Resultats de la cerca

Estudià piano, orgue i contrapunt a l’Acadèmia de Viena Posteriorment feu estudis de musicologia amb G Adler i R Lach a la universitat de la mateixa ciutat, on es doctorà l’any 1927 i obtingué un postdoctorat el 1932 Fou assistent 1928-39 i professor 1939-73 de l’Institut Musicològic de la Universitat de Viena, membre de la Societat de Recerca dels Monuments Musicals Austríacs 1930 i de la Comissió de Recerca Musical de l’Acadèmia de Ciències Austríaca 1946 i cap del departament de musicologia de l’Acadèmia Catòlica de Viena 1945 El 1946 fou nomenat director de la collecció musical de la…

Fou alumne del Conservatori de València i estudià filosofia a la universitat Es perfeccionà al Conservatori d’Anvers amb W Boeykens 1984-86 i a la Guildhall School of Music and Drama amb A Pay 1986-88 Ha estat guardonat en diversos concursos nacionals i internacionals, com el Royal Tunbridge Wells Internacional Young Competition 1987 Fou un dels membres fundadors de la Joven Orquesta Nacional de España, i ha estat convidat a tocar amb la Chamber Orchestra of Europe, l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields, la Scottish Chamber Orchestra i, com a solista, amb l’Orquestra de Cadaqués, la…

Estudià música al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixebla d’AL Chova Posteriorment, a Barcelona, perfeccionà la seva tècnica amb J Oncina i T Menotti A setze anys inicià la seva carrera professional, amb diversos recitals al País Valencià de cançons espanyoles, franceses i lieder Debutà a l’òpera el 1987 amb La sonnambula , a Bilbao, i més tard es presentà amb èxit a Madrid i Viena amb obres de GF Händel i WA Mozart El 1991 interpretà a Zuric Les noces de Fígaro -sota la direcció de N Harnoncourt-, Rigoletto i L’elisir d’amore el 1994 realitzà una gira de concerts…

Inicià els estudis a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Nàpols, on fou alumne de Leonardo Leo durant quinze anys El 1747 obtingué el lloc de mestre de capella a la catedral de Milà, càrrec que ocupà fins la seva mort Segons documentació conservada sembla que, a més, Fioroni exercí aquestes mateixes tasques en altres esglésies de Milà, com ara la de San Marco o la de Santa Maria della Visitazione i que la seva música seguia essent interpretada durant els oficis a la seu molt després de la seva mort Leopold i Wolfgang Amadeus Mozart conegueren Fioroni el 1770 i…

Estudià a l’Escola de Música de Galles i a la Guildhall School of Music Debutà el 1990 com a Guglielmo Così fan tutte a l’Òpera Nacional Gallesa, i tres anys més tard es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres com a Fígaro Les noces de Fígaro Des de llavors ha esdevingut un dels barítons més sollicitats de la seva generació en l’escena operística internacional i també en l’àmbit dels enregistraments fonogràfics Ha cantat en cèlebres teatres d’òpera, com el Metropolitan de Nova York i l’Òpera de Viena, i en importants festivals, entre els quals hi ha el Festival de Salzburg, on el…

Es formà al Conservatori de Viena, on tingué com a mestre A Bruckner El 1876 fou contractat com a director assistent al primer festival celebrat a Bayreuth i posteriorment en fou el director 1888-1902 Esdevingué un dels directors wagnerians més preuats i les seves interpretacions destacaren per la claredat, l’energia i la delicadesa Com a compositor escriví tres òperes, una de les quals, Agnes Bernauer 1880, fou estrenada a Weimar gràcies a les gestions de F Liszt Del 1881 al 1903 fou director al Teatre d’Òpera de Karlsruhe i de la Societat Filharmònica, institucions on elevà…

Estudià arts interpretatives al Burgtheater de Viena en 1921-23 i debutà com a actor aquest darrer any a Lübeck El 1925 anà a Breslau Silèsia i començà a exercir de productor i d’assessor teatral i continuà aquesta tasca a Basilea, Friburg de Brisgòvia, Colònia, Frankfurt i, després de la guerra, a Berlín També treballà fora d’Alemanya i realitzà alguns films musicals El 1959 ocupà el càrrec de professor de l’Akademie der Künste a Berlín i el 1962 en fou nomenat vicepresident Feu importants aportacions pel que fa a la producció operística i rebutjà els convencionalismes que hi imperaven…

Vida Regentà l’empresa del Gran Teatre del Liceu durant els períodes 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47 El seu principal objectiu fou renovar l’activitat del teatre, obrir-lo a les avantguardes artístiques de l’època i sotir de la rutina d’un repertori que s’estava quedant obsolet Això es materialitzà amb la presentació d’òperes russes - Borís Godunov 1915, El príncep Ígor 1922 i La fira de Sorotxinski 1924-, l’actuació de noves veus -F Viñas, M Barrientos, H Lázaro, T Ruffo, M Fleta, etc-, i l’estrena d’òperes com El cavaller de la rosa i Intermezzo , de R Strauss 1925, Pelléas et Mélisande…

L’obra de Goethe fou sovint concebuda a partir de motius melòdics o amb previsió d’adaptacions musicals L’extens poema dramàtic Faust és un exponent destacat d’aquest esperit, bé que, després de la mort de Wolfgang Amadeus Mozart 1791, Goethe refusà les peticions d’altres compositors entre els quals hi havia Ludwig van Beethoven per a musicar-lo íntegrament Posteriorment, el Faust donà lloc a l’òpera homònima de Charles Gounod 1859 i la cantata La damnation de Faust 1846, de Héctor Berlioz, entre altres adaptacions Altres textos seus foren utilitzats per a diferents tipus de…

Germà del també director Henry Krips Estudià a la seva ciutat natal, on es formà musicalment amb F Weingartner, de qui fou assistent després d’un breu període com a violinista a l’Orquestra de la Volksoper En 1921-24 dirigí els cors de l’esmentat teatre i posteriorment treballà als teatres d’òpera d’Aussig 1924-25 i Dortmund 1925-26, fins que el 1926 fou nomenat director general de música a Karlsruhe, on romangué fins el 1932 A partir del 1933 dirigí l’orquestra de l’Òpera de Viena, tasca que abandonà al cap de cinc anys fugint de la repressió nazi El 1945 hi tornà, després d’un període de…