Resultats de la cerca

Ordenat sacerdot, posteriorment se secularitzà i feu estudis d’administració i direcció d’empreses En 1977-80 fou secretari general de l’organització de la petita i mitjana empresa de Catalunya PIMEC Membre d’ Unió Democràtica de Catalunya des del 1976, en fou president del Consell Nacional del 1986 al 1990 Fou diputat al Congrés 1979-83 per la coalició Convergència i Unió i representant de la Generalitat al Senat el 1993, cambra de la qual fou vicepresident primer fins el 1995 Conseller de Treball 1980-84 i de Cultura 1984-85, el 1999 fou elegit president del Parlament de Catalunya  en…

Fou un autor pràcticament desconegut fins que Pin i Soler l’inclogué en l’antologia Sonets d’uns i altres 1904 i Jeroni Zanné l’introduí a Joventut En aquesta revista publicà poemes socials i sonets molt treballats que acostumen a construir-se al voltant d'una visió un paisatge conegut o exòtic, un personatge històric o literari, una escena, que, en ser descrita pel poeta, adquireix un sentit simbòlic en general força unívoc Estan influïts pels poetes del segle d’or castellà i pel romanticisme Alguns foren recollits en un fascicle no datat de Lectura Popular Passat el modernisme, recollí…

Fill d’un militar carlí, s’establí de jove a Barcelona Cap al 1860 parà una botiga de mobles al carrer de la Ciutat, que es convertí en capdavantera de l’ebenisteria local i guanyà un premi a l’Exposició Internacional de París 1867 El 1887 edificà uns grans tallers propis a l’Eixample En seria continuador unitari Josep Ribas i Anguera 1866-1909 i la seva vídua fins el 1936

Collaborador i successor al taller de Pere Garcia de Benavarri Hom en coneix l’arcaïtzant retaule d’Enviny, signat i datat el 1490 Hispanic Society, Nova York

Professor 1912 a l’Escola d’Enginyers Tèxtils de Terrassa Es dedicà a la investigació, fundà i dirigí 1908 el Laboratori del Condicionament Terrassenc i registrà diverses patents entre les quals el dinamòmetre continu És autor de nombroses obres de l’especialitat Problemes de tecnologia tèxtil, Tisaje mecánico, Materias textiles , etc Fou, d’altra banda, el fundador de les Joventuts Musicals de Terrassa i publicà Comentarios y poemas musicales 1947 i una Teoría física de la música 1948

A divuit anys es féu càrrec del Teatre Novetats i, més tard, del Teatre Principal, a Barcelona, en el qual utilitzà l’electricitat ja l’any 1874 El 1882 acceptà l’empresa del Liceu i, amb breus interrumpcions durant les quals visità els EUA, l’Argentina, etc, la regí fins a la mort Hi donà a conèixer les òperes Henry Clifford 1895 i Pepita Jiménez 1896 d’Isaac Albéniz, Bruniselda i Emporium 1906 d’Enric Morera, i Tiefland 1910 d’Eugen d’Albert Introduí la major part del repertori wagnerià i, per primera vegada, la tetralogia completa Der Ring des Nibelungen 1910

És autor de les allegories, en marbre, d’Europa i Àsia ~ 1802, de la Llotja de Barcelona

Amb el pseudònim de Pedro Nimio collaborà a La Nación 1919, El Diluvio 1926, etc Fou autor de Zapirón y Tejoleta 1923, llibre d’aventures per a joves Crític d’art a Ràdio Espanya, publicà 14 volums 1940-54 sota el títol general d' El año artístico Les seves crítiques, bé que estèticament reaccionàries, són molt útils com a testimoniatge de les manifestacions artístiques de la Barcelona de postguerra

Fill d’una nissaga de músics de Cornellà, es formà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de Josep Colomer Fou tenora solista en les cobles La Principal del Llobregat 1967-77, La Principal de la Bisbal 1978-83 i Ciutat de Barcelona 1983-91 i component de la Banda Municipal de Barcelona 1983-2015 Una interpretació acurada de la tenora propera a la perfecció dels instruments clàssics feu que des del 1980 estigués sollicitat per a collaborar en múltiples àmbits orquestres simfòniques, cantautors, espots publicitaris, pellícules, TV, músiques experimentals, etc Fou un…

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on rebé les màximes qualificacions També, a Barcelona, cursà Humanitats al Seminari Conciliar El 1904 ingressà a la Schola Cantorum de París per a cursar-hi estudis superiors de música Entre els seus professors hi havia Vincent d’Indy -harmonia- i Alexandre Guilmant -orgue- El 1905 guanyà el premi de la Segona Festa de la Música Catalana organitzada per l’Orfeó Català Durant la Primera Guerra Mundial fou mestre de capella de la basílica de Saint-Quentin Picardia, càrrec que combinà amb la feina d’infermer voluntari a l’hospital de la…