Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Iu Pascual i Rodés
Tardor (1919), pintura d'Iu Pascual i Rodés
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble de Joan Llimona i admirador de Joaquim Vayreda El 1902 exposà al Cercle Artístic de Sant Lluc i el 1911 fou premiat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona En morir Josep Berga i Boix el 1914, obtingué per oposició la direcció de l’Escola Menor d’Arts i Oficis d’Olot Com a pintor es distingí per les interpretacions bucòliques tradicionals i creà escola com a mestre El 1934 passà a dirigir l’Escola Superior de Paisatge, fundada a Olot per la Generalitat de Catalunya Al març del 1936 se celebrà una exposició a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona, que demostrà l’eficàcia d’aquella…
John Goodenough
Química
Físic nord-americà.
Després de graduar-se en matemàtiques a la Universitat de Yale, durant la Segona Guerra Mundial fou meteoròleg de l’exèrcit El 1952 es doctorà en física per la Universitat de Chicago i posteriorment fou investigador del Lincoln Laboratory del Massachusetts Institute of Technology, on treballà en sistemes de memòria d’accés aleatori RAM per a aplicacions del Departament de Defensa Els anys 1976-86 treballà al departament de química inorgànica de la Universitat d’Oxford, on descobrí l’aplicació de l’òxid de cobalt al càtode de la bateria de liti , que millorava substancialment l’…
Partit Republicà d’Esquerra
Partit polític
Partit fundat al juny de 1935 per la fusió del Partit Republicà Radical Socialista Català i d’Esquerra Nacional a Catalunya.
Es proposava de “defensar en primer terme l’organització republicana i autonomista de l’Estat” Constituí la secció catalana d’Izquierda Republicana El seu Comitè Executiu era format per Faustí Ballvé, Brauli Solsona, Ramon Nogués i Biset i Ramon Noguer i Comet El 1936 resultaren elegits diputats Marcellí Domingo, Ballvé i Nogués, integrats en les llistes del Front d’Esquerres de Catalunya Tingué una secció juvenil presidida per Antoni López L’òrgan de premsa fou El Conseqüent de Reus Després de la Guerra Civil, sota la presidència de Ballvé, el partit es reorganitzà a Mèxic, on…
Companyia Transmediterrània
Edifici de la Companyia transmediterrània a Barcelona, obra de J.M Fossas i Martínez
© Fototeca.cat
Empresa de transports marítims, fundada a Barcelona el 1916, producte de la fusió de sis empreses navilieres, encapçalada per vapors Tintoré i Navegació i Industria Nuevo Vulcano.
Es dedica al transport de viatgers entre Barcelona i altres ports de la Mediterrània i les Balears, les Pitiüses, les Canàries i places del nord d’Àfrica i també té línies interinsulars Després de la guerra civil de 1936-39 quedà fortament vinculada al grup March, fins que el 1977 les seves accions foren traspassades a l’estat, en un moment de dificultats econòmiques de la companyia L’any 2000 posà en funcionament una línia de servei ràpid entre Barcelona i Palma, mitjançant un catamarà que enllaça les dues ciutats en tres hores La Societat Estatal de Participacions Industrials…
batalla de Trafalgar
Història
Militar
Lluita naval entre la flota britànica i una coalició francoespanyola que tingué lloc el 21 d’octubre de 1805 prop del cap de Trafalgar, a la costa SW de la península Ibèrica, en el curs de la tercera coalició contra França.
Manava la flota anglesa, composta de 27 vaixells i 6 fragates, l’almirall HNelson, i la francoespanyola, composta de 18 vaixells i 7 fragates per part francesa i de 15 vaixells per part espanyola, l’almirall francès Pierre Charles de Villeneuve i l’espanyol Federico Carlos Gravina La flota francoespanyola es trobava estesa en forma d’arc a sis quilòmetres, i fou atacada perpendicularment per dues columnes angleses que dividiren la flota i atacaren després els vaixells Nelson morí sobre la nau Victory i Villeneuve fou pres amb el seu vaixell Bucentaure La victòria dels anglesos fou total, i…
Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat
Militar
Unitat militar organitzada a la zona franquista pel gener del 1937 i formada bàsicament per catalans fugitius de la zona republicana.
