Resultats de la cerca

Fou construïda per l’Ajuntament de Barcelona dins la zona portuària, als terrenys de l’antic Casino i Banys de Sant Sebastià, i cedida en usdefruit al Club Natació Atlètic-Barceloneta Inaugurada el 1995, constava de sala de gimnàs i dues piscines una coberta, de 33,33 × 25 m, i una exterior, de 25 × 12 m El 2003 el club amplià el complex amb una segona sala de fitnes i una piscina exterior de 25 × 21 m, amb aigua temperable

Propietat de la Fundació Societat General d’Aigües de Barcelona , aprofita les installacions i l’arquitectura modernista d’Aigües de Barcelona a Cornellà, en un edifici projectat per Josep Amargós 1905, amb la maquinària original de l’antiga estació de bombament i proveïment d’aigua, per a explicar la importància d’aquest líquid com a element fonamental de la vida humana i per a projectar valors associats amb la cultura de l’aigua Consta de tres naus la sala de calderes, la sala de l’electricitat i la sala de màquines, les quals conserven la maquinària…

Fadristern d’una masia de Cabrils, des del 1672 fins a la seva mort fou capellà i administrador de la noble Casa Sala d’Arenys de Munt També fou capellà de la parròquia d’Arenys de Munt 1685-1700 i beneficiat de l’església del Roser 1689 Entre la documentació patrimonial de la Casa Sala es troba un volum intitulat Notas vellas , dipositat a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar ms 1131, que fou iniciat al s XVI com a llibre de comptes i que a partir del foli 27 fou continuat pel reverend Jaume Avellà D’ençà de l’any 1674 començà a relatar notícies domèstiques…

Fill i deixeble de Ramon Stolz i Seguí Estudià a l’Escola Industrial de València 1917-22 i a l’Acadèmia de Bellas Arts de San Fernando de Madrid 1922-25, d’on fou el primer catedràtic de tècniques pictòriques 1943 El 1934 pintà el llenç del nínxol de la Mare de Déu dels Desemparats a València i en 1939-40 restaurà els murals de Goya, Bayeu i González-Velázquez a la basílica del Pilar de Saragossa, i hi féu el gran fresc de la volta del cor major La música al servei de la religió , gènere en el qual sobresortí basílica dels Desemparats de València 1940, església de l’Espíritu Santo de Madrid…

Format a Llotja i amb Clarasó i Llimona Participà en exposicions collectives des del 1910 Estudià a París amb Landowsky Fou professor de perspectiva als ateneus obrers de Barcelona i de les Corts Exposà individualment a la Sala Parés de Barcelona 1914 i a nombroses exposicions de conjunt El 1951 féu una assenyalada mostra individual a la Sala Busquets de barcelona, on presentà bronzes, marbres, talles de fusta i de vori, així com aquarelles Ha conreat la medallística i la pintura mural Banc Vitalici de Barcelona

La tècnica que utilitza empra els pigments amb coles intentant evocar un misteri en les obres Són freqüents les referències a la realitat com també els elements estretament personals La Fundació ‘la Caixa’ i la Fundació Vila-Casas, entre d’altres, posseeixen obres seves Exposà el 1983 a la sala Montcada i el 1987 a la sala Metrònom Al Palau Robert, participà en la mostra “Art per al cor” 1997 És artista de la galeria Carles Taché, espai on exposa amb regularitat 1998, 2001 i 2003

Fundat el 1950, es constituí com a secció esportiva de la societat Establecimientos Sala SA Creada per Esteve Sala i Canyadell, la societat era formada per diversos locals de restauració situats al centre de Barcelona La secció de tir amb arc fou una de les primeres de Catalunya i debutà al Torneig d’Arquers que organitzà Educación y Descanso 1950 Participà en el Campionat de Catalunya al principi dels anys cinquanta, tot i que desaparegué poc després En destacà Herminia Fañanás, guanyadora del segon Torneig de Barcelona

Coneguda amb el nom de casada d' Anita Solà d’Imbert Autodidacta Concorregué als Salons d’Octubre de Barcelona, on exposà Sala Vinçon 1948, Sala Gaspar 1952, Galeries Laietanes 1955, Galeries Syra 1970 Projectà una pintura al fresc per a l’ermita de Sant Cristòfol a Vilanova i la Geltrú i decorà l’església de Merlant Gironès Passà per un cert ingenuisme, en paisatges, flors i natures mortes Posteriorment s’acostà a l’estil de Raoul Dufy i en una darrera etapa arribà a l’abstracció

Com a jugador del Club Esportiu INEF Barcelona participà en la Copa d’Europa en sala 2006-10, en la Copa d’Europa clàssica 2007-10, en el torneig de presentació de la selecció catalana, com a capità 2009, i en diversos tornejos internacionals de les modalitats clàssica, sala i platja Fou tresorer de la Federació Catalana de Tamborí 2008-09 Fou el primer jugador català que rebé el premi al millor jugador de la sèrie C del Torneig Internacional Les Pennes-Mirabeau 2009 de la modalitat clàssica

Membre del Club de Tir amb Arc Caldes de Montbui, guanyà dos Campionats d’Espanya de tir de camp 2006, 2007, un d’arc nu a l’aire lliure 2009 i un altre d’arc nu en sala 2009 També fou tres vegades campió de Catalunya d’arc nu en sala El 2009 aconseguí la millor marca catalana de l’any en 18 m i en 30 m Participà en diverses competicions internacionals, entre les quals cal destacar els Campionats del Món del 2006 i el 2008 Forma part de la junta directiva del club