Resultats de la cerca

Membre de la petita noblesa, tingué càrrecs diplomàtics a Itàlia Carnets du voyage en Italie, publicats pòstumament, el 1908 i viatjà per l’Orient Voyage en Orient , 1835, i Gethsémani ou la mort de Julia , sobre la mort de la seva filla durant aquest viatge Era catòlic practicant, i vers el 1835 fou partidari d’un vague deisme humanitari, fonamentat en la seguretat d’un avenir social més just Partidari de la república autoritària, fundà Le Bien Public 1834 i redactà l' Histoire des girondins Ministre d’afers estrangers 1848, escriví el Manifeste aux puissances, sobre els esdeveniments de…

Format a Llotja i a l’Acadèmia Baixas, on fou alumne dels escultors Benlliure, Querol, Vallmitjana i Llimona Treballà als tallers de Rafael Atché i Pere Carbonell a Barcelona 1898-1904 Premiat en un concurs d’artistes novells de l’Ateneu Barcelonès 1903, el 1906 exposà a la Sala Parés i participà en l’Exposició d’Arts i Lletres Catalanes als locals de la Lliga Regionalista El mateix any Xènius, des del Glosari , l’investí escultor noucentista Fou premiat amb segona i tercera medalles a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona 1907 per les seves caricatures i per la…

De jove viatjà per França i Itàlia i adquirí un pensament liberal Vers el 1795 s’installà al Principat per administrar-hi els béns de Nicolau Llabrés d’Armengol Completà la seva formació al despatx de l’escrivà Cortadellas, i al principi de segle, ja amb capitals propis, es traslladà a Tarragona, on es dedicà al comerç de grans També invertí en agricultura a Lleida, cosa que el portà a combatre els drets de reminiscència feudal que entorpien l’expansió agrària Durant la guerra del Francès fou cònsol del rei al Consolat de Tarragona i comissionat per la Junta Superior del Principat a Mallorca…

Fou educat a França i, traslladat a València el 1914, es naturalitzà espanyol Viatjà per Europa El 1920 començà a escriure, sobretot teatre, i féu la primera estrena el 1927, amb El desconfiado prodigioso , en versió catalana feta per Josep M Millàs i Raurell Integrat dins els corrents d’avantguarda i influït pel barroc espanyol, destaquen d’entre la producció d’aquesta primera etapa les novelles Fábula verde 1933 i Luis Álvarez Petreña 1934 i les peces dramàtiques Narciso 1928, Espejo de avaricia 1935 i Pedro García López 1936, en les quals es lliga al teatre clàssic burlesc Dirigí teatre…

De trajectòria breu, però intensa, des de ben jove, participà de manera molt activa en els cercles artístics d’avantguarda de la Barcelona dels anys quaranta i cinquanta, especialment en les activitats organitzades pel Cercle Literari, el Cercle Maillol i l’Institut Francès Poc després de casar-se amb l’escriptor Jordi Sarsanedas l’any 1947, viatjà a Glasgow entre el 1948 i el 1950, on residí, amb anades i vingudes, durant dos anys Tanmateix, no deixà de banda la vida cultural catalana, tal com ho testimonia la seva participació en diverses edicions dels Salons d’Octubre Durant aquests anys…

De jove es guanyà la vida com a comptable, mentre aprenia fotografia de manera autodidàctica El 1957 es féu membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya AFC i l’any següent guanyà el 7è premi al IV Saló Internacional de Fotografia de Múrcia El 1960 participà en la creació del grup artístic El Mussol Interessat pel “barri xino” com era conegut aleshores el Raval, barri on havia nascut i les zones més marginals de Barcelona, des del 1958, dedicà bona part del seu temps a fotografiar —a voltes, a enregistrar en súper-8—, escenes de carrer, amb la particular tècnica de disparar a l’alçada de la…

Vida Nasqué circumstancialment a Mallorca, on els seus pares, que eren catalans, s’exiliaren durant la guerra del Francès Altra vegada a Barcelona 1822, inicià els estudis musicals amb Ramon Vilanova, llavors mestre de capella a la catedral Vers el 1830 es traslladà a Madrid per estudiar al conservatori, institució que li atorgà el primer premi de piano el 1832 Aquest any viatjà a París, on estudià amb PJ Guillaume Zimmermann i rebé grans elogis de HJ Bertini, F Liszt i AF Marmontel El 1836 s’establí a Lió, on es dedicà a la docència i a fer concerts De nou a Barcelona 1852, continuà la seva…

Fill menor d’Aleix Romanov Aleix de Rússia i successor de Teodor III de Rússia Estigué sota la tutela de la seva germana Sofia fins el 1689, que, aprofitant el descontentament provocat pels fracassos d’aquesta a Crimea, se'n sostragué Després de conquerir Asov als turcs 1696, en 1697-98 viatjà per Polònia, Alemanya, Àustria, Holanda i Anglaterra, on amplià la seva pobra formació cultural i contractà tècnics que l’auxiliessin en la tasca d’"occidentalitzar” Rússia Aquesta modernització tingué com a objectiu primordial l’augment de la riquesa del país i dels recursos de l’estat, per tal de…

Vida i obra Fill de pescadors, de jove collaborà a revistes vinculades a la Unió Catalanista com Renaixement  o La Nació  i d’altres de caràcter literari o popular De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa Feu articles a l’ Empordà Federal  de Figueres i a Ciutadania  de Girona El 1912 viatjà a Buenos Aires, on s’establí Un any després fundà el grup i la revista Catalunya Nova El 1916, amb Pius Àrias, Manuel Cairol i Francesc Colomer, va crear la publicació mensual Ressorgiment  1916-72, de la qual fou director i un dels principals redactors amb…

Vida Descendent d’una família de músics de Bohèmia, començà a estudiar piano a l’edat de cinc anys Per les condicions de la seva bona veu, ingressà al cor del convent de framenors de Jihlava, i després estudià als jesuïtes de Kutná Hora Bohèmia Se sap que posteriorment seguí estudis a la Universitat de Praga Estigué sota el patronatge del comte Männer, amb qui viatjà el 1779 a Mechelen Bèlgica, i on romangué durant un temps indeterminat com a professor de piano Feu concerts a Bergen op Zoom, Amsterdam i la Haia, on residí durant un any exercint com a professor de piano per a infants, i es…