Resultats de la cerca
Es mostren 2929 resultats
Zenon d’Arenys de Mar
Cristianisme
Eclesiàstic caputxí.
Nom de religió del missioner caputxí Joan Galès i Alsina Ingressà a l’orde el 1907 i, el 1914, fou ordenat de sacerdot L’any següent fou destinat a les missions de Centramèrica Es traslladà, amb els missioners Doroteu de Barcelona i Salvador de Solsona, i intentà d’establir-se a El Salvador, però no pogué aconseguir-ho Hagué d’anar a Costa Rica, on exercí com a superior del convent caputxí de Cartago 1939-1941 Dedicat també al periodisme religiós, fou director de la revista El Heraldo Seràfico i de l’ Hoja Dominical de Cartago Dirigí diverses associacions catòliques i publicà Los reverendos…
Pere Damià
Cristianisme
Nom amb què és conegut Pietro Damiani, bisbe i doctor de l’Església.
Monjo eremita a Fonte Avellana 1035, organitzà diversos monestirs en una mena de congregació 1043 i intentà resoldre els problemes existents entre el papat i l’imperi Des del pontificat de Climent II i sobretot com a cardenal-bisbe d’Ostia càrrec que acomplí del 1057 al 1066, que el renuncià, actuà com a conseller dels papes reformadors, que li confiaren diverses tasques a Llombardia 1059, Cluny 1063, Florència 1066, Frankfurt 1069 i Ravenna 1072, reforma que també defensà per escrit Autor d’obres teològiques, d’un extens epistolari i de nombrosos opuscles, es revelà bon coneixedor de l’…
Jeroni Massanet i Beltran
Història
Política
Història del dret
Polític i advocat.
El 1914 fundà la societat Foment del Civisme i el seu setmanari “La Vanguardia Balear”, des d’on popularitzà el pseudònim de Manitas Presidí el Foment en diverses ocasions 1914-17, 1926, 1930, 1932-34, i a partir del 1931 convertí el setmanari en un exclusiu òrgan personal Polemista brillant, el moviment “cívic” que volgué impulsar es ressentí de l’ambigüitat entre uns afanys regeneracionistes i culturalistes, una crítica dels vicis de les democràcies parlamentàries i unes poc concretes finalitats polítiques És autor de La reforma constitucional Lo que se intenta y lo que…
Joan Baptista Martí
Història
Militar
Militar.
Fill de Joan Anton Martí Juntament amb ell i el seu germà Josep Anton, participà en l’alçament austriacista de Vic, el 1705 Fou tinent coronel de la Reial Guàrdia Catalana El 1713, juntament amb el seu amic Josep Moragull, acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia Aprofità el viatge per a intrigar a la cúria romana per tal d’assolir dispensa per al seu casament en canvi, prometé d’intervenir en la pacificació de Catalunya Per a assolir-la intentà, en tornar a Barcelona, de facilitar la victòria de Felip V, però, temorós d’ésser descobert, es passà al bàndol borbònic, juntament amb el seu germà…
Karl Mannheim
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg hongarès.
Professor a Heidelberg, a Frankfurt i, expulsat per Hitler 1933, a Londres, intentà de fonamentar filosòficament les teories sociològiques, estudiant sobretot la sociologia del coneixement i de la cultura A Ideology und Utopia 1936 afirmà que l’objectiu de la sociologia del coneixement és el d’explicar i interpretar les ideologies, doctrines i utopies socials mitjançant les condicions socials on han aparegut i on s’han desenvolupat Preocupat per la democràcia, rebutjà les dictadures totalitàries Interpretà, d’altra banda, la crisi política del seu temps Diagnosis of Our Time , 1944 Freedom,…
Lluís de Flandes
Història
Lul·lista caputxí d’origen flamenc.
Exercí diversos càrrecs dins l’orde, entre els quals el de provincial de València Proselitista de la doctrina de Ramon Llull, el 1737 pronuncià un famós panegíric d’aquest a la catedral de la ciutat de Mallorca, i el 1740 publicà un Tratado y resumen del caos luliano i un Tratado teológico del sistema luliano 1740 Traduí al castellà el Fèlix 1750 de Ramon Llull En les polèmiques lullianes suscitades per Feijoo en les seves Cartas eruditas 1742, inicià dos caputxins, Marcos de Tronchón i Rafael de Torreblanca, a escriure una Apología de Lulio , i ell mateix intentà de refutar Feijoo en la seva…
John Francis Edward Acton
Història
Estadista d’ascendència britànica al servei de Ferran IV de Nàpols.
Després de servir a la marina francesa i toscana, el 1779 es traslladà a Nàpols, on arribà a ministre de marina, de guerra i de finances, i, finalment, a primer ministre 1785 L’any 1793 intentà d’aconseguir, amb l’ajut de la Gran Bretanya, la unió de tots els estats italians contra França, però, fracassat l’intent, hagué d’exiliar-se a Sicília el 1798 Tornà al poder després de poc temps, i, d’acord amb els seus principis absolutistes, promogué la repressió dels republicans napolitans del 1799 Exiliat de nou el 1804, tornà encara al poder el 1805, però l’any següent es traslladà definitivament…
Zoè
Zoè , en una pintura romànica del s XIII
© Fototeca.cat
Història
Emperadriu d’Orient (1042-50).
Filla de Constantí VIII, es maridà 1028 amb Romà Argir, que esdevingué emperador Romà III aquell mateix any De vida molt lleugera, féu assassinar ofegat a la banyera l’emperador, i el mateix dia es casà amb el seu amant, que esdevingué emperador amb el nom de Miquel IV Mort aquest 1041, l’emperadriu féu coronar emperador un nebot de Miquel IV adoptat per ella, Miquel V , que intentà de recloure Zoè en un convent, però el poble es revoltà i Miquel fou eixorbat i reclòs en un monestir 1042 Zoè governà durant uns quants mesos amb la seva germana Teodora com a associada al tron, i com a única…
Muḥammad ibn Llop
Història
Senyor de Saragossa i de Lleida.
Membre dels Banū Qasī durant l’enfrontament de la família amb Muḥammad I de Còrdova, s’alià amb aquest i derrotà el seu oncle Ismā'īl ibn Mus Conquerí Saragossa vers el 882 però, en no poder afrontar les envestides tugibites, vengué la plaça a l’emir vers el 885, del qual fet el seu cunyat Ramon, comte de Pallars, fou l’intermediari Noves baralles familiars i un acord del nou emir ‘Abd Allāh el convertiren en senyor de Lleida, plaça que s’hagué de disputar amb Muḥammad al-Tawīl i que cedí a Llop ibn Muḥammad ibn Llop Pel seu compte s’emparà de Toledo 897 i intentà de recuperar Saragossa
James Monroe

James Monroe
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà.
Elegit diputat per Virgínia 1782-86, fou senador 1790, ambaixador a París 1794-96 i governador de Virgínia 1799-1802 El 1803 Jefferson li encarregà la compra de la Louisiana Secretari d’estat 1811-17, candidat pels republicans, fou elegit president 1817-21 i reelegit 1821-25 Obtingué la Florida de la monarquia hispànica 1819 i intentà d’oposar-se als estats esclavistes del sud en limitar llur expansió compromís de Missouri, 1820 Reconegué les repúbliques sud-americanes i preconitzà la denominada doctrina Monroe, que proclamava el tancament d’Amèrica a la colonització europea i que fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina