Resultats de la cerca
Es mostren 10347 resultats
coll Petit
Collada
Coll (2 484 m) que comunica la coma de Setúria (Andorra) amb la vall Ferrera (Pallars Sobirà), al SW del port Negre de Pallars.
Palous
Masia
Masia i antic terme del municipi de Camarasa (Noguera), al S del municipi, damunt un tossal, a l’esquerra del barranc de la Vall.
bordes de Paduvern
Borda
Grup de bordes del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a la vall del port Negre, a l’antic terme de Bescaran.
Nemea
Vall
Vall de l’Argòlida, Grècia, entre Fliunt i Cleones, on hi havia el santuari de Zeus, prop del qual se celebraven els jocs nemeus
.
D’aquest santuari resten algunes ruïnes la font Adrastea, l’estadi i, al centre, el temple de Zeus s IV-III aC, d’estil dòric i perípter
Sant Sebastià de Montmajor
Poble
Poble del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), situat sota la muntanya del Farell, dita antigament Montmajor, abocat a la vall de Gallifa.
Forma actualment amb el Serrat de Baix un petit veïnat habitat només com a lloc de segona residència Existia ja el 1065, i el 1098 ja depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès, que feu aixecar la seva interessant església romànica de Sant Sebastià reproduïda en 1928-29 al Poble Espanyol de Barcelona Els seus rectors eren nomenats pels abats de Sant Cugat, fins que el 1400 s’uní en qualitat de sufragània a Caldes de Montbui S'independitzà el 1868, quan fou creada la parròquia moderna, a la qual s’uní part de l’antic terme de Gallifa És servida des de Caldes de Montbui
Vallserena
Vall
Vall del Montseny, als termes de Sant Pere de Vilamajor i de Vilamajor (Vallès Oriental), afluent de la riera de Vilamajor per l’esquerra.
castell d’Uixó
Castell
Antic castell, actualment en ruïnes, construït sobre el puig del Castell, al NW de l’actual ciutat de la Vall d’Uixó (Plana Baixa).
La construcció de la part més antiga ha estat atribuïda al s XI Consta de tres recintes l’antic, que mira al S i comprèn l’alcàsser o alcassaba, un pati emmurallat amb torres, que mira al NE, i una línia exterior de defensa, de construcció més moderna D’origen islàmic, es reté a Jaume I en la quaresma del 1238 El 1247 seguí la insurrecció d’al-Azraq i es tornà a retre al Conqueridor a l’agost del 1250 Posteriorment pertangué a la corona Entre els seus alcaids figura el poeta Jordi de Sant Jordi El 1436 fou donat amb tot el seu terme a l’infant Enric d’Aragó, els successors del qual el…
la Cadolla
Muntanya
Contrafort occidental (1148 m alt.) de la serra de Mariola, termenal dels municipis de Bocairent (Vall d’Albaida) i de Cocentaina i Agres (Comtat).
penya de la Blasca
Cim
Cim (1 119 m alt.) de la serra Fenossosa, al sud de la vall de Biar, dins el terme de Banyeres de Mariola (Alcoià).
Barxeta
Municipi
Municipi de la Costera, a l’extrem est de la comarca; limita amb les muntanyes que envolten per l’oest la vall Digna (Safor).
El terme és, en general, pla, amb algunes ondulacions suaus És drenat pel riu de Barxeta, afluent del riu d’Albaida per la dreta, i pel barranc de la Parra, ambdós d’aigües permanents L’àrea no conreada és ocupada per brolles, i és aprofitada com a pastura d’hivern L’àrea conreada ocupa 1 256 ha un 77% del terme, amb predomini de secà i arbori oliveres, garrofers, ametllers El regadiu té 209 ha, 79 de les quals utilitzen aigües del riu de Barxeta i són de reg permanent, i 130 utilitzen aigua de pou, que permet un reg eventual El principal conreu de regadiu és el taronger, seguit de les…