Resultats de la cerca

Es titulà a Madrid 1866, ingressà a l’armada i, el 1900, assolí el grau de general del cos d’enginyers navals Fou cap de les drassanes de Ferrol, on construí el dic de la Campana 1873, que li donà un prestigi internacional Projectà un túnel per sota l’estret de Gibraltar Publicà Curso práctico de construcción naval 1868 Seguí amb afecte el moviment catalanista i collaborà a “La Renaixença” a Ferrol fundà l’orfeó Aires da Minha Terra i presidí l’ateneu Era també llicenciat en farmàcia 1873

Germà del metge Ramon Coll i Pujol Fou catedràtic de dret penal a la Universitat de Barcelona 1883 i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1888-89 Milità en el partit conservador i fou diputat per Barcelona 1896, senador 1899-1904 i alcalde de Barcelona en cinc ocasions, els anys 1884, 1890, 1897, 1900 i 1909 durant la Setmana Tràgica Partidari del proteccionisme industrial, presidí la Junta d’Obres del Port de Barcelona i la Societat Econòmica d’Amics del País i impulsà l’Exposició Universal de Barcelona del 1888

Patrocinà la construcció del port de Tarragona 1802, en part finançat per ell, amb utilització de ferro de les seves mines d’Alins de Vallferrera, al Pallars Sobirà El 1809 presidí la comissió de finances del congrés celebrat a Tarragona, i el 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis El 1822 fou alcalde primer de Tarragona Feu construir a la seva ciutat, al carrer de Cavallers, la Casa Castellarnau , decorada per Josep Flaugier, i convertida en museu el 1969 Era pare de  Josep Antoni de Castellarnau i de Camps

Dirigí nombrosos negocis relacionats amb empreses navilieres, explotacions agrícoles, banca, assegurances, immobiliàries i serveis, i en presidí diversos organismes de coordinació Director general de comerç i política aranzelària 1933-34 i 1935, creà el Servei d’Ordenació, Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions i el Consolat de la Llotja de València Fou president de l’Ateneu Mercantil 1952-55 i del València Club de Futbol La seva família creà 1968, amb el seu nom, una beca destinada a fomentar estudis jurídics i econòmics sobre el País Valencià

Cofundador i màxim dirigent de la democràcia cristiana salvadorenca la dècada dels seixanta, fou el candidat de l’oposició a les eleccions presidencials del 1972, i després organitzà un cop d’estat que fracassà i s’hagué d’exiliar 1972 Retornà a El Salvador després del cop d’estat del 1979 i formà part de la junta de govern civicomilitar des del 1980, la qual presidí fins el 1982 A les eleccions del 1984 fou elegit president del país i es mantingué en el càrrec fins el 1988

Fill i net dels arquitectes  Pere Domènech i Roura i  Lluís Domènech i Montaner , respectivament, es doctorà en arquitectura Fou arquitecte municipal de Lleida 1950 Interessat des de petit per la natura, s’especialitzà en l’estudi dels lepidòpters diürns, dels quals reuní una collecció d’uns 15000 exemplars que donà al Museu de Zoologia de Barcelona 1987 També donà al museu una collecció de 376 ocells dissecats Presidí la Societat Catalana de Lepidopterologia d’ençà de la seva fundació 1978-87 Publicà en revistes especialitzades nombrosos articles sobre els lepidòpters ropalòcers

A la seva ciutat fou un dels promotors de la cultura i el nacionalisme catalans Hi presidí la delegació de Palestra S’exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on publicà la història de l’himne nacional d’aquell país Ha publicat en català, en poesia, Roses blanques 1934 en novella, A l’ombra del Montsià 1933, Rosa Maria 1935, Destins Mèxic 1947, sobre la guerra de 1936-39, i, pòstumament, el llibre de memòries La guerra civil i la revolució a Tortosa 1936-1939 2001 Collaborà a “Mirador” i a La Publicitat

Entrà a la directiva del CD Manresa la temporada 1966-67, i la següent en fou el secretari general i l’equip aconseguí per primera vegada l’ascens a la primera divisió 1968 Impulsà la construcció del Vell Congost, inaugurat el 1968 La temporada 1970-71 presidí el club, i després seguí a la junta directiva El 1979, un cop desvinculat del CD Manresa, participà en la creació del Manresa Esportiu Bàsquet, que posteriorment es convertí en el Bàsquet Manresa SAE, del qual formà part del consell directiu

Presidí la Federació Catalana de Futbol en dues etapes 1919-20 i 1926-29 i fou el seu representant a la federació espanyola els anys trenta Formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1923-24 La dècada de 1920 també fou tresorer de la federació espanyola i, com a membre del seu comitè nacional, exercí provisionalment de seleccionador estatal en un partit contra Àustria celebrat al camp de les Corts 1924 Era germà del dirigent esportiu en l’àmbit de la natació Joaquim Rosich Rubiera

A les files del Reus Deportiu, l’any 1952 fou campió d’Espanya del Frente de Juventudes en 400 m tanques, subcampió en 4×400 m i bronze en 400 m, així com campió de Catalunya en 4×800 m Un cop retirat, es vinculà al bàsquet Fou president de la delegació territorial a Tarragona 1985-2002 de la federació catalana, de la qual era directiu des del 1962 Presidí també l’associació Hesperia destinada a la promoció del bàsquet de base Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2003