Resultats de la cerca

Estudià a L’viv amb K Mikuli, i després ho feu a Viena, amb F Krenn i IJ Paderewski 1882-85, i a Leipzig, amb S Jadassohn Ensenyà a l’escola de L Marek, a L’viv, i posteriorment, al conservatori de la ciutat 1887-1914 També estigué al capdavant del Teatre de l’Òpera Del 1914 al 1918 dirigí una escola musical per a refugiats polonesos a Viena El 1919 s’establí a Varsòvia, on també impartí classes al conservatori 1920-28 El 1924 fundà la Societat de Compositors i Crítics Polonesos La seva música és de transició, explota les fórmules a l’ús i no aporta innovacions Receptiu a les…

Estudià al Conservatori de Praga 1940-46 amb K Janácek composició i B Voldan violí i, tot seguit, fins el 1950, amb P Borkovec a l’Acadèmia de les Arts, on posteriorment impartí classes També ensenyà teoria i pedagogia musical a la Universitat de Carles Fou secretari de l’Associació de Compositors txecs L’any 1958 sorprengué amb la seva Vokálni symfonie 'Simfonia vocal', amb textos de F Kafka, F Dostojevskij i C Pavese rev 1963, obra d’un dramatisme colpidor Però abans ja havia obtingut un notable èxit amb el preludi simfònic Antígona 1957 També escriví concerts un per a violí…

Estudià piano i composició a la seva ciutat natal, com també filosofia i pintura, i fou una destacada figura intellectual a la Praga del final del segle XIX el 1897 fou nomenat membre de l’Acadèmia Txeca de les Ciències Autor d’un remarcable nombre d’òperes -deu en total i una d’inacabada-, obtingué un notable èxit amb Els ràpids de Sant Joan 1871, que excelleix pel seu romanticisme i per l’ús de motius fabulosos Els altres títols del seu catàleg, tot i que variats i reeixits, de seguida restaren a l’ombra d’obres d’altres autors coetanis, com A Dvorák o K Kovarovic, que, amb…

Inicià la seva formació al Conservatori de Rio de Janeiro, posteriorment es traslladà a París, on estudià amb Magda Tagliaferro, i més endavant es perfeccionà amb Rudolf Serkin a l’Institut Curtis de Filadèlfia El 1965 guanyà el Concurs de Rio de Janeiro, i l’any següent, el Concurs Internacional Magda Tagliaferro de París El 1969 es proclamà vencedora en el Concurs Internacional de Piano Van Cliburn EUA i el 1971 tocà a Nova York La major part de la seva carrera s’ha desenvolupat a la Gran Bretanya, on viu des del 1972 Ha actuat amb les orquestres més importants del món -per exemple, la…

Inicià els estudis de piano a cinc anys, primer a la Haia amb Arie Verhaan i, des del 1947, els continuà a París amb Marguerite Long L’any 1949 aconseguí el segon premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano i el Grand Prix de la Ville de Paris i inicià la seva carrera professional L’any 1951, després de recuperar-se d’un greu accident d’aviació, estrenà al Festival de Besançon el Concert per a piano d’A Stallaert amb direcció de RJ Kubelík L’any 1953 tocà al Carnegie Hall en un concert dirigit per D Mitropoulos Feu gires arreu del món i composà diverses obres, entre les quals Concert per…

L’any 1967 acabà els estudis a l’Acadèmia de Música de Cracòvia i començà a treballar com a assistent de W Rowicki en l’Orquestra Filharmònica de Varsòvia Després d’estudiar amb N Boulanger a París 1967-68, el 1969 es graduà en composició a l’Acadèmia de Música de Cracòvia un cop finalitzats els cursos amb K Penderecki Seguí la seva formació a Tanglewood amb S Skrowaczewski i S Ozawa, i del 1974 al 1977 fou director artístic i principal de la Filharmònica de Pomerània de Bydgoszcz A continuació dirigí la Simfònica de la Ràdio de Cracòvia 1977-83, la Simfònica de la Ràdio Nacional…

En la seva carrera internacional utilitza el seu nom en la forma castellana Jorge A la segona meitat dels anys setanta estudià percussió al Centre d’Estudis Musicals, bateria amb Aldo Caviglia i també trompeta Els anys vuitanta formà part dels conjunts A Free K, Ictus, Big Band Taller de Músics i Chano Domínguez, entre molts altres, a més de collaborar amb Tete Montoliu El 1989 es tralladà als Estats Units i treballà amb Danilo Pérez, Paquito D’Rivera -amb qui gravà Havana Café 1991-, Mark Turner i Joshua Redman Més endavant ingressà al trio de Brad Mehldau, amb el qual enregistrà la sèrie de…

Aquest país gaudí, en els primers temps, de la influència d’un immigrant famós, Samuel Butler, i trobà relativament aviat el cantor èpic dels maoris maori en la figura important d’Alfred Domett Ensems amb aquest, encara al segle XIX, són precursors de la poesia contemporània Jessie Mackay i William Pember Reeves, poeta i assagista que exercí una gran influència en el món literari del país El magisteri d’aquests ha estat recollit, i superat amb noves perspectives, en l’obra d’Eileen Duggan, James K Baxter, Keith Sinclair, Denis Glover i molts altres Katherine Mansfield s’integrà…

Fou introduïda per primera vegada en l’obra Taula general 1293-94, i represa més tard a l' Ars generalis ultima 1305-08 Es compon de vuitanta-quatre columnes, cadascuna de les quals conté vint cambres o combinacions ternàries de lletres, d’on resulta un total de 1 680 combinacions Les lletres són les nou habituals, de la A a la K, i cada una d’elles representa un cert nombre de principis de l’art Com que els raonaments exigeixen la barreja dels principis absoluts i relatius, Llull introdueix encara en les combinacions ternàries una T, que distingeix els primers dels segons i…

El nom fa referència a l’origen dels sons utilitzats elements preexistents, sons musicals i sorolls motors, aigua que cau, perforadores, detonacions, etc Una vegada modelat, gràcies a una sèrie de manipulacions, aquest material sonor és adequat a la composició, que consisteix a construir directament utilitzant els procediments de muntatges i de collages Des del 1956 la música electrònica començà a utilitzar també sons concrets, sols o combinats amb els de generació purament electrònica, i a partir dels anys setanta, el concepte de música concreta ha anat quedant subsumit dins el més general…