Resultats de la cerca
Es mostren 68268 resultats
sàlvia
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 30 a 60 cm d’alçada, aromàtica, de fulles oblongues o lanceolades, oposades i peciolades, i de flors generalment d’un blau violat, grosses i de corol·la bilabiada, disposades en verticil·lastres.
Creix en brolles, en algunes zones àrides de l’Europa meridional Té molta fama com a planta medicinal, i és emprada contra les suors febrils, per a disminuir la glucèmia, com a regulador menstrual, etc
salera
Caixó o altre recipient, de formes molt variades, sovint amb brocs i tremuges, destinat a guardar-hi la sal en gros, d’on hom en treu per omplir els salers, per escampar-ne en les saleres del bestiar, etc.
reductasa
Alimentació
Enzim reductor produït per la flora microbiana de la llet, la proporció del qual (analitzada per la velocitat en què es descolora el blau de metilè o la resazurina) és un índex de l’estat sanitari de la llet.
raspallament
Indústria tèxtil
Operació d’acabament que consisteix a sotmetre un teixit a l’acció d’un raspall, generalment cilíndric, amb la finalitat de netejar-ne la superfície i allisar, orientar o aixecar el pèl, generalment combinada amb altres operacions d’acabament.
ranunculàcies
Botànica
Família de ranals constituïda per plantes generalment herbàcies i perennes, de fulles alternes, sense estípules, sovint dividides, de flors acolorides, hermafrodites, generalment actinomorfes, poliandres i de gineceu súper apocàrpic, i de fruits en fol·licle, en núcula o en baia.
Consta d’unes 1500 espècies, pròpies quasi exclusivament de l’hemisferi nord Ranunculàcies més destacades Aconitum sp acònit Aconitum anthora herba tora , tora Aconitum lycoctonum escanyallops , matallops Aconitum napellus matallops , acònit, escanyallops, herba tora, tora Actaea spicata herba de Sant Cristòfol Adonis aestivalis ull de perdiu Adonis annua ull d’àngel Anemone alpina anemone alpina, viola blanca Anemone coronaria anemone coronària, castanyola Anemone hepatica herba fetgera , fetgera, viola de galàpet, viola de llop, viola de pastor Anemone japonica …
propretor
Història
A la Roma republicana, càrrec que el pretor, en expirar el seu nomenament d’un any de durada, rebia amb destinació al comandament de l’exèrcit o a l’administració d’una província, en virtut de la prorogatio imperii
.
teranyina
Teranyina
© Xevi Varela
Anatomia animal
Aracnologia
Teixit que fabriquen diversos aràcnids amb el fil, o seda, produït per les fileres de les glàndules sericígenes i que serveix de parany per a caçar les preses de les quals es nodreixen i d’habitacle, de vehicle, etc.
Cada espècie en fabrica una de diferent N'hi ha que només són una sèrie de fils de fibroïna que irradien de l’amagatall de l’animal d’altres construeixen masses irregulars com la de l’aranya domèstica, i d’altres fabriquen, instintivament, estructures geomètriques com la de l’argiope i la de l’epeira En la majoria d’espècies només fan teranyines les femelles
arèola
Anatomia vegetal
Petita zona delimitada per un relleu o bé de diferent coloració que les que l’envolten, com les que hi ha entre els nervis anastomitzats de les fulles, el senyal d’inserció d’un fruit sobre el receptacle, etc.
anell deflector
Tecnologia
Ressalt perifèric treballat en un arbre o anell adaptat en aquest, que serveix per a projectar l’oli de greixar (que flueix per la superfície de l’arbre) contra un càrter que fa les funcions de cubeta de recuperació.
Els anells deflectors ajuden a impedir les fuites d’oli pels premsaestopes
anastàtica
Disseny i arts gràfiques
Tècnica de reproducció autogràfica ( autografia
) que consisteix a mullar l’original amb aigua, entintar després les lletres amb tinta grassa —que és repel·lida per les zones molles— i, seguidament, transferir-lo per pressió sobre la pedra o planxa litogràfica.
Fou emprat per primera vegada per Rudolf Appel, de Berlín, l’any 1840, i abans de la invenció dels sistemes fotomecànics era el procediment idoni per a reproduccions en facsímil