Resultats de la cerca

Jugà amb la Unió Gimnàstica Badalona, amb la qual es proclamà campió de Catalunya 1952 L’any 1953 quedà en segona posició en el Campionat de Catalunya i arribà a la final del Campionat d’Espanya Fou dues vegades seleccionat dins l’equip regional a onze Fou el cinquè president de la Federació Catalana d’Handbol 1967-72 Desta-cà per l’impuls de la selecció catalana d’handbol També fou vicepresident de la federació espanyola

Fundat el 1957, nasqué sota la tutela del centre religiós de Sant Cristòfol La temporada 1987-88 ascendí a tercera divisió estatal, on jugà també la següent temporada Posteriorment jugà en categories territorials, essent campió de preferent catalana la temporada 2006-07 El 1987 fou subcampió de la Copa Generalitat Disposa d’equips en categories inferiors i és considerat com el segon club de futbol més important de Terrassa Juga a l’estadi municipal de Ca n’Anglada

Membre del Centre Atlètic Laietània, es proclamà campió de Catalunya de salt de perxa 1951 Guanyà la medalla de plata 1949, 1956 i la medalla de bronze 1952 del Campionat d’Espanya Fou president del CA Laietània 1961-70 També practicà el senderisme i l’alpinisme Propietari d’una empresa familiar de materials de construcció, fou president de Caixa Laietana 1991-2003, càrrec des del qual impulsà diferents iniciatives i obres cabdals de l’obra social de l’entitat

Els carrers de Barcelona i Terrassa acullen dues manifestacions contra el racisme convocades per més d’un centenar d’associacions, entitats, partits polítics i institucions com a resposta als recents incidents de Banyoles, Girona i el barri terrassenc de Ca n’Anglada Tot i l’ampli espectre dels convocants, només es reuneixen 3000 persones a Terrassa i 2500 a Barcelona Les dues manifestacions finalitzen amb la lectura d’un manifest on es demana una nova llei d’estrangeria

Uns desconeguts calen foc durant la nit a una casa de Banyoles on vivien cinc famílies d’origen africà, en una acció racista que es produeix pocs dies després dels fets del barri de Ca n’Anglada, a Terrassa L’incendi provoca desperfectes a la planta baixa, i ferides a tres dones que intenten fugir de les flames saltant des d’un segon pis Simultàniament, Girona també és víctima d’un atemptat similar, amb l’incendi d’una mesquita

Les notícies històriques d’aquesta capella a tocar de l’antiga masia de ca n’Estaper són molt escasses Sabem que existia el 1047, perquè és esmentada en l’acta de consagració de l’església de Sant Cebrià d’Aqualonga que tingué lloc aquest any En aquest document llegim que l’església de Sant Cebrià té moltes possessions i alous propers a l’església de Sant Joan del castell de Benviure, textualment “subtus Ecclesiam Sti Joannis Castrí Benevivere”

Seguidor de Canaletto, assolí ben aviat un estil propi, on destaca l’esfumat de la llum i el gust pel moviment Abandonà l’anècdota i passà a la plasmació d’un tros de paisatge on no manquen l’element humà i arquitectònic Fou un dels pintors destacats del vedutisme Posteriorment passà al paisatge inventat Hom en destaca La roda de Sant Marc, influïda per Canaletto, Capricis representant ruïnes National Gallery, Londres i La Piazzetta Ca’ d’Oro, Venècia

Estudià al conservatori del Liceu de Barcelona Partí a l’Argentina, on fundà i dirigí l’orfeó del Casal Català de Tucumán Fou director del Conservatorio Fontova de Buenos Aires, i fundador del conservatori de Salta És autor de sardanes i d’una Marxa a 6 x 8 , dedicat a en Francesc Macià i al seu secretari en Ventura i Gassol amb motiu de la seva visita a l’Argentina ca 1928, amb lletra de Ventura Gassol

En els instruments de llengüeta senzilla, una pala individual es fixa a l’extrem del tub, tot obturant parcialment l’entrada de l’embocadura En les llengüetes dobles, són dues peces simètriques que formen la ca nya Orientades l’una contra l’altra, deixen un pas estret per a l’aire, que, juntament amb les pales, es posa en vibració en ser forçat a travessar-lo En aquest tipus de llengüeta, les pales se subjecten al tudell lligades amb fil

El 1950 s’establí a Sabadell, on s’afilià a la Societat El Recreo, que s’acabava de formar al barri de Ca n’Oriac 1952 Aviat començà a participar en competicions d’àmbit local i comarcal Tingué un important colomar amb més de trenta exemplars Sempre formà part de la junta directiva del club, que presidí durant dotze anys D’altra banda, fou nomenat àrbitre per la Federació Catalana de Coloms Esportius 1959 i, posteriorment, en rebé la medalla i l’escut