Resultats de la cerca
Es mostren 68263 resultats
drac
Heràldica
Animal fabulós representat de perfil amb cap de serpent, cos de cocodril, potes d’àguila o de rèptil, ales de ratapinyada, llengua acabada en punta de dard i cua girada en volutes i amb la punta alçada.
Pot ésser també pintat sense ales, amb quatre potes o sense, i molt rarament volant
any civil
Cronologia
El format per un nombre enter de dies civils: 365 si és comú,
o 366 si és de traspàs,
i que, regulat amb l’any tròpic, és d’ús social general.
L’any civil és dividit en 12 mesos i legalment comença el dia 1 del mes de gener i acaba el dia 31 del mes de desembre L’existència de l’any civil com a període diferent de l’any astronòmic obeeix al fet que aquest no pot ésser pres com a unitat de temps de la vida civil, per tal com no enclou un nombre enter de dies Com que la vida social es regeix pels moviments aparents del Sol, els dies civils dia solar mitjà en ésser iguals solucionen el problema de la correspondència amb el moviment diürn aparent del Sol Però cal, a més, fer coincidir, tant com sigui possible, l’any tròpic amb el civil…
quasicontracte
Dret civil
Acte jurídic, lícit i voluntari, que no és regulat per cap convenció expressa, però del qual resulten efectes i obligacions recíprocs entre les parts o envers un tercer, comparables als d’un contracte.
S'esdevé en la gestió de negocis aliens, o en el cobrament de l’indegut, etc Categoria jurídica del dret romà postclàssic —abrogada en molts codis actuals—, indicava l’obligació creada per l’acte d’un altre i que afectava el propi patrimoni
marquesa

Marquesa
© C.I.C.-Moià
Botànica
Planta herbàcia rizomatosa, de la família de les aràcies, de tija curta i gruixuda i fulles grans, de color verd fosc brillant, amb el pecíol gruixut i el limbe sagital o oval.
Originària de l’Àsia sud-oriental, és cultivada pel seu port i el seu fullatge com a planta d’interior en espais grans, o bé en patis i jardins ombrívols en regions càlides Necessita un sòl molt humit i ric en nutrients És una espècie extraordinàriament tòxica si es menja crua
Àreu
Àreu
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), situat a 1.220 m d’altitud a la dreta de la Noguera de Vallferrera, enfront del puig d’Àreu (o Monteixo ).
Hi passa el camí que comunica el Pallars amb el país de Foix pel port d’Àreu o port de Boet De la seva església parroquial de Sant Feliu, romànica, amb una torre de planta quadrada, depenia l’antiga església, també romànica, de Santa Maria de la Torre A poca distància i aigua amunt del poble hi ha el nucli de la Força d’Àreu, amb les restes de l’antic castell d’Àreu Constituí un municipi fins el 1927 Havia pertangut al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò
catifa
Dones fent catifes a Jaipur, Índia
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit gruixut de superfície generalment vellutada, amb diversitat de dibuixos i colors, fet amb fils de llana o amb mescla d’aquesta i de fibres sintètiques, que té per base un teixit fort de cànem, jute, cotó, etc, i que és emprat, recobrint el soler d’habitacions, de graonades, etc, per a resguardar del fred i com a ornamentació.
L’art de fabricar catifes prové de l’Orient, on és conegut des de la més remota antiguitat Segons llur origen, tenien dibuixos geomètrics les catifes atribuïdes a les tribus nòmades de l’Àsia central, dibuixos de figures d’influència xinesa i motius florals d’origen persa Les catifes poden ésser fabricades manualment o mecànicament Les primeres són teixides en bastidors o telers, horitzontals o verticals es caracteritzen per la forma dels nusos són anomenades de nus turc, de nus persa , etc i són definides pel nombre de fileres de nusos per metre de…
CC
Política
Sigla que, amb el significat de Crist-Catalunya, Catalans Cristians o Catòlics Catalans, identificà un moviment parapolític nacionalista i catòlic sorgit a Catalunya en 1954-55.
Emparat per les organitzacions eclesials més inspirades al país, com ara l’escoltisme, les Congregacions Marianes o Montserrat, s’inspirava ideològicament en Raimon Galí i era dirigit per Frederic Roda 1955-57 i Xavier Muñoz i Pujol 1957-62, es dedicà sobretot a tasques de reflexió i conscienciació, per bé que el sector més activista, encapçalat per Jordi Pujol , organitzà 1959-60 la campanya de l’afer Galinsoga, els fets del Palau de la Música Catalana, etc Després de la separació del grup de J Pujol, CC esdevingué 1962 Comunitat Catalana i assumí un programa socialitzant, i el…
epizoòtia
Veterinària
Malaltia contagiosa que afecta un gran nombre d’animals d’una espècie o més d’una en un extens territori i es transmet amb gran rapidesa.
Els principals mitjans de transmissió són per contacte directe d’un animal a l’altre, per l’home o per l’alimentació El seu origen pot ésser per migració d’animals salvatges, per contagi d’aliments, per insectes, etc Per a combatre la difusió d’aquestes malalties, cada estat té unes lleis basades en uns punts comuns declaració obligatòria, aïllament, sacrifici i destrucció de l’animal contagiós, vacunacions, prohibició de transports i mercats, confiscació de grups d’animals malalts i prohibició del consum de llur carn, etc Les epizoòties més corrents són la ràbia, la pesta bovina…
empremta genòmica
Biologia
Mecanisme epigenètic de regulació de la transcripció de l’ADN que restringeix l’expressió d’un gen en funció de si ha estat heretat del progenitor masculí o del femení.
Per poder reconèixer el seu origen patern, els gens que presenten aquest tipus de regulació són modificats durant la formació dels gàmetes mitjançant l’addició de grups metil, canvis en les histones o la formació de llocs d’hipersensibilitat La manca d’empremta genòmica en aquests gens provoca diverses malalties i diferents tipus de càncer, com ara les síndromes de Prader-Willi, d’Angelman i de Beckwith-Wiedermann
nepotisme
Història
Mètode de què es valgueren els papes per a la consolidació del seu poder temporal, que consistia a afavorir membres de llurs famílies amb donacions, títols o favors en general.
Per l’etimologia, originàriament es referia als nebots o als fills reconeguts legalment amb aquest nom, però s’estengué també a d’altres membres de la família El nepotisme tingué especialment importància durant els s XV i XVI l’inicià el papa Pau II 1461-71, fou continuat pel seu successor Sixt IV 1471-84 i arribà al grau més elevat amb el papa català Alexandre VI 1492-1503