Resultats de la cerca

Membre d'una família procedent de Sàsser Sardenya, fou degà de la catedral de Barcelona El 1640 formà part de la junta secreta que, presidida per Pau Claris, negocià l’aliança de Catalunya amb França Formà part del grup més afecte als francesos sostingué correspondència amb el cardenal Mazzarino i li denuncià sovint els clergues desafectes, com el bisbe de Vic, Ramon de Sentmenat El 1650 fou elegit president de la Generalitat de Catalunya i evolucionà cap a una actitud antifrancesa en presentar-se Joan d’Àustria a Barcelona, després de la capitulació, anà a retre-li obediència El 1653 fou…

Entrà a l’orde trinitari a Mallorca 1802 i completà la formació a València 1816 Demanà la secularització el 1821 i retornà a Mallorca, on es féu remarcar per les seves idees liberals en la direcció del diari El Atleta de la Verdad 1822 això l’obligà a abandonar l’illa i a refugiar-se a Madrid 1824, on canvià d’idees i arribà a ésser predicador de l’arquebisbe de Toledo i fou condecorat com a missioner apostòlic Aleshores es dedicà a l’escolàstica i a l’apologètica i escriví articles i obres piadoses Des del 1884 dirigí la “Biblioteca Sagrada”, destinada a publicar obres de religió i moral…

Ingressà en l’orde augustinià, i fou lector de filosofia i de teologia al convent de Sant Agustí de la Seu d’Urgell El 1799 ingressà en l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs sobre temes històrics i una Censura de la reseña histórica de los idiomas que se hablan en Cataluña

Estudià a Barcelona, Roma i Bossey Suïssa, i fou ordenat de sacerdot el 1959 Doctor en teologia, llicenciat en història i ciències de la informació i diplomat en teologia espiritual i ecumenisme, s’ha especialitzat en temes relacionats amb el moviment ecumènic Ha collaborat en tota mena d’iniciatives d’acostament entre les esglésies cristianes Degà-president de la Facultat de Teologia de Catalunya 1985, havia estat ja degà de l’antiga secció de Sant Pacià 1979 i el 1972 fundà l’Institut de Teologia de Barcelona És delegat episcopal de pastoral universitària, membre del consell de redacció de…

Fill d’una família noble, fou bisbe de Girona 1362-69 És notable la compilació de sinodals que manà fer a aquesta diòcesi El 1370 fou traslladat a Sogorb Era canceller de l’infant Martí, duc de Montblanc, i el 1377 acudí a Roma amb el seu germà Andreu de Vallterra per demanar la investidura de Sicília pel rei Pere III El papa Climent VII el designà per a Tarragona el 1380, però a causa del cisma no pogué prendre possessió de la diòcesi fins el 1387 Emparà la fundació de la cartoixa de Valldecrist, lluità per l’ampliació dels límits de Sogorb i féu reformar les catedrals de Sogorb i d’…

Deixeble d’Evarist Munyós a València, on també estudià filosofia Fou després deixeble de Sebastiano Conca a Roma Director de l’Acadèmia de Santa Bàrbara de València, més endavant ho fou de la de Sant Carles 1768, i acadèmic de mèrit de San Fernando 1762 Té obres als convents de caputxins i de Sant Francesc de València, al Museo del Prado de Madrid i a l’Academia de San Fernando

Fou promotor de campanyes contra la blasfèmia, i publicà Ideari del doctor Sardà i Salvany 1927, en dos volums, Significación espiritual de los pesebres 1920 i Memòries i records del doctor Sardà i Salvany 1927

Membre de l’Església anglicana, fou ordenat sacerdot el 1960 Fou bisbe de Lesotho 1977-78, secretari general del Consell Sud-africà de les Esglésies 1979-84, bisbe de Johannesburg 1984 i arquebisbe de la Ciutat del Cap 1985-95 i, com a tal, cap de l’Església anglicana de Sud-àfrica primer negre que ocupà aquest càrrec Del 1987 al 1997, fou president de l’All Africa Conference of Churches Fou rector de la Universitat de Western Cape 1988-2010 Lluitador incansable contra l’ apartheid i a favor d’una reconciliació entre blancs i negres, rebé el premi Nobel de la pau el 1984 Algunes predicacions…

Es llicencià en filosofia a Lovaina i a Valladolid i en pedagogia a Madrid i es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Tarragona Fou secretari de redacció de Criterion i director d' Orientación Catequística Format en el neotomisme, publicà El teosofisme 1927 i Assaigs de crítica filosòfica 1928 Fou molt divulgat i renovador un catecisme en edició catalana i castellana Enderiat per la francmaçoneria, publicà sobre aquest tema llibres d’argumentació fantasiosa Perseguit el 1936, se n'anà a la zona franquista, on fundà les Ediciones Antisectarias i es posà al servei del govern de…

Es doctorà en teologia 1909 Dirigí La Hormiga de Oro i Fulla Dominical de la diòcesi barcelonina 1907-13 i fou redactor de Vida Cristiana Publicà la versió dels Evangelis 1926, Nocions de litúrgia 1916, L’art i la litúrgia 1913, Missalet 1913, Missal romà 1926-27, en dos volums, i El cardenal Mercier 1926 i diversos estudis lullians Denuncià la falsedat de les profecies de la mare Ràfols