suprimida per Pascual Madoz , i de la qual és la continuació, bé que amb les corresponents modificacions adaptades a la realitat actual Restituït per llei del Parlament de Catalunya de 13 de juliol de 1990, entrà en vigor l’1 de gener de 1991 Disposa de competències en els àmbits d’ensenyament, cultura, sanitat, serveis socials, turisme, ordenació del territori, medi ambient, transports i comunicacions, a més de les que pugui delegar-li la Generalitat El règim de…
Besançon
Ciutat
Capital del Franc Comtat i capital del departament de Doubs, França, a la vora dreta del riu Doubs.
Centre industrial indústria de rellotgeria, de bicicletes, d’automòbils i de teixits és també coneguda com a estació balneària És nus de comunicacions carretera, ferrocarril i un centre d’ensenyament superior Université de Franche-Comté, fundada l’any 1961 Entre els seus monuments sobresurten la catedral de Saint-Jean, romànica i gòtica, el palau renaixentista Granvelle segle XVI, la casa de la ciutat segle XVI, l’edifici de la prefectura segle XVIII, d’estil Lluís XVI, i el teatre edificat per Ledoux 1778-84 El Musée des Beaux-Arts de Besançon conté, a més d’una secció d’…
desglaç

Àrea mínima de gel a l’Àrtic (setembre 2012) provocada pel desglaç estival
© NASA
Geologia
Fosa de la neu, del glaç, quan s’eleva la temperatura per damunt del punt de congelació.
Les conseqüències d’aquest fenomen són molt diverses, tant en l’aspecte físic com en l’aspecte humà El desglaç estacional origina l’augment del cabal dels torrents i rius d’alta muntanya i explica, alhora, que durant l’estiu els grans aparells fluvials puguin mantenir una mitjana d’aigües elevada El desglaç dels rius permet per exemple, a Rússia la represa de la navegació fluvial amb totes les conseqüències economicosocials que aquest fet ocasiona de la mateixa manera, el desglaç marí prop de certes regions fredes, com les costes siberianes, facilita les comunicacions durant l’estiu D’altra…
Risorgimento
Història
Moviment polític i literari italià del s XIX que culminà amb la unitat estatal d’Itàlia.
En foren les causes principals la influència del pensament del s XVIII, sobretot del revolucionari francès, i del Romanticisme el desenvolupament de l’economia i les comunicacions, amb l’aparició consegüent d’una burgesia cada vegada més àmplia i forta i la dependència de bona part dels estats italians respecte a les potències que s’imposaren a Europa l’any 1815 —especialment d’Àustria—, dependència que contribuí decisivament a esperonar el sentiment nacional Format per diversos corrents, comuns en llur odi a la dominació estrangera, s’hi distingiren el republicà, dirigit per…
Jean-Baptiste Colbert
Història
Estadista francès, ministre de Lluís XIV.
Fill d’un ric comerciant de Reims, degué la seva ràpida carrera a Mazzarino, el qual, havent-li confiat l’administració de la seva fortuna personal 1651, el recomanà, en morir, a Lluís XIV Després d’haver provocat la caiguda del superintendent Fouguet, que ell acusà de malversació de fons, fou nomenat intendent d’hisenda 1661 i esdevingué poc temps després controlador general 1665, secretari d’estat de la casa del rei 1668 i de la marina 1669 En vuit anys acumulà a les seves mans tota l’administració central de França, la reorganitzà en un sentit unitari, n'eliminà els abusos i fou l’…
Jean-Luc Dehaene

Jean-Luc Dehaene
© Parlament Europeu
Política
Polític belga.
Graduat en dret i economia, en 1965-72 milità en el Moviment Obrer Cristià Flamenc ACW, fins que passà als socialcristians flamencs Fou responsable 1979-81 del primer gabinet del democratacristià Wilfried Martens El 1981 fou nomenat ministre d’afers socials i reformes institucionals, càrrec que ocupà fins el 1988, any que obtingué la cartera de comunicacions Al març del 1992 fou designat primer ministre de la coalició socialista-conservadora, en substitució de Martens, càrrec en el qual fou confirmat després de les eleccions anticipades del maig del 1995 Fou el principal…
Antoni de Martí i Franquès

Antoni Martí i Franquès
Científic.
Noble, de la casa pairal d’Ardenya, a Altafulla, anomenat sovint, per això, Martí d’Ardenya Estudià a Cervera 1762-64 Membre de la Societat d’Amics del País de Tarragona des de la seva fundació 1786, fomentà la indústria dels filats i teixits fins de cotó, la de pisa i el conreu de les oliveres Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1786, hi llegí diverses comunicacions, principalment sobre l’anàlisi de l’aire Sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico 1790, on feia algunes rectificacions a Lavoisier, estudi que fou reproduït a…
Josep Betriu i Tàpies
Economia
Empresari.
El 1962 fundà amb Jordi Escaler i el seu germà, l’enginyer Francesc Betriu i Tàpies Oliana, Alt Urgell, 1926 – Barcelona, 2 de juny de 2014 la fàbrica Taurus, primera empresa de capital totalment català dedicada al petit electrodomèstic, que els anys següents tingué un fort creixement llançà, entre d’altres, la batedora BapiTaurus, que els anys setanta fou líder del mercat i esdevingué també un important recurs econòmic de les comarques lleidatanes del Pirineu Amb l’objectiu de millorar les comunicacions d’aquest territori amb els centres d’activitat productiva i comercial, el…
Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero

Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero (dècada del 1940)
© Arxiu Família Del Romero Sánchez-Cutillas
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiadora, novel·lista i poeta.
Cursà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de València Considerada una de les figures que conformaren la generació poètica valenciana dels anys cinquanta, és autora dels reculls poètics Un món rebel 1964, Conjugació en primera persona 1969, Els jeroglífics i la pedra de Rosetta 1976 i Llibre d’amic e amada 1980 L’any 1997 li fou editada íntegrament l’ Obra poètica , i tres anys més tard aparegué el recull bilingüe Trenta poemes 2000 Ha estat antologada a Paisatge emergent Trenta poetes catalanes del segle XX 1999 i Contemporànies Antologia de poetes dels Països Catalans 1999…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina