Resultats de la cerca
Es mostren 3172 resultats
Wittenberg
Rodalies de la ciutat de Wittenberg, al land de Saxònia-Anhalt
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia-Anhalt, Alemanya, situada a la riba dreta de l’Elba.
Nus important de comunicacions ferroviàries i port fluvial, té indústries químiques, mecàniques, electrotècniques, del paper i del sabó Esmentada al segle XII, al segle XIII esdevingué seu de la dinastia Ascània dels ducs de Saxònia, i després segle XV, amb els Wettin, de la línia Ernestina de Saxònia El 1547, amb la derrota de Mühlberg i la capitulació de Wittenberg , que posà fi a la guerra d’Esmalcalda lliga d’Esmalcalda, la dignitat i el territori de l’electorat passaren a la línia Albertina Ocupada…
Dali
Pòrtic d’entrada de la ciutat de Dali, Yunnan
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del sheng de Yunnan, Xina, situada a la riba esquerra del llac Er Hai.
Spokane
El riu Spokane al seu pas per la ciutat homònima (Washington)
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de l’estat de Washington, EUA.
Situada a lariba del riu homònim, afluent del Columbia, és un nus de comunicacions i centre comercial d’una regió agrícola i minera plom, zinc, amb nombroses indústries Centre d’ensenyament superior Bisbat catòlic
Ansinyà
El poble d’Ancinyà, sota la serra de Vergèrs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, situat a la vall de l’Aglí, al vessant meridional de la serra de Vergèrs.
L’aigua d’aquest riu és derivada, per l’esquerra, per tal de regar els horts del fons de la vall un aqüeducte en forma de pont passa l’aigua per damunt l’Aglí, per tal de regar també la riba dreta Al regadiu són conreats arbres fruiters, però el conreu principal del terme és la vinya, que s’enfila pels costers de les muntanyes Prop del poble hi ha un fàbrica d’electricitat que aprofita l’energia hidràulica Vista parcial de les arcades de l’aqüeducte d’Ancinyà © Fototecacat La població es mantingué estable fins mitjan segle XIX 301 h el 1851 i disminuí lleugerament…
riu Brugent
El Brugent, afluent del Francolí, al seu pas per la Farena, agregat de Mont-ral
© Fototeca.cat
Riu
Curs d’aigua de les muntanyes de Prades, afluent, per la dreta, del Francolí.
Discorre per les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà Té una orientació general d’oest a est Es forma sota Capafonts Baix Camp per la unió de diversos torrents que davallen de la serra de Prades torrent de l’Abellera i de la serra de la Mussara Després de passar prop de Farena, forma el límit entre els municipis de Montblanc i de Vilaverd Conca de Barberà, al nord, i de Mont-ral i de la Riba Alt Camp, on desemboca al seu collector, al sud És de règim torrencial
Mancomunitat de Catalunya
El consell i la mesa de la Mancomunitat de Catalunya (abril del 1914)
© Fototeca.cat
Política
Entitat política catalana constituïda el 6 d’abril de 1914 per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes.
Orígens La Mancomunitat de Catalunya fou el resultat d’un llarg procés pel qual Catalunya aconseguí, per primer cop des del 1714, una administració pròpia, per bé que d’atribucions força limitades Convergiren en aquest assoliment el desvetllament de la identitat catalana a partir de la Renaixença , així com la gradual consolidació del catalanisme polític, que cristallitzà en les Bases de Manresa 1892 —articulació d’un programa polític de signe regionalista que contemplava la creació d’òrgans d’autogovern—, i les victòries…
Viladonja
Poble
Poble (1.012 m alt.) del municipi de les Llosses (Ripollès) situat als vessants de la serra de Matamala; l’església parroquial de Santa Eulàlia, reedificada a mitjan segle XVIII, com les altres del terme, fou adscrita entre el 980 i el 1087 a la jurisdicció civil i eclesiàstica del monestir de Ripoll.
Amb Sant Esteve de laRiba esdevingué lloc reial al segle XVII, i el 1830 fou creat el municipi amb el nom de Sant Esteve de laRiba, fins el 1860 Fou municipi independent fins el 1974 L’antic terme comprenia, a més, el poble d’ Estiula , l’antic poble de Corrubí i la masia de Llentes
el Riberal
el Riberal vist des del castell de Corbera
© Fototeca.cat
Plana al·luvial de la vall de la Tet, al Rosselló, entre el coll de Ternera (límit amb el Conflent) i l’aglomeració de Perpinyà, ja en plena plana rossellonesa.
El sector de la riba esquerra és molt estret i limita amb l’abrupta serra que separa les valls de la Tet i de l’Aglí només permet l’establiment de poblacions i els grans regadius des de Cornellà de la Ribera en avall Pesillà de la Ribera, Vilanova de la Ribera, Baó, Sant Esteve del Monestir El sector de la riba dreta és més ample i regat, principalment, pel canal de Corbera, que ressegueix les darreres elevacions dels Aspres, límit meridional de la plana Illa, Nefiac, Millars, Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall i el Soler són els nuclis de població de la riba dreta, a més de…
Antoni Matheu i Mulet
Música
Organista i compositor mallorquí.
Vida Començà els estudis musicals l’any 1939 Estudià el Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma, i fou ordenat de prevere el 1956 Desenvolupà les carreres de piano, orgue i composició a Palma, València, Barcelona i Haarlem Holanda Fou deixeble d’A Torrandell, R de laRiba, M Torrent, J Poch, X Montsalvatge, A Heiller i LF Tagliavini Posteriorment fou nomenat organista titular de la seu de Palma, càrrec que exercí fins el 1984, i fou professor al Conservatori Professional de Música de les Balears Realitzà nombrosos concerts d’orgue, tasca que culminà amb…
central hidroelèctrica de Seròs
Postal dels generadors de la central hidroelèctrica de Seròs
© Fototeca.cat
Central hidroelèctrica situada al municipi d’Aitona (Segrià).
Aprofita l’aigua del Segre a través del canal de Seròs , el qual té la presa al N de la ciutat de Lleida i un curs de 27 km a través de lariba esquerra del riu és regulat pel pantà d’Utxesa o de Secà Fou una de les primeres obres hidroelèctriques dutes a terme 1914 per la Barcelona Traction després FECSA Produeix anualment una mitjana de 205 milions de kWh