Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
olla de pressió
Olla que hom pot tancar hermèticament, proveïda d’una vàlvula de seguretat, en la qual hom pot elevar l’aigua a un grau de temperatura superior al de l’ebullició a l’aire lliure.
premsatge
Tecnologia
Operació d’acabament a la qual són sotmeses les pells adobades, i eventualment tenyides, molles per tal de facilitar-ne l’assecatge posterior en reduir el seu contingut d’aigua fins a un 40%.
el Rard
Riu
Curs d’aigua del Rosselló, de règim torrencial, que neix als Aspres, prop d’Oms (Rosselló); en el seu curs alt pren el nom de riera de Montoriol i de la Galcerana (a Forques).
Després de deixar Vilamulaca, passa vora el mas Sobola i l’antic castell de Rard, i prop de Pollestres rep, per l’esquerra, el seu principal afluent, la Canta-rana, i, després de travessar la plana rossellonesa vora Salelles, desguassa a l’estany de Sant Nazari
poder edulcorant
Alimentació
Nombre de grams de sacarosa que han d’ésser dissolts en aigua per obtenir un líquid amb el mateix tast dolç que la dissolució d’un gram d’edulcorant artificial en el mateix volum.
Per a edulcorants naturals hom pren 100 g com a poder edulcorant de la sacarosa
fluorur de beril·li
Química
Sòlid higroscòpic que se sublima a 800°C, molt soluble en aigua, obtingut per descomposició tèrmica (900-950°C) de fluoroberil·lat d’amoni i emprat per a la producció de beril·li metàl·lic per reducció amb magnesi.
Hom l’empra també en la preparació d’aliatges de berilli i en la fabricació de vidre
caldereta
Caldereta
© CIC-Moià
Gastronomia
Sopa de peix o marisc cuinada a base d’un sofregit de ceba i tomàquet, sal, pebrot, aigua, etc; les llesques fines de pa, generalment torrat, s’hi afegeixen al moment de servir-la.
És pròpia de les Balears, on és anomenada sovint caldereta A la costa del Principat rep el nom d' olla de peix
quelídrids
Herpetologia
Família de rèptils quelonis del subordre dels tecòfors, que reuneix tortugues carnívores d’aigua dolça, amb la cua coberta d’escames semblants a les dels cocodrils, pròpies de l’Amèrica del Nord i Central.
ferrofluid
Física
Suspensió col·loidal de partícules magnètiques microscòpiques de cobalt, níquel o magnetita que es recobreixen de sabó o d’àcid oleic i es dispersen en un dissolvent que pot ésser un hidrocarbur, èter o aigua.
Els primers ferrofluids foren fabricats als EUA l’any 1948 per W Elmore i restaren desconeguts fins els anys que foren recuperats per la NASA Els ferrofluids tenen estranyes propietats hidrodinàmiques quan són en presència d’un camp magnètic per exemple el fenomen de levitació hidroestàtica d’objectes no magnètics immersos prèviament en una solució colloidal Serveixen com a juntes d’estanqueïtat sense fregadís per a arbres que giren a gran velocitat, com a amortidors d’oscillacions torsionals i, en alguns altaveus d’alta fidelitat, on omplen l’espai entre bobina i imant permanent, amorteixen…
meteorització
Mineralogia i petrografia
Alteració i esmicolament de les roques de l’escorça terrestre per l’acció mecànica i química dels agents erosius atmosfèrics, entre els quals cal esmentar l’aigua, el vent i els canvis de temperatura.
També les plantes, en introduir les arrels entre les esquerdes de les roques, collaboren eficaçment en llur esmicolament
pla dels Gramàtics
Història
Nom que tingué del sXIV al XVIII el pla de l’Aigua, esplanada de la ciutat de Lleida, al peu dels murs de l’antic castell, a l’indret de l’antic Estudi General.