Disposava de 180 homes quan es distingí en la defensa de Codo batalla de Belchite Reorganitzat i amb els efectius d’un batalló, operà a la comarca de La Serena i participà en la batalla de l’Ebre enquadrat en la 74 Divisió, en els sectors de Vilalba dels Arcs, on lliurà uns duríssims combats, i de Gandesa Operà encara a Pena-roja Tingué en total 316 morts Hi ha un monument commemoratiu als morts del Terç a l’antiga posició dels Quatre Camins, i un altre, erigit també per la Germandat del Terç, als soldats republicans morts a la posició dita Targa, totes dues del sector de Vilalba Un altre…
Telegrafnoje Agentstvo Sovetskogo Sojuza
Història
Agència d’informació internacional soviètica.
Durant la Revolució 1917-18 els soviets ocuparen l’agència telegràfica de Petrograd, controlada pels tsaristes, i la transformaren en un centre d’informació, premsa i propaganda que originà el ROSTA Rossijsskoje Telegrafnoje Agentstvo, el qual esdevingué l’agència TASS el 1925 El seu fundador i primer director fou SALosovskij, exdirector de diaris comunistes Destinada a transmetre informació controlada directament per les autoritats comunistes, després de la Segona Guerra Mundial esdevingué una de les cinc grans agències internacionals, amb l’exclusiva sobre 12 països eurasiàtics de l’àrea…
TBO
Portada d’un número extra de TBO en català
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista infantil il·lustrada, publicada en castellà a Barcelona del 1917 al 1983.
Entre els dibuixants de la primera època, que s’estén fins a la guerra civil, sobresurten Ricard Opisso, Serra i Massana, Manuel Urda, LFortón, Antoni Utrillo, OSoglow, Marí Benejam, Artur Moreno i Tínez A la segona època, iniciada el 1941, hi continuaren molts dels mateixos dibuixants A més de la sèrie Los grandes inventos del TBO , procedent de l’etapa anterior, destacà la de La familia Ulises , prototips de la família petitburgesa catalana de postguerra creada pel director de la revista Carles Bech i el dibuixant Marí Benejam Nous dibuixants destacats foren Joaquim Muntañola,…
marquesat de la Romana
Història
Títol concedit el 1739 a Josep Caro-Maça de Liçana i Roca (mort el 1741), baró de Moixent i Novelda, clavari i comanador major de l’orde de Montesa, coronel del regiment de dragons de Cartagena, que ell havia format el 1719.
Filipista, intervingué en la guerra de Successió, al Principat i al País Valencià, i fou també coronel de regiment de Tarragona Era fill del capità Carles Caro-Maça de Liçana i Roís, natural d’Elx mort el 1722, comissari general del terç d’infanteria d’Oriola d’on eren originaris els Caro, que foren ennoblits el 1604, el qual féu un préstec de 40 000 pesos a Felip V i guanyà en plet les baronies de Novelda i Moixent, per la qual cosa uní al seu cognom el de Maça de Liçana El segon marquès fou el fill del primer, Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes Fou succeït pel seu fill, el…
Riario
Família de la Romanya, originària de la ciutat de Savona, que posseí les senyories d’Imola i Forlì.
Sorgida del matrimoni de Paolo di Savona i Bianca, germana del qui fou després el papa SixtIV, se'n destacaren els membres següents Girolamo Riario — 1488, fill de Paolo i Bianca, que assolí de Sixt IV la senyoria d’Imola 1473 i la de Forlì 1480 El 1477 es casà amb Caterina Sforza, cosa que donà lloc a la branca Riario Sforza Organitzà la conjuració dels Pazzi contra els Mèdici 1478 i comandà les tropes papals durant la guerra de Ferrara 1482 Mort SixtIV 1484, fou desposseït dels seus béns i, més tard, assassinat per homes addictes als Mèdici Pietro Riario — 1474, germà de…