Resultats de la cerca
Es mostren 330805 resultats
badia de Cadis
Badia
Badia de l’oceà Atlàntic, a la costa sud-occidental de la península Ibèrica.
Té una llargada màxima de 13 km i una amplada de 10 És d’origen lacunar S'obre des de la punta de Rota fins a la de San Sebastián i resta tancada, per la part sud, per l’istme que uneix l’antiga illa de León i el continent Per la seva condició de refugi de la navegació s’hi han desenvolupat nuclis importants Puerto de Santa María, Puerto Real, San Fernando i, sobretot, Cadis Al fons de la badia desguassa el riu Guadalete
Pere de Berga
Història
Història del dret
Jurista, conseller auditor, promovedor i després regent de la cancelleria de Joan I; el seu veritable nom era Pere Olzina de Berga.
Portà a terme nombroses ambaixades a Avinyó el 1387, el 1388, el 1389 — aquest darrer any per negociar el matrimoni de la infanta Violant amb Lluís II d’Anjou — , i el 1393 a fi de demanar subsidis per a l’expedició a Sardenya i formà part d’altres a la cort de França 1389 i 1393 En el procés del 1396 contra els antics consellers de Joan I, fou encartat i acusat de suborn, corrupció i rapte, però fou absolt el 1398 Tornà a entrar al servei del rei Martí
castell de Bèrnia
Història
Antiga fortificació situada al vessant meridional de la serra de Bèrnia, vora el coll de Bèrnia, dins el terme de Callosa d’en Sarrià, al límit amb el d’Altea (Marina Alta).
Esmentada ja el 1263, fou reconstruïda el 1570 per Felip II de Castella fort de Bèrnia per tal d’impedir les comunicacions entre els moriscs de la Marina Alta i de la plana de Benissa, al nord, i els de la Marina Baixa
clorur de sulfuril
Química
Diclorur de l’àcid sulfúric.
És un líquid incolor d’olor penetrant, soluble en l’àcid acètic i els solvents apròtics, que bull a 69,2°C S’hidrolitza molt ràpidament per acció de l’aigua i els àlcalis aquosos Hom l’obté per escalfament de l’àcid clorosulfònic en presència de catalitzadors o per cloració catalítica del diòxid de sofre Té aplicació com a agent clorant i com a dissolvent
Gastó de Foix
Història
Primer duc de Nemours, comte d’Étampes i vescomte de Narbona (Gastó II) (1500-05).
Era fill i hereu del vescomte de Narbona, Joan de Foix, i germà de la qui fou reina de Catalunya-Aragó 1505 Germana de Foix Orfe de petit, fou educat pel seu oncle Lluís XII de França, el qual li donà el ducat-paria de Nemours 1505 en canvi del vescomtat de Narbona Dirigí victoriosament l’exèrcit francès contra la Santa Lliga a Itàlia 1511-12 alliberà Bolonya, reconquerí Brescia i derrotà els venecians a Valeggio i l’exèrcit catalanoaragonès a Ravenna, on, ferit al camp …
cançó de Guillem
Cançó de gesta francesa, segurament la més antiga del cicle de Garí de Monglane (final del s XI o començament del XII).
Fou trobada el 1903, i es compon de 3 553 versos assonants, bé que hom considera que des del vers 1 980 pertany a una altra cançó de gesta, la Chanson de Rainoart Narra les lluites contra els sarraïns a l' Archamp , una suposada regió costanera entre Barcelona i Girona, i es destaca, sobretot, pel realisme en les descripcions guerreres i per la bellesa i el sentit tràgic d’algunes situacions
golf de Cadis
Golf de l’oceà Atlàntic, a la costa sud-occidental de la península Ibèrica.
S'obre des del cap de Sāo Vicente fins a la punta de Tarifa, en una extensió d’uns 350 km de costa baixa, formada per dipòsits d’alluvió Els rius principals que hi desguassen són el Guadiana, el Tinto, l’Odiel, el Guadalquivir, el Guadalete i el Barbate
clorur de tionil
Química
Diclorur de l’àcid sulfurós.
És un líquid groguenc d’olor sulfurosa, soluble en els medis apròtics, que bull a 79°C Hom l’obté industrialment per reacció del triòxid de sofre SO 3 amb el diclorur de disofre S 2 Cl 2 S'hidrolitza molt fàcilment i és emprat en síntesi orgànica com a agent clorant
Sot de Xera
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall mitjana i baixa del riu de Xera (dit també riu de Sot) fins poc abans de la seva desembocadura al Túria.
El territori, molt muntanyós, és ocupat en gairebé el 90% per la vegetació espontània, amb importants extensions de boscs 2 500 ha de pinedes L’agricultura és predominantment de secà, localitzada als bancals més propers al poble 380 ha de garrofers, oliveres, ametllers i cereals hi ha també, prop del riu, 50 ha d’hortalisses i arbres fruiters Darrerament s’ha iniciat una modesta activitat com a centre d’estiueig, tot i que el 84% de la població activa es dedica a l’agricultura La població, que s’havia mantingut estacionària al…
Paüls de Flamisell
Poble
Poble (1 131 m alt.) del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, al vessant occidental del tossal de Sant Quiri, a l’antic terme de Mont-ros.
L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria depèn de la de Mont-ros
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina