Resultats de la cerca

Jugà amb el Vic i el Caudal de Mieres abans d’ingressar al Centre d’Esports Sabadell la temporada 1955-56 Al març del 1958 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol i la temporada 1958-59 retornà al Sabadell A continuació jugà a primera divisió amb el Valladolid 1959-60 i el Mallorca 1960-61 i en l’edició 1961-62 defensà de nou la porteria del Sabadell El seu darrer equip fou l’Hospitalet 1962-67

S’inicià a la Societat Cultural i Recreativa El Ciervo de Sabadell, i també jugà amb el CT Barcino, el Gin Rives de Sevilla, el Mercantil de Vigo, la General de Granada, l’Astilleros Puerto Real, el Bagà, l’Orense i els Falcons de Sabadell En els Campionats de Catalunya assolí el títol individual 1997 i de dobles 1989, 1996, 1998 Fou tretze cops campió d’Espanya, sis en dobles 1990-95, quatre per equips 1992-95, sempre amb l’Astilleros Puerto Real i tres en dobles mixtos amb les seves germanes Montse 1994 i Mònica 1998, 1999 Fou set cops consecutius subcampió de…

Josep Oriol Badia i Juncà era sabadellenc L’any 1837, quan tenia vint-i-dos anys, es va casar amb una noia que en tenia quinze El matrimoni va tenir divuit fills, dels quals en sobrevisqueren la meitat Oriol Badia establirà a Sabadell una modesta filatura de llana al carrer de la Creueta Al voltant del 1860, la filatura té una relativa importància amb relació a la mateixa ciutat de Sabadell 1 548 pues, 6 cardes i 32 obrers La inversió és de 152 880 rals —7 644 duros— Vapor Badia a Sabadell Josep Oriol Badia introduí la filatura d’estam a Sabadell Una fàbrica que es vendrà als Successors de…

Desenvolupament enciclopèdic La Institució fou constituïda per un grup de sabadellencs interessats en la cultura autòctona, entre els quals destaquen Ramon Arquer, Miquel Crusafont, Joan Farell i Joan Montllor Sota la tutela de l’alcalde Josep M Marcet, la Institució responia al desig d’establir un collectiu d’especialistes que, al marge de les consignes del règim franquista, mantingués el caliu de la cultura autòctona El seu nom fa referència al primer arxiver i historiador de Sabadell, de final del s XVIII vg Bosch i Cardellach, Antoni , que també fou metge i secretari…

Fou músic de professió Publicà i dirigí, a Olot, “La Aurora Olotense” 1859 i “El Faro de la Montaña” a Barcelona, “El Espectador” 1872 a Sabadell, “Los Ecos del Vallés” 1880 i “Diario de Sabadell” 1881-86, i a Arenys de Mar, “Ecos de la Costa” 1886-88 És autor de la lletra i la música de sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica , 1873, d’un oratori, del drama Arnau de la farga i del treball La industria de Sabadell 1870 Amb↑ Asènsio d’Alcàntara publicà Calabazas y cabezas 1865

Fou músic de professió Publicà i dirigí, a Olot, La Aurora Olotense  1859 i El Faro de la Montaña a Barcelona, El Espectador  1872 a Sabadell, Los Ecos del Vallés  1880 i Diario de Sabadell  1881-86, i a Arenys de Mar, Ecos de la Costa  1886-88 És autor de la lletra i la música de sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica , 1873, d’un oratori, del drama Arnau de la farga i del treball La industria de Sabadell 1870 Amb Joaquim Asènsio d'Alcàntara publicà Calabazas y cabezas 1865

Deixeble de Joan Vila i Cinca a Sabadell i de la Llotja barcelonina Amplià estudis, pensionat per l’ajuntament de Sabadell, a l’escola de San Fernando de Madrid A París l’impressionaren els mestres preimpressionistes, i a Itàlia, el classicisme De nou a Catalunya, pintà paisatges rurals a Mura, l’alta Segarra i Santiga La seva primera exposició individual fou a Granada, el 1918 seguiren les de Barcelona i Madrid 1920 Exposà a París Galeria Castelucho el 1930 Participà en diverses exposicions, i assolí una primera medalla a Madrid 1934 per Hivern , premi extraordinari…

Fou fundat el 1958 i ha arribat a jugar a primera territorial S’entrena al poliesportiu Arrahona-Merinals

Posteriorment, amb el mateix nom, aparegué com a portaveu de la Federació de Societats Obreres, adscrita a la CNT, dirigit per Miquel Beltran 1916 i per Joan Galobart 1923 El 1925 adoptà la denominació de “Fructidor”, i finalment 1932-34 1937-38 la de Vertical