Resultats de la cerca
Es mostren 1549 resultats
Charlize Theron
Cinematografia
Actriu sud-africana.
Es traslladà als EUA com a ballarina del Joffrey Ballet i un cop a Los Angeles féu estudis d’interpretació Tingué el seu primer paper protagonista en cinema a Two Days in the Valley , de J Herzfeld 1996, i l’any següent actuà al costat d’Al Pacino i Keanu Reeves a The Devils’ Advocate , de T Hackford, Celebrity 1998, de WAllen The Cider House Rules 1999, de LHallström The Leggend of Bagger Vance 2000, de RRedford The Curse of the Jade Scorpion 2001, de WAllen, The Italian Job 2003, de FGary Gray, Monster , de Patty Jenkins, per la qual rebé el 2004 l’Oscar a la millor actriu Head in the…
Hugh Grant

Hugh Grant (2008)
© Tine Hemeryck
Cinematografia
Actor cinematogràfic britànic.
Es donà a conèixer interpretant papers dramàtics a Privileged 1982, de M Hoffman, White Mischief 1987, de M Radford, Remando al viento 1987, de G Suárez, Maurice 1987, de J Ivory, The Dawning 1988, de R Knights, The Big Man 1990, de D Leland, o Impromptu 1991, de J Lapine Però és més conegut pels seus papers en comèdies romàntiques com Sirens 1994, de J Duigan, Four Weddings and a Funeral 1994, de M Newell, o Sense and Sensibility 1995, d’A Lee Posteriorment ha interpretat Notting Hill 1999, de R Michell, Mickey Blue Eyes 1999, de K Makin, Small Time Crooks 2000, de W Allen,…
Russell Crowe
Cinematografia
Actor cinematogràfic neozelandès.
Després de protagonitzar diversos musicals al teatre, debutà al cinema amb For the Moment 1994, d’AK Johnston, i després interpretà The Sum of Us 1994 i Virtuosity 1995, de B Leonard Però el paper del policia Bud White a LA Confidential 1997, de C Hanson, el donà a conèixer popularment Darrerament ha interpretat Heaven's Burning 1997, de C Lahiff Breaking Up 1997, de R Greenwald The Insider 1999, de M Mann Gladiator 2000, de R Scott, per la qual obtigué l’Oscar al millor actor Proof of Life 2000, de T Hackford A Beautiful Mind 2001, de R Howard Master and Commander The Far Side of the World…
música concreta
Música
Denominació d’un conjunt de recerques musicals iniciades sota la direcció de Pierre Schaeffer, a l’estudi de la ràdio francesa el 1948.
El nom fa referència a l’origen dels sons utilitzats elements preexistents, sons musicals i sorolls motors, aigua que cau, perforadores, detonacions, etc Una vegada modelat, gràcies a una sèrie de manipulacions, aquest material sonor és adequat a la composició, que consisteix a construir directament utilitzant els procediments de muntatges i de collages Des del 1956 la música electrònica començà a utilitzar també sons concrets, sols o combinats amb els de generació purament electrònica, i a partir dels anys setanta, el concepte de música concreta ha anat quedant subsumit dins el més general…
colorimetria
Química
Designació antiga de l’absorciometria de llum visible.
La utilitat d’aquesta tècnica de la química analítica consisteix en la mesura de la concentració d’una substància gràcies a la determinació del seu poder d’absorció Hom empra la llei de Lambert i la llei de Beer combinades de la forma log I₀/ I = kcl , on I o és la intensitat de la llum incident, I la intensitat de la llum transmesa, k una constant que depèn de la substància dissolta, c la seva concentració, i l el gruix de dissolució travessada Amb l’ús d’aquesta expressió hom troba la concentració desconeguda c d’una substància, per comparació dels gruixos l i l₀ , d’aquesta…
Centre Excursionista de Terrassa
Excursionisme
Entitat creada a Terrassa (Vallès Occidental).
Fundat el 1910, nasqué amb un interès científic, tot i que posteriorment donà més rellevància al vessant esportiu Creà les seccions d’espeleologia, esports de neu, escalada i alta muntanya Organitzà escalades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i Pedraforca, i acampades i ascensions als Pirineus Després de la Guerra Civil reprengué les activitats el 1942 amb les seccions d’alta muntanya, esquí, fotografia, tennis de taula i una secció de cantaires Als anys seixanta, amb més de 400 socis, també destacà l’activitat espeleològica Alguns dels seus membres participaren en expedicions…
,
Gottfried Michael Koenig
Música
Compositor alemany.
Estudià música sacra a l’escola estatal de Brunsvic 1946-47 i després a Detmold 1947-50 Continuà la seva formació a Colònia 1953-54 i a la Universitat de Bonn 1963-64, centre aquest darrer on estudià la construcció i la programació d’equipaments electrònics amb bases de dades Del 1954 al 1964 treballà al Studio für Neue Musik de Colònia, estudis de música electrònica on, a més de compondre, donà a conèixer obres d’altres compositors com G Ligeti i K Stockhausen, amb qui collaborà en algunes obres, i participà en el desenvolupament teòric i pràctic de la composició electrònica i…
,
František Xaver Viktor Neruda
Música
Compositor i violoncel·lista txec.
Estudià violí amb el seu pare, l’organista Josef Neruda El 1852 s’inicià en el violoncel a Brno, instrument què perfeccionà a Varsòvia amb AF Servais 1859 El 1864 s’establí a Copenhaguen com a membre de l’orquestra reial El mateix any fundà la Societat de Música de Cambra, i el 1868, el seu propi quartet de corda Del 1876 al 1879 passà temporades a Londres, i en retornar a Copenhaguen fundà el Quartet Neruda, de gran renom a Dinamarca, amb el qual treballà fins que el 1889 A Rubinstein el trià per a succeir a K Davydov com a professor al Conservatori de Sant Petersburg De nou a…
Roman Statkowski
Música
Compositor i professor polonès.
Estudià dret a la Universitat de Varsòvia, i música a l’Institut de Música de la mateixa ciutat i al Conservatori de Sant Petersburg, on es graduà el 1890 Durant algun temps es dedicà a la docència a Kíev El 1903 guanyà el primer premi del Concurs Internacional d’Òpera de Londres amb Filenis , que havia compost el 1897 Del 1903 és Maria , la seva segona òpera, amb llibret del mateix compositor De retorn a Varsòvia, el 1904 exercí de professor al conservatori i participà en la vida musical de la ciutat El 1911 fundà i edità la revista "Kwartalnik muzyczny" Considerat el pont d’enllaç entre S…
Stanislaw Niewiadomski
Música
Compositor i crític musical polonès.
Estudià a L’viv amb K Mikuli, i després ho feu a Viena, amb F Krenn i IJ Paderewski 1882-85, i a Leipzig, amb S Jadassohn Ensenyà a l’escola de L Marek, a L’viv, i posteriorment, al conservatori de la ciutat 1887-1914 També estigué al capdavant del Teatre de l’Òpera Del 1914 al 1918 dirigí una escola musical per a refugiats polonesos a Viena El 1919 s’establí a Varsòvia, on també impartí classes al conservatori 1920-28 El 1924 fundà la Societat de Compositors i Crítics Polonesos La seva música és de transició, explota les fórmules a l’ús i no aporta innovacions Receptiu a les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina