Resultats de la cerca
Es mostren 3283 resultats
monestir de Clariana
Abadia
Abadia cistercenca (Santa Maria de Clariana, o de Jau), a la capçalera de la vall de la Castellana, prop del camí de Prada a Carcassona, sota el coll de Jau, dins el municipi de Mosset (Conflent).
El 1147 s’hi establí una comunitat benedictina el 1162 fou cedida pel bisbe d’Elna, Artau, a l’abadia cistercenca de Santa Maria d’Ardorel, filial de Pontigny i de Cîteaux Tenia béns als massissos de Canigó i Costabona, a la vall de l’Aglí i a d’altres indrets del Rosselló granges d’Illa, Cabanac i Sant Martí de la Riba Des del 1519 fins al 1802 els abats foren comendataris sovint canonges de diferents diòcesis catalanes El monestir era ja abandonat i arruïnat el 1713
Detinguda una xarxa de traficants d’obres d’art al País Valencià
La policia desmantella al País Valencià una xarxa de traficants d’obres d’art, que era en possessió de peces que esperava canviar per 5000 milions de pessetes en drogues Entre les obres confiscades, que havien estat robades el 1997 a una colleccionista suïssa, hi ha una escultura de Giacometti, dos aiguaforts de Joan Miró, una litografia de Braque i una de Picasso i 32 figures de terracota d’art precolombí En l’operació, duta a terme a les poblacions de Riba-roja de Túria i Dénia, són arrestades dues persones
llengües pano
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística de l’Amèrica meridional, pertanyent a la gran agrupació macropano-tacanana, que inclou molts dels pobles de la conca amazònica.
Comprèn tres grups geogràfics principals el primer ocupa la conca de la riba meridional de l’Amazones i les dues ribes de l’Ucayali, i és parlat per tribus del grup chama conibo, setebo, shipibo el segon, situat a la conca del riu Inambari, a la rodalia de Cusco, és parlat pels arasa, els atsahuaca o els yamiaca , que conviuen amb cultures quítxua o aimara El tercer grup ocupa les ribes dels rius Mamoré, Beni i Madre de Dios i és parlat per tribus capuibo, chacobo i caripuna
literatura òrfica
Literatura
Literatura basada en la significació miticoreligiosa d’Orfeu i en l’orfisme.
Hom troba en la literatura grega antiga un conjunt de 87 himnes òrfics , d’autor desconegut bé que han estat atribuïts al mateix Orfeu i, probablement, del segle IV dC, els quals invoquen els déus o personatges divins A l’època moderna, la tradició òrfica ha donat lloc a dues grans aventures poètiques la de Rilke Sonette an Orpheus , 1923 i la de Riba En les Elegies de Bierville d’aquest darrer —i sobretot en la X—, hom pot distingir les etapes fonamentals del misticisme òrfic, transcendit per la visió d’un déu personal
Greenock
Ciutat
Ciutat i port del comtat de Strathclyde, Escòcia.
És situada a la riba dreta del Firth of Clyde, al NW de Glasgow Durant la Segona Guerra Mundial esdevingué base de les forces franceses lliures, i fou gairebé destruïda Amb l’activitat portuària s’hi desenvolupà una indústria important construccions navals, maquinària i indústria tèxtil de la llana, que el darrer terç del segle XX ha cedit el lloc als serveis i, especialment, al sector informàtic complex d’IBM El 1821 assolí 81 123 h Des d’aleshores, el declivi de la població ha estat lleu però constant
Joaquim Pellicena i Camacho
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Residí molts anys a les Filipines Installat a Barcelona vers el 1917, fou nomenat director tècnic de La Veu de Catalunya , càrrec que exercí fins el 1936 Milità a la Lliga i fou regidor de Barcelona, diputat a corts per Barcelona 1933 Publicà nombrosos articles polítics i de crítica literària És autor de Los últimos repatriados 1904 i El nostre imperialisme La idea imperial de Prat de la Riba 1930 Presidí 1922-32 l’Associació de Periodistes de Barcelona, que l’anomenà president d’honor En esclatar la guerra civil s’exilià a París
Joan Pelegrí i Nicolau
Dret
Advocat.
El 1912 ingressà a la Diputació de Barcelona, on assolí el grau de secretari Collaborador directe de Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya i, posteriorment, cap de finances de la Generalitat, publicà obres de text i de tema jurídic, com Les societats de responsabilitat limitada al nostre país 1917, El crèdit i els municipis 1919 i La deuda público-local en Europa y en la América del Norte 1925 Pòstumament hom li ha publicat, a més, La comarca del Baix Empordà 1996 Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1918
Adolf Marsillach i Costa
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Lerrouxista, fou collaborador amb el pseudònim d' El Maleta Indulgencias de La Publicidad i El Diluvio , on es destacà pels seus virulents atacs a tots els sectors catalanistes Prat de la Riba, Massó i Torrents, el canonge Collell, Eusebi Güell, etc Aplegà alguns dels articles publicats a El Diluvio en el volum Catalanistas en adobo 1903 També escriví peces teatrals, com El redentor del pueblo 1915 El seu fill, Lluís Marsillach i Burbano Barcelona 1906 — 1970, periodista, fou director d' Hoja del Lunes , de Barcelona i redactor del Diario de Barcelona 1964-70
Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya
Història
Organisme polític executiu format pel president de la Mancomunitat i vuit consellers, elegits per l’assemblea.
La forma d’elecció permetia que cada una de les quatre províncies del Principat hi fos representada, i que la majoria hi tingués cinc representants, i les minories, tres Els càrrecs, retribuïts, eren elegits per dos anys, coincidint amb la renovació de les diputacions provincials El funcionament era assessorat per diferents comissions tècniques Integraren el primer consell, elegit el 6 d’abril de 1914, Enric Prat de la Riba com a president, i Lluís Argemí, Francesc Bartrina, Josep Maria Espanya, Anselm Guasch, Martí Inglès, Josep Mestres, Alfred Pereña i Agustí Riera com a…
Catalunya
Publicacions periòdiques
Revista literària quinzenal, i després mensual, de Barcelona (1903-05).
Dirigida per Josep Carner, en foren redactors molts dels seus amics Bofill i Mates, Antoni Muntanyola, Roig i Raventós, etc Malgrat un predomini de l’esperit noucentista, mantingué una línia eclèctica que li permeté de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries Hi collaboraren Maragall, Guimerà, Prat de la Riba, Rusiñol, Ruyra i d’altres Fou una plataforma per als mallorquins Joan Alcover, Costa i Llobera, Antoni MAlcover, etc Dedicà un interès especial al folklore, als treballs de creació i als assaigs llargs, i també inclogué notes polèmiques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina