Resultats de la cerca

Es va formar a Kronstadt i es graduà a Sant Petersburg en història i filologia Del 1904 al 1910 estudià al conservatori de la mateixa ciutat, amb AK L’adov i NA Rimskij-Korsakov El 1919 collaborà en la fundació de l’Institut d’Història de les Arts i, des del 1920, en dirigí el departament de música Del 1925 al 1943 fou professor d’història, teoria i composició al Conservatori de Leningrad, on fundà el departament de musicologia A partir del 1943 ho fou del de Moscou, i alhora encapçalà la secció de música de l’Acadèmia de les Ciències de l’URSS Durant els anys vint fou un gran activista a…

Nascut en una família de tradició musical, amb només quatre anys el seu pare confià la seva educació musical al violinista austríac Camillo Ritter Amplià la seva formació a la Guildhall School de Londres amb Max Mossel i a Brussel-les amb Eugène Ysaÿe, que l’encoratjà a canviar el violí per la viola Fou viola del London String Quartet des del 1930, amb el qual feu les primeres gires per Amèrica Dos anys després de la dissolució d’aquesta formació, el 1937, fou contractat com a membre de l’Orquestra Simfònica de la NBC, que dirigia A Toscanini El 1939 fundà el Primrose Quartet…

A dotze anys inicià els estudis de violí amb Úrsula Sans i el 1958 començà a treballar amb Joan Massià Fou guardonat amb els premis extraordinaris de violí i de música de cambra del conservatori, i ben aviat passà a perfeccionar la seva tècnica al costat de Béla Katona i d’Enric Casals Debutà a Barcelona el 1967 amb el Concert per a violí de Brahms, i poc temps després inicià una gira de concerts per Europa El 1972 obtingué el primer premi del Concurs Carl Flesch i tocà a Londres el Doble concert de JS Bach, al costat de Yehudi Menuhin També guanyà concursos a París 1975, Brusselles 1976 i…

Fou alumne dels conservatoris de Lilla i París, on es formà amb G Bouillon i J Calvet Es diplomà al Conservatori de París amb primers premis en violí i música de cambra El 1960 fou guardonat en el Concurs Internacional Paganini de Gènova Primer violí de l’Ensemble Instrumental de France 1968-83, de l’Orquestra de l’Òpera de París 1962-74 i de l’Orquestra de París 1975-77, ha fet una carrera important com a solista, director i pedagog En tant que concertista, ha actuat com a convidat en festivals europeus tan prestigiosos com els de Salzburg, Ais de Provença, Spoleto o Edimburg Ha estat primer…

Després dels seus estudis universitaris de química i matemàtiques, ingressà a la Juilliard School de Nova York El 1974 debutà a San Francisco, i més tard, al Festival de Glyndebourne Posteriorment es presentà amb èxit en altres teatres i festivals operístics Ha interpretat més de vint papers lírics, i també ha fet nombroses incursions en el terreny del lied Ha actuat a l’Òpera de París 1982, a la Metropolitan Opera House de Nova York 1986 i al Teatre alla Scala de Milà 1987 El 1994 feu la seva primera aparició en el món del jazz al Montreux Jazz Festival Vinculada també amb el món de les…

Fou fundat a Barcelona el 1901, arran d’una actuació de l’Orfeó Català al Teatre del Cercle de Sants, i promogut pels ambients catalanistes El seu fundador i primer director fou Estanislau Mateu, a qui succeïren Llorenç Carbonell, Manuel Bosser i Normand Solé Del 1926 al 1958 n’assumí la direcció Antoni Pérez Moya, el qual seguiren Elisard Sala -fins el 1964- i Enric Ribó -fins el 1982- Des d’aquest darrer any, la direcció de la formació és a càrrec de Montserrat Tous i Alsina El seu repertori inclou les cançons tradicionals catalanes i la música coral universal des del Renaixement fins als…

Resultat de la fusió de la Banda de Bombers i la Banda dels Veterans de la Llibertat, Santiago López en fou el director fundador i la direcció honorària s’oferí a Salvador Giner Altres directors foren Emilio Vega, Luis Ayllón, Emilio Seguí, Antonio Palanca Villar, Juan Garcés Queralt, Josep Ferriz i Julio Ribelles Brunet Des del 1992 és dirigida pel mestre Pablo Sánchez Torrella Tots aquests directors han aconseguit una gran conjunció i compenetració entre els seus integrants, cosa que l’ha convertida en una de les millors agrupacions musicals del país És una de les poques bandes formades des…

El 1914 la seva família es traslladà a Suïssa, on Igor inicià posteriorment estudis de piano A vuit anys oferí el seu primer concert Animat per A Cortot, el 1926 anà a viure a París, on completà la seva formació musical a l’Escola Normal de Música i fou deixeble de N Boulanger, entre d’altres El 1929 compongué un ballet per encàrrec de S de Diaghilev i l’any següent debutà com a director amb l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam Dedicat de manera quasi exclusiva a la composició fins el 1939, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial tornà una altra vegada a la direcció Després d’haver…

De formació fonamentalment autodidàctica, arribà a tocar la viola en l’Orquestra Filharmònica de Berlín entre el 1907 i el 1910, però deixà aquesta activitat per a estudiar amb A Schönberg durant dos anys El mestratge s’interrompé quan Schönberg realitzà la gira de l’estrena mundial del seu Pierrot Lunaire A partir de llavors, Scherchen inicià una brillant carrera com a director, durant la qual dirigí diverses orquestres, però rarament arribà a establir-hi una relació duradora Així, passà per la Simfònica de Riga 1912, la Grotrian-Steinweg de Leipzig el mateix any, la Ràdio de…

De nen tocava l’orgue a l’església, mentre es formava musicalment al Conservatori d’Augsburg amb el seu germà, el futur compositor Otto Jochum El 1922 inicià els estudis de composició i direcció S Hausegger, el seu mestre de direcció, l’introduí com a corepetidor a l’Òpera de Munic Entre el 1926 i el 1929 estudià i treballà a l’Òpera de Kiel, on collaborà en una cinquantena d’òperes Després d’un periple que el dugué a Mannheim 1929-30 i Duisburg 1930-32, el 1932 fou nomenat director de l’Orquestra de la Ràdio de Berlín, i dos anys més tard fou reclamat a l’Òpera d’Hamburg i a l’Orquestra…