Resultats de la cerca

Collaborà en el Corriere della Sera i en La Stampa La seva obra narrativa, com Lettere di una novizia 1941, Pietà contro pietà 1946, I falsi redentori 1949 i Le stelle fredde 1970, s’inspira sovint en motius de crítica dels costums És autor també de llibres de viatges De America 1953 i Viaggio in Italia 1957 Idoli e ragione és un recull d’articles apareguts entre el 1953 i el 1973

Conservadora dels museus i arxius nacionals, es dedicà a la història del seu país i sobretot s’especialitzà en l’edat mitjana Obtingué el premi Femina de crítica i història De la seva bibliografia cal destacar, entre d’altres, Lumière du Moyen Âge 1944, Les gaulois 1957, Les Croisés 1959, Histoire de la bourgeoisie en France 1960-62, dos volums, Aliénor d’Aquitaine 1966, Les Templiers 1974 i La femme au temps des cathédrales 1980

Escriví monografies sobre Kleist, Nietzsche i Heine, que l’influïren, i traduí els dos darrers, Goethe, Kipling i Villon Autor de reculls de poemes — L’estiu 1919, Cercles 1921, Veu 1923, etc— i de drames — Herakles, Jupiter 1919—, es destaquen les seves obres de crítica Otázky literárni psychologie ‘Qüestions de psicologia literària’, 1917, Duše a slovo ‘L’ànima i la paraula’, 1929, Slovo a svět ‘La paraula i el món’, 1937, A Novák 1938, etc

Fou la segona de les tres germanes Brontë Publicà un llibre de poemes 1846 sota el pseudònim d' Ellis Bell , sense èxit La seva novella Wuthering Heights ‘Cims rúfols’, 1847 fou mal acollida, però la crítica del primer terç del s XX la revalorà En un ambient misteriós i tràgic i en un clima de puritanisme i d’ingenuïtat, explica l’esclat d’una passió amorosa violenta, però que ignora l’expressió de la sensualitat

Escriví novelles que mostren una preocupació filosòfica sobre l’experiència de la vida Aminadab , 1942 Le Très-Haut , 1948 Le dernier homme , 1957, palesa també en la crítica literària i en els assaigs Comment la littérature est-elle possible 1942, La Part du feu 1949, L’espace littéraire 1955, Le livre à venir 1959, L’entretien infini 1969, L’amitié 1971, L’Écriture du désastre 1980, Critique de la critique 1984, etc

Combaté la intolerància en matèria religiosa i les disputes teològiques o filosòfiques, que veia inútils El seu Dictionnaire historique et critique 1695-97 és considerat un precedent de la crítica històrica de l' Encyclopédie El pensament de Bayle ha estat interpretat molt diversament, des d’un escepticisme pur i simple fins a un fideisme racional basat en determinades veritats fonamentals de les quals hom no podria dubtar El Dictionnaire aconseguí deu edicions abans del 1760

Començà amb Groapa ‘La rasa’, 1957, novella situada als ravals de Bucarest durant la Primera Guerra Mundial, en la qual mostrà alguns aspectes naturalistes, per a evolucionar cap a la creació de novelles — Soseava Nordului ‘La Calçada del Nord’, 1959, Facerea lumii ‘Que es faci la llum’, 1964, Incognito 1978, etc— i contes — Tereza 1961— de crítica social Partidari del règim comunista romanès 1948-89, el 1990 fou exclòs de la Unió d’Escriptors Romanesos

Ensenyà a la Universitat de Berlín 1881-1919 Diputat al Landstag prussià i al Reichstag alemany 1884, es declarà partidari de l’absolutisme monàrquic i eclesiàstic i sostingué que la història havia reservat per a Alemanya la missió de gran potència Criticà la política interior imperial, però es mostrà moderat durant la Primera Guerra Mundial Escriví Geschichte der Kriegskunst ‘Història de l’art militar’, 1901-06 i Weltgeschichte ‘Història Universal’, 1923-28

Visqué a les Filipines i a Libèria Havent-se traslladat a Mallorca vers el 1920, exercí la crítica d’art, avantguardista i antiacadèmica, a “El Día” i “La Nostra Terra” Collaborà a “La Voz de Sóller”, “La Libertad” i “La Vanguardia”, de la qual fou corresponsal a Suècia Republicà d’esquerres, s’exilià definitivament a la fi de la guerra civil de 1936-39 Traduí al suec nombroses obres de la literatura castellana

Formà part de la direcció de La Nouvelle Revue française i publicà novelles i contes, d’intenció moralista entre d’altres L’Ordre premi Goncourt, 1929, el conte La Grâce 1941 i els reculls de relats Attendez l’aube 1970 i i Avons-nous véçu 1977 Publicà també assaigs de crítica Proche du silence , 1973 i el dietari Je vous écris 1960-63 El 1968 fou elegit membre de l’Académie Française