Resultats de la cerca
Es mostren 68268 resultats
anàfora
Lingüística i sociolingüística
Terme manllevat pels gramàtics grecs a la retòrica i ressuscitat pels lingüistes moderns, que designa el fet que un membre d’una frase és objecte d’una referència ulterior, dins la mateixa frase o dins una frase del discurs.
La frase quan en Pere va saber el fet, no s’hi va resignar exemplifica els dos tipus de referència anafòrica més importants en català l’anàfora pronominal hi remet a el fet i l’anàfora zero el subjecte en Pere és implícit en el segon verb Tal com mostra aquest mateix exemple, no cal que la referència anafòrica conservi la funció gramatical del membre hi té el valor d’un complement preposicional, mentre que el fet apareix en funció d’objecte directe/>
ameloblast
Biologia
Cèl·lula que en l’embrió humà constitueix els anomenats epitelis adamantins (extern i intern), situats entre l’esmalt i el reticle polpós de l’esmalt, i que recobreixen pràcticament tot l’òrgan adamantí o rudiment dentari en l’embrió.
albumosa
Bioquímica
Polipèptid de pes molecular elevat, producte de la hidròlisi incompleta de proteïnes (p ex, peptina), que no es coagula per la calor, àdhuc en medi àcid, però que precipita en solució saturada de sulfat d’amoni o de magnesi.
Un tipus especial d’albumosa és l’anomenada proteïna de Bence-Jones
escola del Maestrat
Pintura
Nom que hom ha donat a l’obra pictòrica sortida del taller —o que hi era relacionada— que regien, a Sant Mateu del Maestrat, el pintor Valentí Montoliu i els seus fills, durant la segona meitat del s XV.
senyoria de Labrit
Història
Territori feudal, amb centre a la localitat de Labrit o Albret, desmembrat del ducat de Gascunya el 1009, del qual fou primer senyor Amanieu I (mort després del 1030), que hom fa un dels descendents dels ducs de Gascunya.
Després de reunir, per enllaços, una sèrie de feus Maremme, Tartàs, Dreux, Llemotges, Perigord, Castres, la senyoria fou elevada a ducat 1556 a favor del senyor Alà I Albret Amb el duc Enric II d’Albret, fet rei de Navarra Enric III i rei de França Enric IV, fou incorporat a la corona francesa
altar
Física
Paret, generalment de rajola refractària, que limita el fogar per a la sortida dels gasos de combustió tot donant-los una turbulència que n’afavoreix la mescla en penetrar en un forn o a les conduccions d’una caldera.
alferes de navili
Transports
Grau del cos general de l’armada espanyola immediatament superior al d’alferes de fragata i inferior al de tinent de navili; equival al grau de tinent de l’exèrcit de terra o de l’exèrcit de l’aire.
En la marina francesa i la soviètica correspon al grau d' enseigne de primera classe En la nord-americana i en la britànica rep el nom de tinent junior grade
alcaid de la mar
Història
Als s. XIV i XV, en alguns territoris de règim senyorial o reial, el qui tenia la missió de vetllar pel bon ordre i compliment de les ordinacions de pesca i d’altres funcions pròpies de capità de port.
circell
Anatomia vegetal
Òrgan vegetal amb aspecte de tija molt prima, d’origen foliar o caulinar, que gràcies al seu acusat haptotropisme s’arrapa a qualsevol suport i s’hi cargola en hèlix, permetent, així, a la planta d’enfilar-s’hi.
cèstrum parqui
Botànica
Arbust originari de Xile, de la família de les solanàcies, que ateny fins a 3 o 4 m d’alçada, de fulles alternes ovatolanceolades, coriàcies, verdes tot l’any, i de flors tubuloses, groguenques, que desprenen una olor forta.
És emprat en jardineria a la regió mediterrània