Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
sectorial
Economia
Dit de l’anàlisi econòmica que estudia l’estructura productiva de l’economia a partir de la descripció de les diferents activitats econòmiques agregades per sectors.
rúbrica
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels títols o epígrafs dels capítols o seccions d’un volum, l’índex (dit també rubricarium) que precedeix o termina el volum, escrits en vermell.
residual
Matemàtiques
Dit de cadascuna de les classes d’equivalència que resulta en el conjunt ℤquan hom considera la relació a R b ⇔b-a = m(m ∈ℤ).
a quatre mans
Música
Dit de les peces per a piano o per a d’altres instruments de teclat que poden ésser interpretades per dues persones en un mateix instrument.
patognòmic | patognòmica
Patologia humana
Dit del signe o símptoma que hom només troba en un estat morbós determinat, i que és suficient per a definir-lo i fer la diagnosi.
palatal
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o una constricció entre el dors de la llengua i una zona qualsevol del paladar dur.
En català, són generalment palatal els fonemes š , ž , s , z , y , l , n, i en mallorquí també k i g Dins el vocalisme, s’aplica aquest terme a la sèrie anterior i , ẹ , ę
postdental
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte de l’àpex de la llengua en una zona intermèdia entre els alvèols i les incisives.
En català, es dóna normalment, però no necessàriament, quan una dental va seguida d’una articulació posterior per exemple, tub enfront de tip
perenne
Botànica
Dit de les fulles que viuen més d’un any i no cauen abans d’haver-se’n format unes altres de noves a la planta.
nutrient
Alimentació
Dit de la substància útil per al metabolisme orgànic, que es troba en els aliments i és incorporada a l’organisme per mitjà de la digestió.
Són nutrients els pròtids, els glúcids, els lípids, les vitamines, els minerals i l’aigua
naturalitzat | naturalitzada
Botànica
Dit de la planta de procedència estrangera que s’ha difós en una regió i que hi vegeta i s’hi multiplica com les plantes indígenes.