Resultats de la cerca

Situat a la plaça de Cort de Palma, l’edifici que acull el consistori municipal rep el mateix nom També s’anomena Cort la institució de l’ajuntament L’edifici té una façana barroca amb elements manieristes en què destaca el balcó seguit per set finestrals, un banc de pedra i el rellotge, conegut popularment amb el nom d’en Figuera

Filla d’Urà i de Gea, amb Cronos tingué sis fills, que foren devorats pel seu pare en néixer, llevat del darrer, Zeus, el qual aconseguí de salvar Rea, oferint una pedra embolicada en bolquers a Cronos en comptes del seu fill L’oracle havia advertit a Cronos que un fill seu el destronaria Rea fou assimilada en l’època romana a Cíbele

Germà d’ Axaiacatl , el qual succeí, i d’ Ahuizotl , pel qual fou succeït, inicià la construcció dels temples al déu de la guerra, Huitzilopochtli, i al déu de la pluja, Tlaloc Malgrat que no guerrejà gaire, volgué que les seves conquestes constessin al temple de la divinitat protectora Ha romàs la pedra de Tizoc , altar monolític destinat a recollir la sang dels sacrificis

El 1345, per encàrrec de Ramon Punyera, féu una imatge de Sant Andreu , de pedra, per a l’església de la Selva del Camp, on es conserva, bé que fou molt malmesa el 1936 Hom ha relacionat l’estil d’aquesta obra amb el del bell retaule dedicat a Sant Bernabé i sant Bernat de l’església de Santa Maria de Montblanc

De jove fou picapedrer Deixeble de Joan Borrell i Nicolau, s’especialitzà en escultures d’animals Bisons, Foques , 1936 Museu d’Art Modern de Barcelona Treballà la pedra, el marbre, la fusta, el bronze i el coure S'exilià el 1937 després d’un sojorn a Anglaterra, residí i treballà a la República de Sud-àfrica fins el 1967, que tornà a Barcelona

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc Consta de dues petites lloses planes de pedra o de terra cuita de forma rectangular El so es produeix en fer entrexocar les dues peces agafades entre els dits d’una mateixa mà Antigament sovint es construïen aprofitant trossos de teules trencades S’utilitza per a l’acompanyament rítmic de cançons i danses

Centre etrusc, florí ja al s III aC Hi ha restes dels murs etruscs i una necròpoli s III-I aC De l’època medieval hi ha l’església de SPietro s VII-XII i les romàniques de Santa Maria Maggiore i Della Rosa