Resultats de la cerca
Es mostren 15969 resultats
Bernardino Ochino
Cristianisme
Reformador italià.
General dels caputxins 1538-41 i gran predicador, s’adherí al protestantisme 1541 Citat a Roma, es refugià a Ginebra, prop de Calví 1542, i es casà Cridat per Cranmer a Anglaterra 1548, a l’adveniment de Maria Tudor 1553 fugí a Zuric, i posteriorment, perseguit pels mateixos protestants, a Polònia i a Moràvia Esperit intensament religiós, adoptà les posicions més radicals És autor de Prediche nove 1539 i 1541 i Dialoghi XXX 1563
Joan de Lloria
Història
Senyor d’Estir.
Fill del vicari general d’Atenes i Neopàtria Roger de Lloria Per la pau estipulada amb els invasors francesos, fou promès a Maria, filla de Guiu d’Enghien, però el matrimoni no s’efectuà Ajudà Lluís Frederic d’Aragó per tal de procurar l’obediència dels ducats a Pere III de Catalunya-Aragó Detinguts per Lluís d’Enghien, comte de Conversano, a l’Argòlida, en una nova campanya francesa 1378, era encara presoner el 1381
Junta de Berga
Història
Nom que rebé la Junta Superior Governativa de Catalunya en establir-se a Berga (juliol del 1837).
Feu batre moneda a nom del pretendent Carles Maria Isidre Arran del conveni de Bergara 1839 publicà una allocució als catalans en la qual es negava a admetre'n els termes A instàncies seves, el comte d’Espanya, Charles d’Espagnac, fou nomenat capità general de les forces carlines del Principat, però davant les seves crueltats el detingué i probablement el feu executar Es dissolgué a la fi de la guerra juliol del 1840
Defensa Social
Política
Agrupació política creada per a la defensa dels interessos catòlics, integrada per la Federació de Centres de Defensa Social.
Activa al Principat de Catalunya, especialment a Barcelona, del 1901 al 1914 Dirigida pel Comitè de Defensa Social, es presentà a diferents eleccions, infructuosament, sovint aliada amb la Lliga Regionalista i amb els tradicionalistes Aplegava elements confessionals pertanyents a diverses tendències polítiques La presidí Alexandre Pons i Serra, i en foren directius Francesc Albó, Joan Alandí, Gaietà Pareja, Enric Sagnier i Benet de Pomés i de Pomar, comte de Santa Maria de Pomés
Magí Callís i Albanell
Arquitectura
Política
Mestre d’obres i polític.
Fill del marbrista Magí Callís i Gili, que el 1864 havia fornit el marbre per al monument a Jaume Balmes, entre el 1902 i el 1908 reformà la façana i la capella del Santíssim de Santa Maria de Manlleu Osona El 1905 projectà la capella del Sant Sagrament de Sant Vicenç de Malla Osona En l’àmbit polític, fou escollit regidor a Vic en les eleccions municipals del 10 de novembre 1901
Hèctor Moret i Cosso
Literatura catalana
Poeta.
Estudià filologia catalana i és professor d’ensenyament secundari S’inicià en l’àmbit de la poesia amb la publicació de Pentagrama 1987, gènere que continuà amb les obres Parella de negres 1988, premi Josep Maria López-Picó, Ròssecs 1992, Al cul de sac trobareu les porgueres 1993, Antídots 1996, premi Ciutat d’Elx, Temps pervers 1999, premi Guillem Nicolau de la Diputació General d’Aragó, In nuce Antologia lírica 2005 i Camp Clos 2006
,
tanka
Literatura
Nom d’una estrofa clàssica japonesa de 31 síl·labes, repartides en cinc versos segons l’esquema 5-7-5-7-7.
La gràcia de les tankes consisteix a crear, en els límits escassos d’extensió, autèntiques obres d’art poètiques, admirables per la frescor d’inspiració, la melodia dels vers, etc Als Països Catalans, contribuí decisivament a fer conèixer la tanka Carles Riba, en Del joc i del foc 1946 Entre d’altres, conrearen el gènere, Josep Maria Ribes i Monfar, 180 tankas 1947, i Francesc Galí, Tankas 1953, així com Salvador Espriu
festes de l’arbre de maig
Folklore
Commemoracions tradicionals, generals als Països Catalans, que consistien en l’erecció i l’entronització solemne d’un arbre de l’espècie més comuna a la contrada, durant determinats dies de maig.
Al voltant de l’arbre hom celebrava el ball de l’arbre de maig del qual són conservades la coreografia, la lletra i la música del de Santa Maria de Merlès Berguedà, entre d’altres Dansa de caràcter festiu, de compàs ternari en alguns llocs anava a càrrec de dones soles D’origen semblant és el ball de l’arbre verd , comú a la Garrotxa , al Ripollès i a l’Empordà per carnestoltes
marquesat de Millars
Història
Títol concedit al Rosselló per Lluís XV de França el 1719 a Esteve de Blanes i de Planque (Perpinyà 1679 — 1741), senyor de Millars, Pollestres, Fontcoberta, Vulfric, Nefiac, Reglella, Barrià i Volpillera, el qual es casà amb Françoise d’Évrard, neboda del lloctinent i comandant del Rosselló Jean de Quinson.
Deixà escrita una Genealogia de la família de Blanes Llur fill i segon marquès Joan Esteve de Blanes i d’Évrard Perpinyà 1702 — 1764 fou comissari de la noblesa del Rosselló 1749-59 La seva segona muller i vídua Maria Delpàs-Camporrells i de Ros, filla del marquès de Sant Marçal, reuní una fortuna considerable i es veié obligada, el 1793, a refugiar-se a Barcelona, on sembla que morí en la indigència
Llibres en Català
Catàleg anual de la producció editorial en català que inclou les novetats de l’any i el fons comercial.
Aparegué per primera vegada el 1967, editat per l' Instituto Nacional del Libro Español , si bé a iniciativa de l’editor Frederic Rahola i elaborat per Maria Ballester El de l’any 1981 i el corresponent als anys 1982-84 han estat editats pel Servei del Llibre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya El 1979 i el 1980 fou editat un catàleg específic sobre llibres infantils, juvenils i didàctics en català