Resultats de la cerca

Germà de Josep Es llicencià en dret Fou membre del partit republicà federal i collaborà en el volum El libro del ciudadano 1877, dirigit per Francesc Pi i Margall Fundà i dirigí el setmanari La Barretina  1891 i collaborà, entre d’altres, a Un Tros de Paper  1865, L’Embustero  1866, La Campana de Gràcia 1870, Diari Català  1879 i El Diluvio  1879, on publicà unes inacabades Memorias de un veterano de la República  Utilitzà els pseudònims Antonet , Antonet Serra i Jepet de l’Orgue

De família noble empobrida, exercí de metge a Archidona i a Antequera La seva obra participa de les característiques del Renaixement i del primer barroc, i hi utilitzà tant el metre tradicional com l’italianitzant Escriví Las lágrimas de Angélica 1586, poema èpic en octaves inspirat en l' Orlando furioso, de Ludovico Ariosto, l' Égloga de las hamadríades, composició lírica on ja hi ha aspectes de caràcter gongorí, etc En vers tradicional adaptà les faules Vertumno y Pomara i Acteón, inspirades en l’obra ovidiana

De l’orde dominicà, fou bisbe de Bitonto i, després, de Cervia, i metge de tres papes Utilitzà narcòtics per a les operacions i mercuri per a malalties de la pell, així com alcohol vínic per a les ferides Autor de diverses obres, dedicà al bisbe de València Andreu d’Albalat la seva Chirurgia , un tractat de manescalia i un altre de falconeria La difusió de les versions catalanes feu creure que era català La primera traducció en català fou feta pel mallorquí Guillem Corretger

Cap al 1370 estigué al servei de la cort papal d’Avinyó Li han estat atribuïts dos tractats teòrics La seva contribució més important en aquest terreny és el Tractatus de diversis figuris , on es descriuen diverses formes noves de les notes i els seus significats rítmics De la seva producció com a compositor tan sols s’han conservat unes quantes obres profanes sis ballades i un rondeau a tres veus, en les quals utilitzà els complexos recursos de notació explicats en el seu tractat

Aquesta denominació sociològica està inspirada en una cita de l’evangeli de Mateu Mt 25, 14-30 En l’àmbit de l’educació s’utilitza per fer referència al fenomen àmpliament tractat per Pierre Bourdieu o Ivan Illich segons el qual aquells alumnes que inicien el seu procés educatiu amb un bon aprenentatge previ proporcionat per un entorn social i familiar propici capital cultural, incrementaran encara més les seves habilitats i assoliments, mentre que aquells alumnes que parteixen d’una posició de desavantatges, la veuran minvada

Utilitzà el pseudònim de Carl Felix Tandem Rector protestant d’una parròquia pagesa als Grisons, fou mestre a Rússia i a Finlàndia i més tard periodista Poeta èpic de tipus místic, és autor d’obres en prosa rimada, com Prometheus und Epimetheus 1881, Olympischer Frühling ‘Primavera olímpica’, 1900-06, etc, de narracions i d’assaigs, i se situa tant prop del naturalisme com del neoromanticisme Influït per Schopenhauer i Nietzsche, ofereix una visió heroica i pessimista de la vida Fou premi Nobel de literatura 1919

Inclòs dins la tendència realista del barroc, és autor d’obres com Evangelista escrivent Galleria Estense, Mòdena, Encontre de sant Pere i sant Pau Palazzo Mattei, Roma, Santa Margarida ressuscitant un jove Museo del Prado, Madrid, on el motiu religiós és rebaixat a nivell d’un episodi de la vida diària Malgrat que utilitzà violents contrasts de llum a la manera de Caravaggio, se'n separà quant a l’execució, ràpida i resplendent, i al gust per les superfícies aspres i repletes de pasta

De família aristocràtica, fou tribú militar a Tràcia, Macedònia, Grècia i a l’Orient, legat de Tiberi a Germània i Pannònia, qüestor i pretor És autor d’una història de Roma des dels orígens fins a l’any 30 Ad MVinicium libri duo La història més recent des de la mort d’August és tractada molt minuciosament, amb un estil ampullós i ple d’adulació envers Tiberi, inclou notícies literàries, obres públiques, etc Les fonts que utilitza són Cató, Livi i l’autobiografia d’August

Es presenta en formes diverses, entre les quals el podatus rotundus -un accent greu petit unit a un altre d’agut-, el podatus rotundus amb episema a la segona nota, i el podatus quadratus , que té forma d’angle agut obert cap a la part dreta Es pot indicar també per mitjà de dos traços seguits, que és la forma que utilitza el copista per a assenyalar que la primera nota del podatus és més alta que la precedent, o que almenys està al seu uníson

Aquesta nota era afegida al sistema grec antic que començava pel la i apareix per primer cop en el tractat Dialogus de musica segle X atribuït a Odó En aquest tractat l’índex de l’octava era indicat pel tipus de lletra la ge minúscula g era una 8a més alta que la ge majúscula G i Odó utilitzà la lletra grega gamma per a indicar un sol encara més greu Posteriorment, el nom de la nota més greu donà nom a tota l' escala