Resultats de la cerca
Es mostren 40234 resultats
Concili I del Vaticà
A Roma s’obren les sessions del concili I del Vaticà, on es defineix la inefabilitat del papa
sinusoide
Matemàtiques
Corba les ordenades de la qual són proporcionals als sinus de les abscisses corresponents.
L’equació general de la sinusoide és f x = A sin Bx , on A i B són constants
diferència dividida
Matemàtiques
Donat un conjunt de n
arguments, x 0
,...,
x n
, d’una funció f
( x
), cadascuna de les quantitats, emprades en elcàlcul de diferències, la forma general (d’ordre j
) de les quals és representada per [ x 0 x 1
..
x j
].
El seu valor és on j pot prendre tots els valors compresos entre 1 i n , havent definit
Lemoa
Municipi
Municipi de Biscaia, País Basc, situat al N de la serra Mendoia i drenat pel riu Ibaizabal.
És un centre industrial, on hi predomina el sector de la fabricació de materials per a la construcció
grop
Tecnologia
Nus de la fusta format per una concreció dura i en certa manera dissociada del teixit del tronc de l’arbre.
És produït per la secció de la part del tronc on s’origina el brot d’una branca
Junta Superior Governativa de Catalunya
Història
Organisme de govern i de coordinació de les forces carlines de Catalunya, creat pel novembre del 1836.
Fou establerta successivament a Borredà, a Solsona i a Berga, on rebé el nom de Junta de Berga
flota d’alzina
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 5 a 15 cm d’alt de color groc, però falb o bru al centre del barret, el qual presenta una gran quantitat de metxes falbes o brunes.
La carn, de color blanc, no és hidròfana Es fa en alzinars i rouredes, on forma flotes denses
carcinoma
Patologia humana
Tumor epitelial maligne amb tendència a infiltrar els teixits veïns i a donar metàstasis per via limfàtica o sanguínia.
Pot afectar qualsevol òrgan del cos Si les cèllules epitelials on s’origina formen glàndules, s’anomena adenocarcinoma
aromer
Botànica
Arbust o arbre baix, de la família de les mimosàcies, molt espinós, de fulles doblement compostes, com les de les acàcia
veritables, i flors grogues i oloroses, agrupades formant glomèruls esfèrics anomenats, com la flor mateixa, aromes
; branques en ziga- zaga.
És corrent al migjorn valencià, on en fan tanques en general és conreat com a planta de jardí
anyol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles molt dividides i umbel·les de flors blanques, amb l’arrel inflada en una tuberositat de la mida d’una avellana, comestible.
Comú als prats i boscs de les contrades humides silícies, principalment allà on la influència atlàntica és intensa