Resultats de la cerca

Començà amb l’equip de l’Ateneu Santboià A Saragossa jugà al CN Helios, l’Iberia i l’Stadium Casablanca També fou jugador del Club Hesperia de Madrid, l’Aismalíbar de Montcada i Reixac 1957-59 i el RCD Espanyol 1959-60 Després de dos anys sense jugar professionalment s’incorporà al Club Sícoris de Lleida 1962-64 fins a la seva retirada Fou internacional amb la selecció espanyola en quinze ocasions

El primer equip del Girona Futbol Club obté l’ascens a la primera divisió després d’empatar a zero amb el Saragossa a l’estadi de Montilivi, resultat que li dona el punt que necessitava per a promocionar-se És el primer cop en la història de l’equip que arriba a la màxima categoria estatal Des del 2008, jugava a segona A L’ascens se celebra a la ciutat amb una gran festa

Organitzat pel Terrassa Futbol Club, la primera edició tingué lloc sota la presidència de Josep Masdefiol amb la participació del Bayern de Munic, que es proclamà campió, el Ferencváro, el Saragossa i el Terrassa Després del parèntesi de 1975-82, que no se celebrà, reaparegué el 1983 en forma de triangular Després d’un nou parèntesi 1987-2005, es reprengué amb motiu del centenari del club 2006, ara amb un partit únic

Inaugurat l’any 2002, ocupa les installacions de la fàbrica modernista Casarramona, de Josep Puig i Cadafalch A més d’exposar les 800 obres de què consta la collecció, el centre, de 12000 m 2 , disposa d’una mediateca i d’espais per a conferències i exposicions temporals Els anys següents l’Obra Social de la Caixa ha establert installacions del mateix nom a Madrid, Palma, Saragossa, Sevilla, Lleida, Tarragona i Girona

Fins el 1960 que fou incorporada a la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, on forma part de l’arxiprestat de Cirat constituí un enclavament de l’arxidiòcesi de València entre les de Tortosa, Sogorb, Terol i Saragossa Comprenia tota la comarca de l’Alt Millars, excepte Fanzara que pertanyia a Tortosa i Montant, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina, que pertanyia a Sogorb l’Alt Millars

S'enfrontaren les forces catalanes i aragoneses fidels a Pere III de Catalunya-Aragó , comandades per Bernat de Cabrera, Llop de Luna i Pere de Xèrica, i les forces de la Unió aragonesa de nobles, dirigides per l’infant Ferran, germà consanguini del rei Els unionistes foren vençuts, i el rei pogué entrar a Saragossa, on féu castigar els responsables i abolí violentament els privilegis que havia hagut de concedir per coacció l’any anterior

Jesuïta, ensenyà gramàtica a Girona, filosofia a l’estudi de Gandia i teologia a Saragossa, on fou mestre de Baltasar Gracián Fou rector dels collegis de jesuïtes de Perpinyà, de Girona, de Tarragona i de Barcelona Durant el Corpus de Sang 1640, collaborà amb les autoritats, i a la guerra dels Segadors defensà incondicionalment la causa de la generalitat El 1653 fou elegit procurador a Roma de la congregació provincial d’Aragó

Cronista i panegirista dels amirites i, posteriorment, de diversos taifes Almeria, València, Xàtiva, Tortosa, Saragossa i Dénia, descriví algunes campanyes d’Almansor Santiago de Compostella, Cervera i d’'Abd al-Malik al-Muẓaffar La seva obra constitueix una font documental important per a conèixer la història de l’Àndalus i de les relacions amb els regnes cristians una cassida és dedicada al matrimoni de Sança de Castella amb Berenguer Ramon de Barcelona

Estudià a Barcelona El 1722 s’establí a Saragossa, on, protegit per la Sociedad Aragonesa de Amigos del País, féu recerques per millorar la indústria sedera i que repercutiren en l’auge de la del País Valencià, com un nou model de torn per a filar i un procediment per a filar la seda amb aigua freda Publicà diversos opuscles tècnics El 1806 l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el féu soci numerari

De la família dels barons de Nàquera Es graduà en teologia i en cànons a València Canonge 1583, fou inquisidor dels tribunals de Múrcia, València i Saragossa Publicà Roma, 1579 unes notes al tractat De haereticis que havia estat publicat el 1568, del jurista i defensor de la inquisició s XIV Zanchino d’Ugolino, juntament amb unes addicions fetes per l’inquisidor de Ferrara C Campeggio i unes advertències de J Simancas