Resultats de la cerca

Es donà a conèixer com a poeta amb els reculls Les Cariatides 1842 i Les stalactites 1846, que foren ben rebuts pels romàntics però el veritable èxit li arribà amb Odes funambulesques 1857 i Exilés 1867, de construcció virtuosa i gratuïta, que més tard influirien en els simbolistes i que el dugueren a ésser considerat un dels mestres del parnassianisme Teoritzà la seva concepció elegant i artificiosa del poema a Petit traité de poésie française 1872 Escriví peces escèniques en vers —oposant-se al nou corrent burgès del teatre— entre les quals destaquen les fantasies històriques…

En la seva obra es compenetren la tradició alemanya de la “poesia de la natura”, representada per OLoerke i WLehmann, i el simbolisme i surrealisme europeus Cal destacar Wind und Zeit ‘El vent i el temps’, 1954, Fremde Körper ‘Cossos aliens’, 1959, Nichts weiter als Leben ‘Res més que viure’, 1970 i Der Einfachheit halber ‘Per mor de la senzillesa’, 1977 Ha conreat també l’assaig poètic Schattengefecht ‘Pugna amb l’ombra’, 1964 i Ein Gedicht entsteht ‘Neix un poema’, 1973 Són interessants les seves versions de poesia moderna francesa i de la castellana Generació del 27 A partir…

Fou corresponsal de l’Agència EFE a Madrid 1955-65 En tornar a Pollença fou designat cronista oficial de la vila i president del Club Pollença 1969-1974 És autor d’estudis sobre la història i les tradicions de la vila de Pollença Publicà els reculls de poesia Vorera de mar 1952, Pollença i poesia 1955, Cursa de braus 1966, A ritme d’hores madures 1966, premi Ciutat de Barcelona 1965, Dionís Bennàssar El fons de la mar 1979,  Torxes de pau 1979 i Amb la pau dins l’ànima 1994 Escriví també el poema escènic Vós regnau damunt l’altura 1949, les obres teatrals d’influència costumista…

Començà a estudiar arquitectura a la universitat, però abandonà la carrera per dedicar-se a la música Es graduà com a professor de teoria de la música, harmonia i composició al Conservatori Nacional, on més tard impartí classes de teoria i solfeig Posteriorment ocupà la càtedra d’harmonia i composició al mateix conservatori i el 1944 fou nomenat director del centre Fou un compositor molt influent en la vida musical xilena, des de la seva càtedra universitària i també com a membre de l’Associació Nacional de Compositors Entre les seves obres cal destacar Escenas Sinfónicas , per a orquestra,…

Estudià violí amb Mario Castellani, piano amb Angelo Gasparini i composició amb Lorenzo Parodi, al Liceo Musicale Amilcare Zanella de Gènova, a Itàlia Posteriorment estudià harmonia amb Achille Philip, contrapunt amb Triconi, composició amb Vincent d’Indy, orgue amb Pineau, i violí amb Claveau i Armand Parent, a la Schola Cantorum de París Ensenyà en diverses escoles de música, tant públiques com privades, i exercí la crítica musical en algunes publicacions, a més del diari "El Heraldo" de Barranquilla Entre les seves obres es poden destacar Concierto para piano y orquesta , Poema…

Treballà com a organista al New College d’Oxford i a l’església del Crist i la Saint Peter’s in the East, de la mateixa ciutat A partir del 1745 començà a adquirir cert prestigi gràcies a la seva doble activitat d’intèrpret i copista Publicà a Londres diverses sèries d’obres per a teclat, titulades genèricament voluntaries , i l' Ode on St Cecilia’s Day 1759, sobre el poema homònim d’A Pope Tingué un fill, William Walond 1750 - 1836, que heretà les ocupacions del seu pare, tot i que abandonà Oxford el 1776 per a ocupar el lloc d’organista a la catedral de Chichester De la seva…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà a la seva ciutat natal Per la vàlua que mostrà, la Diputació d’Alacant li concedí una beca per a anar a Madrid, on estudià composició amb Zabalza i Emilio Arrieta, i harmonia amb Miquel Galiana El 1883 fou nomenat professor d’harmonia del Conservatori de Madrid, i posteriorment es dedicà a la composició Alguna de les seves obres fou interpretada per la Sociedad de Conciertos de Madrid, dirigida llavors per Tomás Bretón El seu Poema sinfónico guanyà un dels premis de composició simfònica convocats amb motiu del quart…

Estudià solfeig amb Ll Millet, i harmonia, contrapunt i composició amb E Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Posteriorment es formà com a violinista al Conservatori Superior de Música del Liceu Dirigí, entre altres grups, els cors La Violeta d’En Clavé, l’Orfeó Gracienc, l’Orfeó Social Metropolità i la Coral Núria de la Unió Excursionista de Catalunya Fou professor de solfeig de l’Escola Municipal de Música Com a compositor, és autor de diverses sardanes per a cobla i per a cor, a més de cançons i poemes escènics El 1947 guanyà el certamen convocat per la Comissió Abat Oliba…

Signava sovint Orixe Abandonà la Companyia de Jesús el dia abans d’ésser ordenat Es destaca en la seva producció l’obra poètica, iniciada en la preguerra, amb els poemes recollits a Barne muinetan ‘A l’interior de la medulla’, 1934 i continuada després dins la mateixa línia de poesia mística densa, de gran rigor i perfecció formal És autor d' Euskaldunak ‘Els bascs’, publicat el 1950, poema èpic influït per Mirèio , que traduí al basc Féu, entre d’altres, versions dels Salms 1967 i de les Confessions de sant Agustí 1956 Jainko billa ‘A la recerca de Déu’, 1971 és un assaig d’…

Es llicencià en dret 1847 a Madrid, on formà part de la redacció d’ El Amigo del Pueblo  1849, i collaborà a El Ensayo  1848 i a la Revista de Ambos Continentes  1858 Collaborà també al Diario de Palma  i, bé que d’idees progressistes, fou molt amic de Jeroni Rosselló i de Marià Aguiló, al qual dedicà el poema La llengua llemosina 1846, on es mostrà receptiu a la recuperació de la llengua literària catalana Escriví en castellà la resta de la seva obra, que respon als temes i formes del romanticisme la novella La cruz del bosque 1857 i les narracions El canto de la lechuza i…