Resultats de la cerca
Es mostren 13398 resultats
Joan Egea i Fernández
Dret
Jurista.
Doctor en dret per la Universitat de Barcelona 1981 i catedràtic de dret civil de la Universitat Pompeu Fabra d’ençà del 1991, fou degà de la facultat de dret entre el 1994 i el 2000 És especialista en dret civil català i ha participat com a expert del departament de justícia en les principals reformes legislatives en matèria de dret de família aprovades pel Parlament de Catalunya durant els anys noranta, entre les quals el codi de família És autor de desenes de publicacions en la seva especialitat, entre les quals destaquen els Comentaris al Codi de Família, a la Llei d’Unions Estables de…
Carme Chacón i Piqueras

Carme Chacón i Piqueras
© Partit dels Socialistes de Catalunya
Política
Dret
Política
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a les universitats Victoria de Manchester, Osgoode Hall Law School de Toronto, Kingston de Londres i Laval de Mont-real Fou professora de dret constitucional a la Universitat de Girona Militant de les Joventuts Socialistes des del 1989 i membre del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 1994, l’any 2000 passà a formar part de la comissió executiva Elegida regidora de la seva ciutat, del 1999 al 2003 en fou primera tinenta d’alcalde i, des d’aquest darrer any, novament regidora Fou també observadora internacional de l’…
Laia Sanz i Pla-Giribert

Laia Sanz i Pla-Giribert
© Gasgas
Motociclisme
Motociclista.
Especialista en les modalitats de trial, raid i enduro, ha format part de les escuderies Beta 2000-03, Montesa 2004-10, Gas-Gas 2012 i des del 2020, Montesa-Honda 2011 i 2013-15 i KTM 2015-19 El 1999 fou tercera en els Campionats d’Espanya i de Catalunya en la categoria de cadets Des de l’any 2000 fins al 2013 fou consecutivament campiona del món de trial femení, tret del 2007, que restà en segona posició L’any 2021 guanyà de nou el Campionat del Món de trial També es proclamà campiona d’Europa deu vegades consecutives del 2002 al 2011 i d’Espanya del 2003 al 2010 Amb l’equip espanyol guanyà…
,
Ferran Mascarell i Canalda

Ferran Mascarell i Canalda
© Òmnium.cat
Política
Polític i historiador.
Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona 1976, fou editor i director de la revista d’història L’Avenç en 1977-84 i coeditor de la revista Saber en 1980-83 Aquest any fou un dels promotors i el primer president de l’ Associació de Publicacions Periòdiques en Català i també fou nomenat director de Publicacions de la Diputació de Barcelona Desenvolupà també el projecte inicial del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB i el 1987 fou designat coordinador de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona Posteriorment assumí el càrrec de director gerent de l’Institut de…
Kirman
Arts de l'espectacle (altres)
Nom artístic de Josep Miret i Quillet, conegut com a Faquir Kirman.
Debutà professionalment el 1965 i actuà, tant a Catalunya com a l’estranger, en cabarets, convencions, sales de festes, teatres i festes medievals Havent treballat al Circ Mundial i a les gires catalanes del Circ Price, participà en les programacions de La Cuina de les Arts, el Circ Cric i el Circ Crac En el seu repertori destaquen números com “Les rodes de foc”, “L’estilet a les fosses nasals”, “L’encantador de serps”, “El volcà humà” o “La bombeta mastegada i engolida” Premiat amb l’Aplaudiment Sebastià Gasch el 1982 com a màxim representant i dignificador del faquirisme a Catalunya, s’ha…
Joan Font i Pujol
Teatre
Actor i director teatral.
Fou un dels membres fundadors del grup de teatre Els Comediants 1971, on ha desenvolupat la seva activitat professional Ha participat com a actor, creador i director d’aquesta companyia en espectacles com Non Plus Plis 1972, Catacroc 1973, Taller 1976, Plou i fa sol 1976, etc, i, posteriorment en Mediterrània 1991, Mare Nostrum 1992, Llibre de les Bèsties 1995, Anthología 1996, TEMPUS 1997, El sol d’Orient 1999, La Flauta Màgica 1999 i Maravillas de Cervantes 2000, Bi 2001, Boccato di Cardinale 2003, L’arbre de la memòria 2004, presentat al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 El sarau de l’…
Miquel Carbonell i Selva
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Antoni Caba a l’escola de Llotja de Barcelona Pintà un quant temps a Madrid vers el 1884, on també decorà interiors Conreà la pintura anecdòtica d’una grandiloqüència sensiblera Patria, Fides et Amor , però és més apreciat pels seus paisatges del Llobregat i, sobretot, pels seus retrats, d’un digne realisme en la línia del seu mestre L’esposa de l’artista, Museu d’Art Modern de Barcelona Publicà també poesies a Lo Gai Saber i al Calendari Català
Fruitós Canonge i Francesch

Fruitós Canonge
© Fototeca.cat
Prestidigitador.
El 1831 la seva família es traslladà a Barcelona Fou enllustrador i venedor ambulant de crema per a enllustrar el calçat Assolí grans èxits com a prestidigitador Recorregué Amèrica i bona part d’Europa Fou conegut per El Merlín español Perseguit per les seves idees republicanes, fou nomenat, tanmateix, cavaller dels ordes d’Isabel la Catòlica i de Carles III
Bernat Calbó
Cristianisme
Abat de Santes Creus i bisbe de Vic (1233-43).
Cavaller descendent d’una família de repobladors del Camp de Tarragona, fou assessor de la cúria arquebisbal de Tarragona Després d’una malaltia greu 1213, es féu monjo cistercenc de Santes Creus, on professà el 1215 Vers el 1220 en fou designat prior, i posteriorment abat El seu prestigi atragué molts personatges importants a Santes Creus Impulsà la reforma de monestirs — fundació de Valldonzella, redreç de la canongia d’Àger — , i en l’expedició de conquesta de Mallorca fou conseller d’alguns dels barons que acompanyaren el rei Jaume I molts d’ells foren enterrats al monestir A causa de la…
Julià Riu i Serra
Escultura
Escultor.
Es formà a l’Escola Massana de Barcelona 1937-38, on fou després professor de 1963 a 1985 Es donà a conèixer com a escultor entre els anys 1950 i 1951 al Saló d’Octubre, a l’Exposició d’Art Religiós del FAD i als Cicles Experimentals d’Art Nou, a les galeries El Jardín, on realitzà la seva primera exposició individual, en la qual es distanciava del convencionalisme que dominava els primers anys del franquisme Posteriorment amplià estudis a París amb una beca de l’Institut Francès 1952 En tornar a Catalunya es dedicà també, tot i la seva formació inicial d’escultor, al gravat, la xilografia i…