Resultats de la cerca

Vida i obra Mestre en teologia, atorgà testament el 1471 nomenant marmessor Joan Roís de Corella Participà en el debat poètic promogut per fra Pero Martines, qui havia posat una Demanda als trobadors de València on preguntava si les bones accions fetes quan hom és en pecat eren tingudes en compte per Déu en l’altra vida Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

La ciutat principal és Göteborg

En climes temperats i freds hom pot distingir principalment quatre aspectes vernal, estival, autumnal i hivernal, i, a més, un aspecte prevernal en països subtropicals amb secada estival

És una forma d'abiosi neoformada intracellularment a expenses de materials extracellulars Consta de protoplasma, membrana i paret cellular, còrtex i cutícula Les endòspores són capaces de resistir durant molt de temps una dessecació ambiental completa i temperatures superiors, en alguns casos, a 80°C, la qual cosa dificulta granment les esterilitzacions sanitàries i industrials

Segons els diferents nivells cognoscitius hom pot parlar de coneixement sensitiu o sensible i de coneixement intellectiu o intellectual , pròpiament humà

Per una coincidència significativa, la paraula hebrea i la grega, traduïdes al llatí per gratia , designen la font del do i l’efecte del do El Nou Testament utilitza la paraula gràcia per a caracteritzar l’aliança instaurada per Jesucrist, en oposició a l’antiga aliança, regida per la llei En aquest context, la gràcia és el do de Déu que enclou tots els altres és el do del seu Fill encarnat en l’Esperit Constitutivament, l’home està obert al do de Déu, però pot refusar-lo Així, la gràcia suposa per part de l’home un “sí” al do, que, com a tal, li és indegut i en aquest sentit hom l’anomena…

En els sitemes successoris de base romana, entre els quals el català, l’hereu és qui respon dels deutes hereditaris, no solament amb els béns hereditaris, sinó també amb els propis, indistintament, si és que no ha fet ús del benefici d’inventari Quan hi ha més d’un hereu, els deutes hereditaris es divideixen en proporció a les respectives quotes, sense solidaritat entre ells

Un sintagma suposa sempre la combinació, almenys, de dos elements per a constituir una unitat de funció dins l’extensió lineal del discurs, a partir de morfemes lexicals o gramaticals Aquesta unitat funcional, que és el sintagma, pot ésser des d’un simple mot fins a una oració, sintagma per excellència, i pot arribar a integrar-se, al seu torn, en una unitat de rang superior El terme sintagma sol anar acompanyat d’un qualificatiu que en defineix la categoria gramatical Els fonamentals són el sintagma nominal i el sintagma verbal El sintagma nominal té per base el nom substantiu, mot…