Resultats de la cerca

L’any civil és dividit en 12 mesos i legalment comença el dia 1 del mes de gener i acaba el dia 31 del mes de desembre L’existència de l’any civil com a període diferent de l’any astronòmic obeeix al fet que aquest no pot ésser pres com a unitat de temps de la vida civil, per tal com no enclou un nombre enter de dies Com que la vida social es regeix pels moviments aparents del Sol, els dies civils dia solar mitjà en ésser iguals solucionen el problema de la correspondència amb el moviment diürn aparent del Sol Però cal, a més, fer coincidir, tant com sigui possible, l’any tròpic amb el civil…

Pot ésser també pintat sense ales, amb quatre potes o sense, i molt rarament volant

S'esdevé en la gestió de negocis aliens, o en el cobrament de l’indegut, etc Categoria jurídica del dret romà postclàssic —abrogada en molts codis actuals—, indicava l’obligació creada per l’acte d’un altre i que afectava el propi patrimoni

Originària de l’Àsia sud-oriental, és cultivada pel seu port i el seu fullatge com a planta d’interior en espais grans, o bé en patis i jardins ombrívols en regions càlides Necessita un sòl molt humit i ric en nutrients És una espècie extraordinàriament tòxica si es menja crua

Hi passa el camí que comunica el Pallars amb el país de Foix pel port d’Àreu o port de Boet De la seva església parroquial de Sant Feliu, romànica, amb una torre de planta quadrada, depenia l’antiga església, també romànica, de Santa Maria de la Torre A poca distància i aigua amunt del poble hi ha el nucli de la Força d’Àreu, amb les restes de l’antic castell d’Àreu Constituí un municipi fins el 1927 Havia pertangut al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò

Emparat per les organitzacions eclesials més inspirades al país, com ara l’escoltisme, les Congregacions Marianes o Montserrat, s’inspirava ideològicament en Raimon Galí i era dirigit per Frederic Roda 1955-57 i Xavier Muñoz i Pujol 1957-62, es dedicà sobretot a tasques de reflexió i conscienciació, per bé que el sector més activista, encapçalat per Jordi Pujol , organitzà 1959-60 la campanya de l’afer Galinsoga, els fets del Palau de la Música Catalana, etc Després de la separació del grup de J Pujol, CC esdevingué 1962 Comunitat Catalana i assumí un programa socialitzant, i el 1964 es…

Els principals mitjans de transmissió són per contacte directe d’un animal a l’altre, per l’home o per l’alimentació El seu origen pot ésser per migració d’animals salvatges, per contagi d’aliments, per insectes, etc Per a combatre la difusió d’aquestes malalties, cada estat té unes lleis basades en uns punts comuns declaració obligatòria, aïllament, sacrifici i destrucció de l’animal contagiós, vacunacions, prohibició de transports i mercats, confiscació de grups d’animals malalts i prohibició del consum de llur carn, etc Les epizoòties més corrents són la ràbia, la pesta bovina, porcina,…

L’art de fabricar catifes prové de l’Orient, on és conegut des de la més remota antiguitat Segons llur origen, tenien dibuixos geomètrics les catifes atribuïdes a les tribus nòmades de l’Àsia central, dibuixos de figures d’influència xinesa i motius florals d’origen persa Les catifes poden ésser fabricades manualment o mecànicament Les primeres són teixides en bastidors o telers, horitzontals o verticals es caracteritzen per la forma dels nusos són anomenades de nus turc, de nus persa , etc i són definides pel nombre de fileres de nusos per metre de teixit, nombre que sol oscillar entre 250 i…

Per poder reconèixer el seu origen patern, els gens que presenten aquest tipus de regulació són modificats durant la formació dels gàmetes mitjançant l’addició de grups metil, canvis en les histones o la formació de llocs d’hipersensibilitat La manca d’empremta genòmica en aquests gens provoca diverses malalties i diferents tipus de càncer, com ara les síndromes de Prader-Willi, d’Angelman i de Beckwith-Wiedermann

Per l’etimologia, originàriament es referia als nebots o als fills reconeguts legalment amb aquest nom, però s’estengué també a d’altres membres de la família El nepotisme tingué especialment importància durant els s XV i XVI l’inicià el papa Pau II 1461-71, fou continuat pel seu successor Sixt IV 1471-84 i arribà al grau més elevat amb el papa català Alexandre VI 1492-1503