Resultats de la cerca
Es mostren 68651 resultats
reflexiu | reflexiva
Gramàtica
Dit del pronom personal que substitueix com a complement directe o indirecte la persona que fa de subjecte d’un verb reflexiu (me/em, te/et, se/es). Ex: els rics es donen tots els gustos.
particularisme
Religió
Actitud religiosa, vinculada sovint a interessos nacionalistes i contraposada a l’universalisme, segons la qual un grup social es considera com a particularment escollit per Déu amb exclusió d’altres grups o pobles de religió diferent.
portantveus
Al Principat de Catalunya, als regnes de València i Mallorca i a Sardenya, títol oficial donat al governadorgeneral com a representant, en el seu origen, del governador general de la corona, càrrec vinculat al primogènit.
pinyó
Tecnologia
Roda dentada petita, especialment la d’un sistema de transmissió de moviment que engrana amb una cadena, com ara el pinyó d’una bicicleta o la més petita de les dues rodes dentades d’un engranatge.
provisió
Quantitat retinguda dels beneficis bruts d’un exercici per fer cara a necessitats no determinades però possibles, com a conseqüència de la mateixa activitat de l’empresa, generalment la depreciació de certes partides de l’actiu.
prendre el senyal
Agronomia
Ramaderia
Començar alguna feina del camp, com sembrar, segar, batre, etc, o començar alguna fase de la criança, l’explotació, etc, d’un animal, especialment iniciar la temporada de desmamar els anyells o de munyir les ovelles.
diagrama
Diagrames estadístics: de barres, de sectors, etc,
Matemàtiques
Gràfic traçat generalment en un pla dotat d’uns eixos de coordenades per tal d’il·lustrar la relació existent entre dues quantitats variables, una de les quals hom pot considerar com a funció de l’altra.
anatomia patològica
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia les modificacions anatòmiques aparegudes als òrgans i als teixits com a conseqüència dels agents morbosos i que són detectables a ull nu o observades solament amb l’ajut del microscopi.
El seu origen és relativament tardà en la història de la medicinaCorrespon a Giambattista Morgagni 1681-1771 el mèrit d’haver fet notar en la seva obra De sedibus et causa morborum que les modificacions funcionals provocades per les malalties són acompanyades per alteracions morfològiques en els òrgans Rudolf Virchow, al final del s XIX, establí les bases de l’anatomia patològica moderna en atribuir a les cèllules i substàncies intercellulars l’essència de les alteracions patològiques L’anatomia patològica presenta dos aspectes fonamentals un d’autòptic i un altre de quirúrgic Al primer…
agustí descalç
Cristianisme
Membre d’un orde religiós sorgit com a reforma dels recol·lectes, iniciada per Andrés Díaz al convent de la Madonna dell’Oliva, de Nàpols (1592) i autoritzat pel Papa Climent VIII el 1599 a rebre novicis.
Actualment, orde independent des del 1912, uneix la vida contemplativa a l’activa La branca femenina sorgí quasi simultàniament i té monestirs a diverses localitats del País Valencià
depressió lígur
Meteorologia
Geografia
Centre de baixes pressions, situat normalment sobre el golf de Gènova, que origina una gran inestabilitat a la Mediterrània occidental, per tal com atreu les pertorbacions del front polar i crea corrents pertorbats del SE (llevantada).
Freqüent tot l’any, llevat de l’estiu, quan dominen la Mediterrània les altes pressions subtropicals S'origina per causes dinàmiques, quan les masses d’aire fred del N o NW arriben fins al golf de Gènova i originen forts corrents ascendents de l’aire més càlid